Bon Nadal, caparruts

No és que volguem ser perfectes -mare de déu!, ja no tenim l’edat de demanar tonteries. Però ja que no podem ser perfectes voldríem que les coses que fem amb tot l’amor, que les coses per les quals no estalvíem esforços, que tot allò que fem amb les millors intencions i la màxima intel·ligència respectés la nostra imaginació, una mica. No volem ser perfectes, però voldríem que la gràcia de tenir un criteri no servís per entristir-nos, i que la idea de bé no ens deixés mai sols. Ja ens conformem de no ser perfectes -no som criatures-, però ens agradaria poder fer alguna cosa gairebé perfecta. O, si més no -si no hi ha més remei, perquè som molt limitats-, mirar-nos en un mirall més benevolent, que no ens fes sentir mai desagraïts de totes les coses bones que ens passen. Voldríem portar unes ulleres que ens ajudessin a veure el món una mica més rodó i trobar replans per reposar. Així potser no viuríem amb aquesta sensació de ciclista de port de muntanya, de convidat a un banquet que només troba cadires de tres potes per seure.

-Collons cambrer, no té una cadira com Déu mana?

-Oh, és que tinc el restaurant molt ple.

Que la por no ens tregui el coratge, ni el perfeccionisme la fe.

Bon Nadal, caparruts.

Advertisements

Un pensament sobre “Bon Nadal, caparruts

  1. Encara que tard, que tingueu unes bones festes de Nadal,
    cap d’any i Reis.

    I un poema, per si el voleu llegir:

    LA LECTURA DELS ÀNGELS
    A en Joan
    I

    Enlaire, molt enlaire, on acaba l’atzur
    i l’aire és una llum que el Misteri perfuma;
    on de l’òrbita baixa d’aquest planeta impur
    ni l’onda greu arriba, ni l’etèria escuma;

    en l’absolut silenci que fa el repòs de Déu,
    en una pau diàfana com una aigua adormida,
    àngels, vestits d’un blanc més fúlgid que la neu,
    llegeixen cadascun el llibre d’una vida.

    Cada mot dels seus llavis, travessant l’univers,
    vola cap a un destí com un ocell de presa;
    quan s’aturen, marcant l’acabament d’un vers,
    una ànima vacil.la, com en el buit suspesa.

    —Car, del si de la mare fins al batec final,
    la nostra vida, any per any, fibra per fibra,
    és només l’eco d’una paraula angelical
    que, davant del Senyor, es va llegint en un llibre…—

    II

    No tots els àngels són iguals, ni els llibres. Uns,
    de pàgines roents de lluita i aventura,
    són murmurats per àngels lluminosament bruns
    que esborren amb la veu la sang de l’escriptura.

    Altres, com àngels de retaule, van cantant
    un llibre ple de flors com una primavera,
    i l’alegria els fa la gràcia més d’infant,
    més blaus els ulls i més blonda la cabellera.

    Altres duen la glòria de l’alba entorn del front
    i té la seva veu un trémer de pregària;
    així s’eleva, dels jardins closos del món,
    una vida secreta, serena i solitària.

    Altres sovint es posen la mà damunt dels ulls,
    com aquell qui medita, o divaga, o reposa;
    somriuen i es distreuen, quan han de girar fulls,
    com si el seu llibre els fes pensar en una altra cosa…

    Màrius Torres, gener, 1942

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s