La mística de l’Euro

Sovint ens costa explicar per què els catalans hem insistit tant en l’iberisme o en regenerar Espanya. L’obsessió per Espanya es presenta com un signe de feblesa, com una minva de la nostra personalitat o com un paternalisme mal entès vers els castellans. Tendim a veure l’independentisme com un fenomen nou i no com una manifestació adaptada als temps de la nostra sensibilitat i de la nostra tradició política de sempre. No ens adonem que l’independentisme sorgeix del mateix impuls moral que, des dels mateixos orígens del país, ha dut els catalans a intentar participar en projectes superiors que ens permetessin treure el màxim suc del localisme i del cosmopolitisme.

Fins fa uns anys, la unitat confederable més lògica era la Península Ibèrica, ara el subjecte confederable més rendible és Europa. És així de senzill. Si no comprenem que el nostre marc de relacions ha canviat continuarem fent preguntes absurdes al passat, sense comprendre el paper que ens toca jugar avui. Com més hi penso, més em fa l’efecte que bona part del confusionisme ideològic i la baixa autoestima que sovint ens fa actuar contra els nostres propis interessos, té a veure amb la superficialitat amb què s’ha tractat la guerra de successió i el que va significar no sols per Catalunya sinó per tot Europa.

Encara avui hi ha gent que se sorprèn que l’imperi Austríac donés, abans de desaparèixer, figures tan cabdals com Freud, Hayek, Von Misses, Wittsgenstein o Popper. Alguna relació hi deu haver entre la manca d’impuls moral que té avui Europa i el fet que “els bons de la cultura” estiguessin en el bàndol perdedor de la I i la II Guerra Mundial. Durant bona part del segle XX, el resultat de les dues guerres ha servit per desacreditar l’elitisme i les concepcions místiques de la vida, però ara que l’Estat del Benestar se’ns desfà a les mans, i que no sabem com convertir el continent en una unitat política de primer ordre, potser ens ho podrem començar a mirar d’una altra manera.

Cito el fenomen austríac perquè respon als mateixos motius de fons que l’extraordinari segle XX català. Ja té gràcia que en el segle en què la cultura va estar més polítitzada i condicionada pel nacionalisme d’Estat, el nostre país donés al món un ventall de figures sense precedents des de l’edat mitjana. Curiosament, la majoria d’ells–i penso en Gaudí, Dalí, Miró, Picasso, Pau Casals, Josep Pla o el Doctor Trueta-, reivindicaven el gòtic català i l’espai cultural que té com a centre Perpinyà, aquest espai interestatal que els economistes han començat a descobrir que té tantes possibilitats.

De vegades oblidem que una cosa són els esquemes que utilitzem per interpretar la realitat i que l’altre és la realitat mateixa. Oblidar-ho és un perill perquè no hi ha res més corrossiu que viure a través d’esquemes aliens. Potser a mesura que ens allunyem del segle XX veurem que no tot allò que semblava mort i enterrat formava part del passat i que no tot allò que semblava útil ho era tant. Em sembla que l’esclat vienès i català del segle XX estan directament relacionats amb l’esgotament de les lògiques polítiques que va posar en marxa la caiguda de Barcelona el 1714 i que van acabar amb les dues guerres mundials.

Com diu Norman Davis al seu llibre Europe, La Pau d’Utrech va liquidar la concepció mística de la vida que ordenava el pensament polític europeu, aquesta concepció que va marcar el naixement de la democràcia nordamericana i que també està ara sota discussió als Estats Units. Relegat l’Imperi Austríac a un segon pla, Europa va perdre la cohesió que li donava la consciència cristiana i va quedar en mans de les obsessions materialistes de França i Anglaterra. París es va ocupar de desenvolupar l’ideal de comunitat política, mentre que Londres s’ocupava de l’ideal de llibertat individual. L’ideal de comunitat política, París el va desenvolupar a través de la planificació i dels dogmatismes ideològics, que no deixen de ser intents de substituir Déu, mentre que Londres impulsava l’ideal de llibertat a través de la propietat privada i el comerç. Així es pot dir que París va donar l’Estat del Benestar i el Berlín Nazi i que Londres ha donat Nova York i Lehman Brothers.

Quan es diu que Holanda se n’ha sortit millor que Catalunya, a banda d’ignorar la demografia, no es té en compte que els holandesos són de cultura protestant i que encaixaven millor que nosaltres en el materialisme que s’ha anat apoderant d’Europa des de la guerra de successió. No és casualitat que Flandes, la part catòlica d’Holanda, es trobi avui com Catalunya reclamant un estat propi. Com explica George Friedman a The Next Decade, el gran problema d’Europa és la manca d’un propòsit moral comú. Cap civilització s’aguanta només sobre el benestar material. Sense una mística política no es pot demanar als ciutadans que morin per defensar un sistema i sense capacitat militar no hi ha poder profund. Em fa l’efecte que, si és possible una mística de l’Euro, no hauria de ser difícil de fer-la passar per casa nostra i que a mesura que avanci el segle, la resistència de Barcelona el 1714, defensant unes lleis de 700 anys i uns ideals de llibertat més actuals que els dels exèrcits que la van batre, apareixerà com una cosa cada cop més assenyada.

