L’última frontera (Rac 1)

Des que Colom va posar els peus a Amèrica la història de la humanitat ha sigut un camí constant de conquesta i ordenació del món segons els ideals de vida occidentals. Amb la caiguda del mur de Berlín semblava que aquests ideals eren a punt d’esdevenir indiscutibles a tot arreu, semblava que teníem a tocar un món tan lliure i segur que podríem anar a qualsevol lloc a treballar i a fer el turista. Els últims anys fins i tot la Xina ha anat esdevenint un territori accessible als forasters. Àfrica, però, continua per domesticar. Malgrat els telèfons mòbils i internet, una bona part del continent continua recordant aquell món de la literatura de viatges del segle XIX que devorava tots els límits imposats per la civilització. Ja es veu que Àfrica serà la gran frontera del nostre segle. La liberalització econòmica no l’ha transformat com Àsia o Sudamerica. Davant l’afebliment dels antics estats titella i l’augment de la inseguretat aquí sovint caiem en la temptació de denunciar el temps i els diners que ens costa resoldre segrestos com els d’aquestes dues cooperants. Ens ho hauríem de fer mirar. A l’Àfrica ens hi juguem el nostre futur i el pitjor que podríem fer és marxar-ne. Cada ciutadà d’un país democràtic que s’hi passeja com un individu lliure és un pioner pel qual hauríem de vetllar. No hi ha res més decadent que alçar un mur per evitar els bàrbars.

Advertisements

3 pensaments sobre “L’última frontera (Rac 1)

  1. Hauriem de veure de quina banda es troben realment els barbars…
    Per altra banda, comparar el millor d’uns amb el pitjor dels altres, sempre m’ha semblat una actitud molt bàrbara: ni Africa es redueix a la misèria i a la decadència ni “Occident” és tan sols llibertat, justicia i progrés. I alhora cal veure quines son les causes reals tant de la misèria d’uns com del progrés dels altres.

    Que jo sàpiga, en el seu conjunt, el continent Africà no s’ha tacat les mans de sang (almenys no amb tanta sang) per tal d’assegurar el seu benestar. En canvi les nostres preuades llibertats i democràcia arrelen en segles d’explotacio i de destruccio. Pero pel fet que aquestes destruccions es troben lluny en el temps i/o en l’espai, no les veiem o fem semblant de no veure-les.

    Africa no necessita ni condescedències ni concessions motivades per les nostres necessitats. Més aviat necessita un altre sentit de la justicia internacional…. em sembla.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s