Autoblowjob

Vols fer el favor de deixar de perdre el temps amb aquesta gent que necessita que t’enfonsis per sentir-se justificada? El teu problema és que tens por de la teva força. Per això la malgastes mirant de regalar-la a persones que no volen ni probablement poden seguir-te.

Tota aquesta gent que ja ha donat la partida per perduda abans de començar, tota aquesta gent incapaç d’enfrontar-se als seus fantasmes, tota aquesta gent que juga brut no estan al món perquè tu perdis el temps ajudant-los, sinó perquè els donis esperança.

La gent s’ha de salvar sola. Li pots posar les condicions, li pots servir d’exemple però al final cadascú s’ha de salvar pel seu compte. Si deixes que t’empastifin amb la seva manera de fer les coses, si entres en el seus jocs perversos, baixaràs més avall que ells perquè l’infern és el seu medi, no el teu.

Tens tanta força que molta gent et té por i tu burro et penses que fugen de tu per culpa teva i aleshores baixes el llistó i et fots aquestes menjades fenomenals d’olla fins que el teu ego, que de vegades et fa molt mal però que no és imbècil, els expulsa d’una patada per salvar-te.

Fins que no creguis més en tu mateix, fins que no et facis responsable de la teva força i la posis al servei de les coses que vols fer suraràs sempre en un mar de dubtes i la gent no et respectarà. Les persones s’acosten a tu pel mateix motiu que en fugen, perquè ets autèntic i volen escalfar-se amb la fe que poses en tot allò que fas.

El problema és que alguns es pensen que la teva fe se’ls encomanarà i, d’altres, com que no te la poden robar fan tot el que poden perquè baixis el llistó i et tracten d’il·lús o et retreuen el que estimen més de tu perquè ho destrueixis, ja que no els ho pots donar ni t’ho poden prendre.

Però el teu cor no està fet de materials impurs. Tu deus ser fill d’un gran amor, els teus pares t’han d’haver estimat tant que la terra devia tremolar quan vas néixer. Per això et comportes com un nen: noble en el pensament feble en l’acció, voldries defensar-ho tot i amb prou feines defenses res.

No és que siguis infantil, tu has fet les paus amb el nen que portes dins, i els nens volen jugar, i jugant volen salvar el món. El nen treu el nas per la finestra i es meravella perquè neva, perquè plou o perquè fa sol. El nen se sorprèn de tot perquè viu a través dels contes que li han agradat i cada dia descobreix el món. L’infantilisme és una altra cosa. És la cara bruta de l’adolescència, el fruit de les frustracions del nen petit: el capritx, la crueltat, la pedanteria, el materialisme, l’escepticisme mal entès.

Tu tens poc a veure amb tota aquesta merda, tan típica d’aquest país de gent petita. Tu ets un cavall salvatge i només et domesticarà, només et deixaràs domesticar per una dona que sigui prou intel·ligent per veure’t i prou forta per donar-te guerra pel teu bé. Quan trobis algú tan bèstia com tu, aleshores et desfaràs com la mel, perquè tu ets dolç com la mel, i et passaràs el dia als núvols i amb la teva imaginació de nen aixecaràs aquesta persona de terra i la faràs volar amb tu. I al cap dels anys no podràs pensar en el camí que has fet sense que se’t faci un nus a la gola.

I no et regalo les orelles, perquè estàs ple de defectes, ets un passarell impresentable tossut com una mula, però amb una virtut com la teva n’hi ha prou per anar a tot arreu.

(Mmmmm… gairebé ejaculo. bona nit.)

Anuncis

3 pensaments sobre “Autoblowjob

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s