Portar camisa

Aquesta tarda, m’he aturat a Hackett i he comprat un parell de camises blanques amb els punys girats i ratllats molt finament de blau. Em sobraven uns diners i no em faran cap nosa. Des que vaig descobrir les camises d’aquesta marca, pràcticament cada dia vaig vestit igual. Al matí no m’agrada perdre el temps decidint si em poso això o allò. Prefereixo encantar-me a la dutxa, o mirar la gent com va cap a la feina des d’un bar amb bones vistes.

A mesura que et fas vell les formes es tornen cada cop més importants. Fins fa poc sempre anava amb samarreta, però quan vas amb samarreta tota situació és un ser o no ser i t’acabes cremant molt. Les camises reforcen l’actitud. A partir d’unes edats, quan l’energia ha deixat de ser una força natural i l’has de generar amb la intel·ligència, anar vestit de pobre t’empobreix el pensament.

L’ideal és viure en línia recta i agafar sempre el toro per les banyes, però fer-ho tot de cara és molt cansat i un dia que no podia més i em preguntava si la vida no se’m faria massa llarga vaig entrar en una botiga. Era un dia trist. Em sentia petit i humiliat, xafat com una fruita abandonada i negre, llençada fora del cistell. La botiga era un ball marques, però de seguida em vaig fixar en les Hackett.

El tall anglès és un tall clàssic que no passa mai de moda. La camisa blanca, que és la meva preferida, té tot just el detall del puny i un últim botó més petit i més discret amb la bandera anglesa, que només es veu quan portes la camisa per fora els pantalons. Si mires de ser senzill sense ser avorrit, si t’esforces a ser eficaç més que a impressionar, sempre quedes elegant.

Aquestes camises són una lliçó d’estètica i per les trobades de compromís s’han tornat imprescindibles. La camisa t’assegura un punt de contacte amb el món que altrament molts cops no trobes. Jo sóc bastant simpàtic en la intimitat però en grup  sempre estic inquiet, com si al costat meu s’estigués cometent un crim o un delicte. No diré que aquestes camises siguin un escut, tot i que de vegades, quan arribo a casa, me les trec una mica baldat, com si em tragués una armilla antibales. Les camises no són la capa de superman, però quan vas pel món amb la consciència d’anar una mica disfressat t’ho prens tot més de broma i la intel·ligència va més a favor teu.

Tot i que si només deixes les formes en realitat no deixes res, les camises s’han convertit en un costum i ja no em sento net si no vaig encamisat. He vist que si em poso la camisa per escriure guanyo precisió. He vist que si caic en la temptació d’escriure un correu sense anar correctament vestit acostumo a penedir-me’n. Un dia va venir una pobra innocent a dutxar-se a casa meva i, esclar, com que no portava camisa me li vaig tirar damunt. Cada cop m’agrada més portar camisa. Però insisteixo que això és perquè tot es gasta, també la força d’esperit.

Anuncis

8 pensaments sobre “Portar camisa

  1. són de màniga llarga? et van bé de llargada? portes les mànigues arramengades? en quin punt del braç les arremangues?
    Jo ja fa temps que normalment porto camisa, però de vegades dubto amb la qüestió de les mànigues. No sé si tu també tens aquest dilema.

  2. Perdona però no he entès qui anava sense camisa si la pobre innocent o tu. De totes maneres potser va valdre la pena no dur-ne. Ben mirat començo a pensar si els meus escrits no tenen lectors per culpa del batí que duc.

  3. has provat a portar la camiseta a sota i la camisa a sobre amb els botons cordats pq no es vegi?, llavors és com una doble màscara o doble armilla, ets indestructible.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s