Alguna cosa deu voler dir que l’últim gran temple d’Europa s’estigui construint a Barcelona.

Advertisements

24 pensaments sobre “La mística de l’Euro

  1. Una anàlisi molt encertada i intel-ligent. Seria interessant que apleguéssis totes aquestes reflexions en un llibre que de ben segur tindria un altíssim interès.

  2. jo no hi entenc gaire, però hi ha tres banderes que apareixen entre 1777 (Barres i estrelles, Estats Units) 1789-1792 (Tricolor, França) i 1801 (Union Jack, Regne Unit)…Si us hi fixeu, totes tres són blanques, vermelles i blaves, els tres colors maçons…Casualment també té aquests tres colors i també apareix al XVIII la bandera de Rússia…I la d’Holanda, que no sé quan apareix… Francament, no crec que sigui pura i casual vexil·lologia…Jo del teu text, Enric, dedueixo que la Pau d’Utrecht imposa un nou ordre maçó i antimisticista d’arrel protestant, i que a l’altre bàndol, el de la concepció mística, va quedar només Alemanya, que casualment no ha tingut mai bandera tricolor blava, vermella i blanca….Ah, i també Espanya -amb Catalunya-, que des d’aleshores es despenja de la modernitat…Però repeteixo: no em feu gaire cas, és gairebé només intuició..
    a risc de fer-me pesat i de semblar un vulgar conspiranoide, la I GM i la II GM serien conflictes d’hegemonia entre maçons i no maçons…

  3. Crec que la idea de fons de l’article és molt certa i caldria desenvolupar-la en un llibre de manera argumentada. Aquesta tensio entre materialisme protestant i espiritualitat-misticisme catolic es una hipotesis que m’apareix prou pausible (i en el cas dels anarquistes catalans, explicaria llur arrel catolica i llur lluita contra l’absolutisme de l’Estat).
    Fins i tot podem comprendre el nazisme com un fals misticisme, que va aconseguir enganyar a un poble assedegat d’espiritualitat. I com deien els classics, “La perversio del millor. és el pitjor”.
    No és cap coincidencia que hi hagués tants germanistes entre els prohoms de la Reinaixença i que, per exemple, en Joan Maragall admirés i traduïs Nietsche.
    En relacio a les hipotesis d’en Babia en relacio a la implicacio de la maçoneria en la gènesis dels estats moderns d’arrel protestant, crec que alguna cosa de cert hi ha, pero no sé fins a quin punt. El que si que em sembla clar és el fet que cal diferenciar entre maçoneria irregular (atea-agnostica, racionalista i anticlerical) i la maçoneria regular (creient, mistica i gens anticlerical, al contrari). Potser no es cap casualitat que la maçoneria no es desenvolupés pas massa a l’àrea germànica i russa d’Europa…. Caldra meditar-ho seriosament.

  4. Tots aquests de bar$elona sou una colla de fillsdeputa cagats de merda, l’escòria de Catalunya, xusma que no sap quan canviem d’estació ni què és un bou. Éssers putrefactes que quan surten de la merda de la metròpoli aquesta de castellanots supermoderns es comporten com autèntiques bestioletes incultes i de bolquers. La pròxima carlinada serà contra vosaltres, contra la xusma xarnega i els llestets catalanets de pa sucat amb merdeta.

  5. Flandes es la part catòlica d’Holanda?

    La part més catòlica d’Holanda és el Brabant Nord i Limburg.
    Flandes és a Bèlgica, com tothom sap. I de majoria catòlica, com en general ho és tot el país.

  6. la mística de l’euro, ase, és que 1 euro mai no podrà ser

    0,80 lliures irlandeses
    2 marcs
    25 francs francesos
    40 francs belgues
    166 pessetes
    200 escuts
    353 dracmes,
    o 1.396 lires.
    (entre d’altres).

    ho entens, vilis the ruc,
    o necessitaràs un periodista intel.lectual, jajjs,
    amb coneixements d’aritmètica elemental,
    que t’ho expliqui?.

    • Talment com a la vida de les persones. Per això es va inventar Déu i per això l’euro necessita una mística. T’agafo la idea, moltes gràcies. Aquest novembre ja fas tres anys. Explica’m la teva vida, encara sóc a temps de treure’t al llibre.

  7. No sé, Enric, no m’has convençut gaire. Catalunya va esser una nació catòlica però sempre ha mostrat molts rasgues de evolució social i cultural en sentit protestant: preeminencia de la cultura burgesa, amor pel treball com a realització amb una fe quasi religiosa, individualisme ferotge, familia nuclear sola i abandonada, etc…
    No se si hi ha alguna tesi en aquest sentit, m’agradaría coneixerla.

