Anglaterra també és Europa (FCO)

Tenia ganes de veure la Dama de ferro, aquesta pel·lícula de la Meryl Streep dedicada a la figura de Margaret Thatcher. Els anglesos fa temps que busquen referents morals per tornar a aixecar el país. Els diaris van plens d’histories sobre la II Guerra Mundial, es fan sèries amb un clar regust nostàlgic, com ara Downton Abbey o Sherlock Holmes, i a tots els aparadors de les llibreries de Londres hi ha algun recull de frases de Churchill.

La pel·lícula no m’ha semblat tan dolenta com es diu. Tot i que és evident que no acaba de funcionar, fins i tot els defectes de la història tenen interès. El problema de la pel·lícula és que està massa pendent de no trepitjar ulls de poll. Surts amb la impressió que la directora no ha tingut prou valor per reivindicar la figura tatcheriana obertament i que ha optat per l’emotivitat i pel terme mig, que en qüestions artístiques sempre són la pitjor opció.

El producte servit no és ni carn ni peix. Sembla que es vulgui compensar l’elogi a la figura política amb la crítica a la persona, cosa que és un infantilisme. En aquest sentit el film és pura cultura europea. No arriba a ser una història sobre el lideratge, ni una història sobre la decadència; no explica la trajectòria política de la protagonista amb el detall que molta gent esperava ni tampoc la seva vida privada. El film és un encadenament d’insinuacions i d’anècdotes que fan l’efecte d’un poti poti confús i socialdemòcrata, i l’èpica que es vol donar al personatge és una mica de pa sucat amb oli.

La pel·lícula és interessant, però, en la mesura en què reflecteix un estat d’ànim general tant a la Gran Bretanya com al conjunt d’Europa. En l’aspecte polític traspua tot l’enyor que hi ha de líders que sàpiguen on van i que no tinguin por de pagar amb el càrrec o amb la impopularitat les seves decisions. Thatcher, com Churchill, tenia el país i la seva història al cap. Com Pujol, també, i com tots els grans líders polítics, la idea que s’havia fet del país ordenava el seu pensament i la seva acció.

La pel·lícula explica prou bé la força que les conviccions tenen en la política. Imaginem-nos que Martin Luther King surt davant la multitud, allà a Washington, i diu: “Tinc un somni. És un somni molt bonic. Però nois, no sé si tindré temps, ni diners ni suport social per dur-lo a terme”. A la pel·lícula queda clar que tota la política de Tatcher partia de l’ideal que tenia d’Anglaterra. Era un ideal simple, si es vol caducat, una versió petit burgesa de la visió churchilliana. Però aquest ideal sol, que concebia Anglaterra com un país de botiguers i de soldats, va ser més potent que tot el refinament i tot el pedigrí dels seus companys i adversaris. La II Guerra Mundial va deixar els anglesos tan tocats que va haver de venir la nena del colmado a salvar els mobles de l’aristocràcia.

L’altre aspecte que pesa i que també té el seu interès és el de la lluita contra la memòria. Molta gent troba insultant que es presenti Thatcher en un estat tan lamentable. L’èpica de la lluita contra la demència senil té un punt de demagògica, però no deixa de ser exemplar en una Europa fatigada i decadent que lluita per reformular-se. Thatcher, nascuda el 1925, l’any del pacte de Locarno, el primer èxit de l’idealisme europeu, arriba al segle XXI debatent-se entre un passat ple de fantasmes que la convida a deixar-se anar i recolzar-se en el lloc que té en la història i un futur poc esperançador però que necessita afrontar amb dignitat per continuar vivint sense deixar de ser Ella. La recepta és clara per tothom qui vulgui escoltar-la. Com més negre és el futur més raça i temperament calen per afrontar-lo. Traumatitzats encara per la pèrdua de l’imperi, i pel màrqueting polític de Tony Blair, els anglesos no són tan lluny d’Europa com es pensen.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s