Burka i Democràcia (Rac 1)

La prohibició del burka i el niqab als espais públics, si es porta a terme, serà una de les mesures més importants que haurà pres el govern en aquests primers mesos. De vegades, per no afrontar un problema, ens fem un tip de filosofar. Burka lliga amb democràcia? A mi em sembla que no. Em sembla que la combinació estètica que fan el Burka i la democràcia parla per ella mateixa. És com la qüestió del català. Aquest país es diu Catalunya o Castelluna? Les formes sovint són molt clares. Pot ser que un dia els catalans no tinguem prou força per defensar la immersió lingüística, però si això passa serà un error dir que canviem la llei per tolerància, perquè el castellà ja té el seu espai al món, igual que també el tenen l’anglès o el francès. En el cas del burka, a més, jo voldria que no existís enlloc, però políticament només em veig amb cor de combatre’l a Catalunya. Amb la crisi que tenim és important que el govern deixi les bases del país ben clares, perquè quan les bases són confuses els debats es tornen estèrils i la gent es desmoralitza i es torna cínica. I aleshores, és quan surten els demagogs que sent fills o néts de la immigració diuen que els immigrants fan fora els veïns de tota la vida d’un barri, com si la Generalitat tingués les competències per evitar-ho, i com si mai no hi hagués hagut d’altres veïns en aquell barri, expulsats per causes molt més dures i violentes.

Advertisements

14 pensaments sobre “Burka i Democràcia (Rac 1)

  1. El que és preocupant és que sigui una decisió important, o valenta, com també diuen.

    És de sentit comú. I si no t’agrada, vés-te’n amb el burca i el nicab a un altre lloc

  2. A les biblioteques i a les universitats, per més públiques que siguin, em semblaria aberrant fer ús d’aquesta mena de normes. Perquè són més representatives de La Cultura que no pas de La Política. És a dir, més representatives de la tolerància a la diversitat que no pas de les voluntats. Això d’una banda.

    I de l’altra, obliguem a treure mocadors del cap però no a treure’ns barrets estil Lluís Llach. No són els aficionats del barça amb gorra, ni les iaies amb mocador, els qui han motivat aquesta llei. Sinó les mores, la llibertat de les quals fa ràbia als imbècils, o a la majoria representativa. I si realment el que es vol és que no siguin forçades, el que cal és fer pedagogia, etc.: donar-los recursos emancipatoris.

    Altra cosa ben diferent del mocador ho és el llençol aquell negre que les cobreix totes. El principi de la democràcia exigeix transparència (i per tant està bé que en un espai públic no hi pugui haver cares tapades), però també tolera la diferència (gorres i mocadors).

  3. A mi m’agradaria que l’ús de la burka fos legal, encara més: que hi hagués més dones que la portessin. Si aconseguíssim que veure una dona amb burka no ens fos estrany, jo me la posaria.
    Sempre he somniat en ser invisible i crec que a molta gent també li passa.
    D’altra banda, estic tipa de gastar-me diners en roba, en haver de decidir què em poso, que si aquests pantalons em fan massa cul o no, de si vull que em mirin l’escot o no (perquè m’agrada que segons qui me’l miri, però segons qui no i al final em passo el dia pendent d’aquestes coses).
    Viuriem tan tranquils sense tanta punyeta!
    El meu ideal seria: al carrer ben tapada i a casa ben nua.

    • Aquest comentari pot semblar una gracieta, i tot i que ignoro quina és la intenció de l’autora, jo crec que és prou seriós el que diu.
      Occident ha imposat una mena de vestit que és molt discutible, en primer lloc perquè obliga massa a ensenyar el cos, i no penso tant en la pell com en la forma. Una certa “impersonalització” és còmoda i saludable. I com diu l’Elisenda, perde’m massa el temps en collonades.

      • Occident no imposa res en questió de roba que un/a no vulgui obeir. Podem (o no) passar de collonades. El burka em sembla una collonada i vestir per quedar maco per obligació també. Pots vestir tot l’informal que vulguis amb la salvetat del nudisme i, ara, del burka o d’anar enmascarat. És prou ampli per abastar el sentit comú.

  4. Jo el que trobo espaterrant és que en alguns municipis treguin els bancs dels carrers o treguin l’aigua de les fonts per tal que no s’hi acumulin “indesitjables” – que diuen ells; s’han tornat bojos o què? I on seuràn ara els avis que tota la vida han anat al banc a petar la xerradeta? hauràn d’anar al bar a consumir, per obligació? cada vegada – de fa anys – observo com cada cop hi ha menys bancs als carrers i places, els ajuntaments prefereixen cobrar als bars perquè tinguin tauletes als carrers, però això és un mal pas. Un banc és un espai obert a la convivència, una tauleta és un espai privat.
    Trobo que la gent s’hauria de queixar: primer van tancar l’accés als ports, on anàvem a passejar i veure les barques de pesca; després a les estacions de tren, jo hi portava el meu fill quan era petit a veure sortir els trens, ara ens treuen els bancs…. coi, ja està bé!!