  8. Perdoni, Vila, però això de la mística em resulta misteriós o misty, com prefereixi. Sincerament,aquesta parauleta s’ha associat ja abans a Europa, i no precisament de manera exemplar: li recordo que els neofeixistes de Jove Europa, fundada a Bèlgica l’any 1960 i amb secció espanyola des del 1962 (d’on es derivarien organitzacions com CEDADE), davant la “mística del comunisme” i l'”abandonisme” del capitalisme, reivindicaven “la mística nacional europea”. No crec que l’euro necessiti mística. Ni sóc partidari d’un aggiornamento de Torras i Bages, substituint “cristiana” per “mística” al seu dictum sobre Catalunya. Pel que fa a la Sagrada Família, no és una catedral, sinó una basílica (com el Pilar de Saragossa, que tampoc no és catedral). I no crec que sigui representativa de l’espiritualitat actual del poble català; o no pas més del que ho va ser al seu país la basílica (també) de Nostra Senyora de la Pau (http://en.wikipedia.org/wiki/Basilica_of_Our_Lady_of_Peace_of_Yamoussoukro), la delirant còpia de Sant Pere de Roma que Félix Hophouet Boigny va fer construir al seu poble natal de Costa d’Ivori, país que, poc després, molt apropiadament, s’enfonsaria en la guerra civil.

      • Sí, sí, però això que dius és trampa. Jo no sóc això, ni reivindico això. El que importa no són els extrems sinó on poses el centre. Tota injustícia en genera una altra de propocional inversa. Jo el que dic és que a Europa hi ha unes lògiques esgotades. La lògica de la revolució francesa i de l’equilibri de poders ha deixat de ser productiva de fa temps. No és tan difícil d’entendre. I no serà que aquesta lògica no hagi provocat morts. etc.

  9. potser estaria be que algú estudiés com s’ha anat purgant l’elit catalana durant 300 anys de domini. I si és possible que quedi alguna família dirigent que no hagi demostrat submissió al colonitzador.
    Sent un pais ocupat sense exercit, només l’Esglesia podria resguardar l’ordre jeràrquic dominant. Aquí disfressem la traició de modernitat i presumim de ser la “Holanda del sud”.
    Consol de mesells.

  10. Dalí: “L’Europa de postguerra moria dels seus revolucionaris experiments polítics, estètics, i morals, que progressivament la devoraren, debilitaren i reduïren. Moria de falta de rigor, de falta de forma; moria asfixiada per l’escepticisme materialista de teories negativistes, nihilistes, dels ismes de tota mena. Moria d’arbitrarietat, indolència, gratuïtat, orgia psicològica, irresponsabilitat moral i promiscuitat, de la desjerarquització i l’uniformisme de les tendències socialitzants. Moria de l’error monstruós de l’especialització i l’anàlisi, de falta de síntesi, falta de cosmogonia, falta de fe.”

  11. I encara segueix: “Es despertarà amb els ulls finalment oberts i secs, perquè haurà esgotat les llàgrimes, a la realitat de la santa continuïtat ressuscitada de la seva tradició. La guerra de l’època confirma, abans que res, la bancarrota de les revolucions. En efecte, les utopies col·lectivistes, atees o neopaganes, del comunisme i el nacional-socialisme, sigui ajudant-se o entredevorant-se, estan destinades al capdavall a ser anorreades i vençudes, totes dues, per la reactualització individualista de la tradició catòlica, europea, mediterrània.”

      • I a mi també m’interessa saber-ho! Fa temps que sospito que en Dali no tans sols fou un geni artistic, sino també intel.lectual tot i que no es prodigués massa com a tal.
        El catolicisme de Dali, més que dogmàtic, eclesiàstic o moral, fou fonamentalment un catolicisme de fe (la bona manera de ser catolic).
        Crec que l’art de Dali té arrels profundament romàniques, i no es tracta tan sols d’una opcio estètica, sino fonamentalment cosmologica. La Madonna de Port Lligat porta ressonàncies de les maresdedéus romàniques.
        Vila, se’ns ha girat feina….

      • Estarà en el llibre que acabo d’escriure (shht! És un secret, el vaig acabar ahir i encara he de trobar editor i no en tinc ni faba de com va tot això. Tractarà el pensament filosòfic de Dalí, que crec que encara està per descobrir i és filòsof de primera línia). Em portarà una mica de temps buscar-ho perquè no ho tinc a la mà, però quan tingui un minut et busco la font del text original i et dic on pots trobar-lo.

      • De fet m’acabo d’adonar que ho tinc a Blanes, ara sóc a Nova York i fins al desembre que torno, impossible dir-te del cert de quin dels 8 volums de la seva obra completa el vaig treure i les pàgines exactes. Però estic quasi segur que es troba en el cèlebre “Vida Secreta” i més concretament en l’últim terç del llibre. El pots trobar a la biblioteca de la facultat de filosofia (UB) al pis de sota a la part d’història de l’art (darrera el mostrador), són de color lila.

        http://cataleg.ub.edu/search~S1*cat?/b0701193688/b0701193688/-3%2C-1%2C0%2CB/frameset&FF=b0701193688&1%2C1%2C

        El que sí que puc fer és enviar-te tot el fragment que em va semblar rellevant d’aquelles pàgines en concret. Ara mateix t’ho envio per correu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s