Gais i Herbívors (Avui)

Aquesta setmana he llegit un parell de notícies que descriuen prou bé la decadència del mascle occidental. La primera parlava d’un senyor de la Provença que ha estat condemnat a pagar 10.000 euros perquè no complia al llit amb la seva dona. L’altre parlava dels herbívors, que es veu que són un fenomen al Japó. Els herbívors són homes que han renunciat no sols a tenir relacions de parella sinó també a practicar sexe. El Japó, justament perquè va abraçar els valors occidentals de manera artificiosa, en pateix més les contradiccions i és un bon marcador de tendències.

Un home que no vol ficar-la és un home feble i desmoralitzat. Montaigne, en els Assajos, parla d’una dona de Barcelona que va acabar portant el seu marit als tribunals perquè només pensava a cucar amb ella. Josep Pla es lamentava en els seus articles que les dones es despreocupessin de l’erotisme, un cop casades. D’un temps ençà només rebo notícies de noies que deixen els seus xicots perquè se senten mal ateses al llit. La notícia de l’home provençal no esmentava el físic de la dona. No sé per què la senyora no es va fer muntar per un veí, si anava tan necessitada, però m’hauria agradat veure un jutge davant d’un home que hagués denunciat la seva esposa per estafa: “La meva dona era una princesa i es va convertir en una balena.”

La dona d’avui se sent independent i forta perquè vivim en un món de cotó fluix. Donem per segures comoditats que són fruit de l’esgotament produït per dues guerres mundials i tres segles de domini omnipotent d’Europa. En els períodes de pau i llibertat, les dones són un motor de sofisticació i refinament, però també de pedanteria i decadència. És bèstia de pensar, però temo que mentre no hi hagi bufetades cada vegada hi haurà més gais i més herbívors, és a dir més homes que renunciaran a les dones o al sexe com es renuncia a tot allò que surt massa car. Els herbívors i els gais han esdevingut els mascles més ben preparats per rivalitzar amb el totalitarisme lasciu de la dona moderna.

Anuncis

16 pensaments sobre “Gais i Herbívors (Avui)

  1. El paràgraf final em resulta una mica confús però hi intueixo una gran veritat. Donem per descomptades coses que costen i han costat molt d’aconseguir, i molts dels drets irrenunciables que ens autoatorguem amb alegria, no són més que producte de la sofisticació que ens ha portat una vida folgada, consumista i bastant regalada, en general. Ara bé, s’hauràn acabat per sempre els avets ecològics, l’homosexualitat de disseny i el reivindicacionisme crònic? No ho sabem pas, preguntin als agents de borsa o als resposables de les empreses de rating. Només d’ells depenen les nostres ereccions i les ereccions dels nostres conciutadans. Segurament quant més baixi l’euríbor, més pujarà…

  2. Bé, bé, pel que veig l’Avui ja ha trobat un substitut pel Salvador Sostres.

    Francament lamentable, aquest article. És masclista i homòfob. Què vol dir això del “totalitarisme lasciu de la la dona moderna”? I qui ho diu que l’homosexualitat estigui relacionada amb les circumstàncies històriques? No hi ha cap base científica per afirmar rucades com aquestes.

    D’homosexuals n’hi ha hagut sempre, però la intolerància i el dogmatisme religiós els han mantingut sempre lluny de la llum pública. I pel que fa a les dones, totes les dades apunten a què segueixen sent víctimes d’una dominació masclista pràcticament universal.

    El que sí que està en decadència és el periodisme. I aquest article n’és una bona prova.

      • Estic d’acord, el nou Sostres que viu de la provocació estèril. La misogínia amaga moltes misèries. No cal tenir dos dits de cervell per veure que aquestes paraules són producte d’un frustrat… és cert, com a fill d’una dona no ets més que decadència i pedanteria buides i barates. No es mereix cap difusió, només un allau de queixes al diari.

  3. Si t’he fet enfadar, ja em dono per satisfet. T’ho mereixes per haver escrit un article tan escandalosament reaccionari com l’anterior.

    Pel que fa als teus prejudicis professionals, prefereixo no dir-ne res. Cadascú carrega les seves pròpies maletes.

    Passi-ho bé!

  4. “La dona d’avui se sent independent i forta perquè vivim en un món de cotó fluix” es nota que que no has anat a manifestacions contra les retallades o els desnonaments on els Mossos han posat el cotó fluix a un costat…

    …per no parlar del món fora d’europa, eeuu i japó…

    • L’altre dia ho comentava amb un amic. Jo encara afegiria que fora de França, Espanya, Itàlia i Alemanya el món és una selva. Però que fa als mossos et podria dir: es nota que no han ocupat una casa teva o que no han violat la teva germana. Que collons et penses que és una policia?

      • crec que itàlia ja ha entrat al títol de selva financera, beneïda per la UE…espanya mai ha sortit de la selva franquista, així que de cotó fluix cada cop en queda menys…estarà caient l’argument bàsic del teu article?

        no sóc dels afortunats que posseeix segona vivenda (somni eròtic dels votants currantes convergents), ni una bossa de pisos amb els que especular, tinc una germana a la que, per sort, cap masclista fastigós ha violat, encara que la última vegada que conec que uns paios es van propassar amb una noia a una discoteca van resultar ser policies de la urbana, ara condemnats per la pallissa i tortures que van exercir contra el noi que la acompanyava.

        fa masses anys que sé que la feina clau de la policia és mantenir l’injust estatus quo, per tant, lo del cotó fluix ho deus haver vist al cul de la conilleta del playboy.

  5. pensava que calia estudiar per ser periodista… Enric, per què no parles de la decadència de la professió pel fet que qualsevol pugui tenir un blog i dedicar-se a dir ximpleries com les que deixes anar en aquesta entrada?

  6. Bona nit: Sr.Enric amb el seu article, vosté i el diari El Punt i Avui,està incumplint diferents punts i articles de la Llei 5/2008, jo li recomenaria que mirés la bústia de casa seva diàriament, i prepari la butxaca.
    Sento profunda vergonya com a home, que és l’únic punt q comparteixo amb vosté, les diferències, milers, i una és que vosté no ha evolucionat de l”homo erectus”.
    El seu “text” és un vómit ignorant masclista i misògen.
    No li dedico ni un segon més.
    Ruben Sanchez

    • No s’adonen que els intolerants són vostès. Estan carregats de complexes i susceptibilitats: “prepari la butxaca”. Mare de Déu. Hi ha més mala òstia en aquesta sola frase que en tot l’article, on d’altra banda no n’hi ha gens. És una pura descripció del que em sembla que està passant.

  7. cinc anys de boxa i escut humà a palestina, entre altres coses,…et sembla prou exòtica la meva selva?

    deies “És bèstia de pensar, però temo que mentre no hi hagi bufetades cada vegada hi haurà més gais i més herbívors, és a dir més homes que renunciaran a les dones o al sexe com es renuncia a tot allò que surt massa car.”…quan vulguis, i pel teu propi bé i el de la teva imaginació narcisista, podem esgotar el teu “kit kat” de bufetades.

    serà un plaer tornar a posar a un xerrameques al seu lloc.

    • Em sembla que ets un imbècil. Un escut humà a palestina que no entén aquest article només pot ser un imbècil.Vol dir que la vida només t’ha omplert de ràbia i de ressentiment i no t’ha donat cap matís de res. Ves que no acabis pegant a la teva senyora, o al teu home, si t’agrada el sexe prostàtic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s