  5. Primer m’ha sorprés que l’Enric no hagués contestat el comentari del cretí Efrem (insulta i seràs insultat): “les mores, la llibertat de les quals fa ràbia als imbècils”. Després m’he asserenat.
    No val la pena contestar, deu haver pensat. He recordat tots els casos propers de musulmans que he conegut. Tots son exemple d’una cultaura en contradicció amb la nostra. Fixeu-vos com els negres van lluitar, fins fa ben bé 40 anys, en el país de la “llibertat”, per equiparar els seus drets civils amb els de la resta de la població. Arrossegaven una discriminació des de la guerra de secessió (civil war). No discriminaven els negres de les negres. No estem davant d’una lluita per la llibertat de les dones de vestir com vulguin. Estem davant de la lluita d’una cultura en contra d’una altra. I no venceran els arguments ni els insults ni les prohibicions.(*) Molts pensen que sortirem enriquits. Algunes dones “occidentals” desitgen ser dominades?. Começo a dubtar, potser per influència de l’islamisme, de la capacitat intelectual de moltes dones: la que escriu sota el nom d’Elisenda tés molts recursos per sortir al carrer sense que se la reconegui. Es pot rapar el cap i posar-se unes ulleres de moda d’aquestes que duia ma amre els anys 60. Un xandall baratet de color gris, com l’asfalt de Barcelona, i no la coneixeria ni son pare. I al cap d’uns dies que es posi una perruca ben llarga. Tampoc ningú creurà que el marit l’obliga a fer el papanates.
    (*)Vencerà la natalitat. I això, espabilats que escriviu aquests comentaris pudents, no importa a les classes dominants. El seu llenguatge no és el català, la seva religió no és el cristianisme, només hi ha un llenguatge, un deú: els diners. Quants més fills, més oferta en el mercat laboral, més ma d’obra barata. Aquesta ha estat la seva política dels darrers 30 anys.

    • La gràcia de disparar bales oxímoròniques és que sempre toques els cors caminants, que van a tot vent sense baranes, que no els calen escuts lògics i calculen amb els budells…l’Enric no està per perdre el temps ni fa cara d’imbècil, i encara molt menys de mora! Què creus, doncs, que m’hauria d’haver contestat?

      • Jo ja t’he contestat el que penso. I no tinc per costum prendre’m aquest blog com un xat. Avui faig una excepció. Creure que democràcia és per principi defensar la diferència, com finalment has corregit, em fa pensar que ets orfe d’enteniment. Democràcia per fer-t’ho entenedor, és simplement un sistema polític. Ni econòmic ni religiós. I els qui per principi defensen el burka, curiosament, no defensen el sistema polític democràtic sinó que se n’aprofiten per un dia poder eliminar-lo i substituir-lo pel seu model de govern.

      • Aquesta forma de govern té implicacions, perquè avui és també un sistema de valors (forma part dels principis de 1791 i la seva evolució). El que tractava d’emfatitzar és que en tant que es consideren tots els homes iguals, es defensa que puguin seguir essent com són (cada individu i/o grup) en la seva especificitat, i és en aquest sentit que defensa la diferència de cadascun enfront d’imposicions. La igualtat democràtica està fonamentada sota el supòsit que som diferents. O dit més senzillament: el fet que la democràcia defensi les llibertats civils, la converteix en vetlladora de les diferències. El dret d’autodeterminació és precisament una articulació d’aquest principi de defensa de la diferència. És un honor ser l’excepció :D!

  6. El que diu l’Elisenda ja surt a l”Harem occidental” i ho trobo una trampa bastant ingènua perquè no ataca el problema: jo l’animo a fer-se gran sense complexos, si el seu cul no li agrada que faci alguna cosa per millorar-lo.
    O que analitzi una frase que vaig llegir a “el país” aquest diumenge: “Hemos construido un sistema que nos persuade a gastar dinero que no tenemos en cosas que no necesitamos para crear impresiones que no durarán en personas que no nos importan” (Emile Henri Gauvreay).

  7. Un apunt: el fonamentalisme islamista no és una religió, és una ideologia feixista i prou. L’islamisme sí que és una religió. les ideologies totalitàries s’han de combatre, perquè degraden els éssers humans, com es fa amb la Burka.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s