Fase crítica (Avui)

A mesura que envellim hem de suplir la pèrdua de forces amb decisions cada cop més clares i precises. L’experiència és un ganivet de doble tall: d’una banda ens posa en relació amb el matís de les coses, però de l’altre ens obliga a definir-nos i a fer un ús dels recursos cada cop més intel·ligent i concentrat. L’experiència ens posa en relació amb la profunditat de les nostres conviccions, per això tanta gent mira de mantenir les seves comèdies evitant apostes fortes.

Amb els cicles polítics passa igual. Cal saber què s’ha de fer amb l’experiència acumulada, perquè si no l’experiència mateixa et destrueix. Un tripartit ja no és repetible, un estatut tampoc, el peix al cove si ara es practica és a la inversa. El catalanisme sibarita del PSC ha estat assassinat i dubto molt que ressusciti. Pel que fa al pacte fiscal, no conec ningú que realment hi cregui. Com que el PP sap que CiU vol guanyar temps, tira pel dret i fa pagar la crisi a les autonomies, mentre salva el pressupost de l’exèrcit.

 El PP vol aprofitar la por que fa la crisi de l’euro per blindar la unitat d’Espanya amb un model centralitzat. Mentre CiU mira de no posar en contradicció les dues ànimes del partit, el PP fa la seva política amb el suport del PSOE. Com que Madrid es pot permetre cometre més errors que Barcelona, l’actitud catalana de veure-les venir fins a cert punt és comprensible. Carregar-se de raons pot estar bé, si serveix per tensar l’arc i apuntar en alguna direcció.

 Hem de saber, però, que som en una fase crítica en què la improvisació i la vaguetat cada cop es pagaran més cares. Per això convindria que si el govern és prou valent per vendre’s empreses públiques que són un model de gestió també fos prou valent per distingir entre el deute de la Generalitat, que és una institució de l’Estat, i la situació econòmica de Catalunya, que sense l’espoli seria bona. Això, o en nom d’Europa i de l’euro acabarem pagant de la nostra butxaca l’Espanya madrilenya i la destrucció de l’espai polític català.

Anuncis

3 pensaments sobre “Fase crítica (Avui)

  1. Sembla que CiU té dues possibles direccions: referèndum sobre el pacte fiscal o tancament de caixes (Oriol Pujol dixit). Jo en triaria una altra: eleccions anticipades i un programa clar, sense embuts ni metàfores. Hauríem de convertir aquestes eleccions en un plebiscit: els que aposten per exercir el dret de decidir amb totes les conseqüències, i els que no. A veure qui guanya. I si guanyem nosaltres podríem començant a tensar la corda decidint que volem un finançament just.

    Espero que no haguem de passar pel tràngol aquest del referèndum sobre el pacte fiscal. Quina mandra. Ah!, i com es fa una pregunta així? Quina seria la pregunta? Què passaria si hi hagués una participació del 40%? Imaginem-nos que la cosa va bé. I…? Quina pressió pots fer a Espanya amb un referèndum guanyat? Què va fer Espanya amb l’Estatut refrendat?

  2. El govern dels catalans i els catalans sóu tant porucs que seguireu pagant fins i tot més enllà de la vostra extinció, com ja ho estan fent Valencians, Mallorquins, Menorquins, Eivissencs i Formenterencs. Apa, salut i que tinguis un any tant bo com et mereixis.

  3. El nostre govern hauria de parlar clar, i recordar que l’època Montilla i de Carod va ser un autètnic despropòsit i una disbauxa financera. Però també que Espanya ens roba, i ens roba molt, i fins i tot ens voldria mort si pogués.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s