Barcelona-Madrid (Catalunya Oberta)

La situació política de fons, explicada pel broc gros, però prescindint de la comèdia dels diaris, em fa l’efecte que és la següent: Barcelona és una mina d’or i Madrid necessita diners. Bé, el Madrid Estat, perquè l’autonomia es pot permetre rebaixar l’impost de l’IRPF gràcies a la pasterada que recapta per l’efecte capital. Però prego que se m’accepti la metàfora.

Barcelona té un sector turístic que bat rècords cada any, té un rerepaís actiu, del qual han sortit iniciatives com la consulta per la independència, i capitalitza una economia comparable a Portugal amb una dinàmica més europea que espanyola. Barcelona té camp per córrer. Amb un finançament i unes infrastructures com Déu mana faria un salt endavant. El cas de Madrid no s’arregla amb diners, és un problema de model. La capital d’Espanya té un graner de vots subvencionats al rerepaís, un fotimer de funcionaris per pagar, oficines financeres vingudes a menys i un aparell de l’estat intervingut per la Unió Europea.

El model de Madrid estava pensat per a una economia atlàntica de tipus especulatiu i ara resulta que l’europeització d’Espanya passa pel Mediterrani i per l’economia productiva. La crisi ha catalanitzat el món i Madrid torna a ser una capital necessitada, com en els vells temps abans d’Aznar. Pel que jo sé, la nostra classe dirigent només pensa en dues maneres d’aprofitar aquest avantatge. D’una banda, hi ha la innovadora temptació d’utilitzar els problemes de Madrid per mirar de rebaixar la pressió fiscal sobre el país, si cal renunciant, a canvi, a la immersió lingüística; de l’altra, hi ha la temptació sentimental de socialitzar el dolor a còpia de retallades tot esperant que els empresaris pixin sang i que la Moreneta ens doni un cop de mà.

Madrid necessita diners, doncs, però ens té a nosaltres. Mentre que nosaltres vivim damunt d’una mina d’or, però no tenim polítics, només tenim gestors. El problema més greu que té el país no és pas la recentralització, ni tampoc la crisi, que no deixen de ser maneres de continuar l’espoli per d’altres mitjans, és el poc gruix que té el relat oficial i el poc que es fa per millorar-lo i adaptar-lo al nou context. Ni els partits ni la premsa treballen per articular el país al voltant d’un discurs fort, ningú no creu que dedicar temps i recursos a pensar sigui important. En plena ofensiva de Madrid, el partit independentista més important del Parlament està dirigit per un líder que vol combinar la seva feina de polític donant classes d’història a la Universitat.

Aquest és el nivell de compromís. No m’estranya que, mentre Mas mira de fer passar Catalunya per una petita Alemanya, el govern de Rajoy es permeti el luxe de presentar-nos davant del món com una segona València –cosa que no deixa de ser agosarada, tenint en compte que som un dels pocs territoris presentables de l’Estat. A Madrid, excepte quatre liberals sense partit, ningú no es planteja de posar a treballar els territoris subvencionats: tenen apamat l’egoisme de la classe catalana dirigent i es limiten a explotar-lo. Barcelona no ha superat mai l’estadi de ciutat-promesa perquè té unes classes mitjanes per damunt de l’estàndard europeu però unes elits de categoria provinciana. Em fa por que amb les elits que tenim, a mesura que l’Estat pressioni, més desprotegits se sentiran els catalans i tot plegat farà que les disputes entre Barcelona i Madrid cada cop recordin més una baralla de lladres davant la cova d’Alí Babà.

La situació és delicada perquè aquesta crisi, com totes les crisis serioses, no és només de caràcter econòmic sinó que sobretot és d’autoritat. El problema és que Alemanya ha perdut el respecte als Estats Units com nosaltres hem perdut el respecte a Espanya, però ni els alemanys ni els catalans no acabem de donar el pas.

Anuncis

Un pensament sobre “Barcelona-Madrid (Catalunya Oberta)

  1. Enric, podries donar més informació respecte això que dius que la nostra classe dirigent estaria d’acord en tenir més calers a canvi de renunciar a la immersió lingüística? Si fos cert seria molt greu. No he sentit cap declaració dels líders convergents en aquest sentit. Gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s