L’historiador audaç (Avui)

L’historiador audaç (Aquest és un article que molts no tindran valor d’entendre i que d’altres senzillament no entendran. En definitiva, un article per d’aquí 40 anys, quan ja m’hagi jubilat)

Anuncis

49 pensaments sobre “L’historiador audaç (Avui)

  1. Home senyor Vila, a mi em fa l’efecte que s’hauria d’esforçar perquè l’article sigui entenedor, no troba? Aquest hauria d’ésser el primer manament d’un escriptor. Llevat, és clar, que ara cerqui desesperadament la polèmica, cosa que, permeti’m, hores d’ara hauria d’ésser una temptació ja superada. Vostè ja té una trajectòria, tothom li ho reconeix, no li cal fer el tremendo.
    En altres mots, deixi’s d’orgues i expliqui’ns i justifiqui’ns amb arguments sòlids aquesta gran barbaritat amb què acaba l’article. Vostè llança la pedra i amaga la mà, parapetat rere aquest “ja sé que no m’entendran”.
    L’afirmació que fa sobre els anarquistes és greu. No jugui amb foc, senyor Vila.

    • No faig pas el tremendo. Dic el que penso. Acabo amb una frase que és una intuïció i que plantejo com una intuïció. Miraré de desenvolupar-la un altre dia, però de greu no en té res. No sigui exagerat. El deure de tot escriptor és fer-se entendre, fins a cert punt. De vegades no abaixar el nivell és una manera de fer que d’altres el pugin. Aquest article és el més complert i just que sortirà del Termes. Ara no agradarà perquè aquí només agraden les raspallades i els banys d’escuma. Doncs molt bé.

  2. Tingueu, amb els que som nascuts humils esparracats, una mica de caritat il.lustrativa. Digueu-nos quina era la partida que no guanya SoléTura i amb què no se’n va sortir el franquisme? Ajudeu-nos a aconseguir el valor per a entendre!

    • Solé Tura era un comunista molt amic del Ceaucescu i un espanyolista que pretenia que tots els catalanoparlants érem uns burgesos (excepte ell i els seus, naturalment) i tots els obrers uns pobres castellanets oprimits i explotats pels catalans dolents. El catalanisme era només la baba repugnant del cargol catalanoburgès. Almenys així ho entenc. Si vol més informació la trobara als llibres del Sr. Vila. De res

  3. El problema no és que sigui poc entenedor. Com diria en Xammar, s’entèn massa! No hi veig cap afirmació fora de lloc, al contrari. Tot i que, quan ens deixa una persona que té molta importància (i la té perquè, escrigui bé o malament, la seva obra permet una continuació i va obrir forat a un discurs més ben travat de la nostra història), el més normal és que en destaquin allò de més agradable i no que fos “més orgullós que treballador”. El problema, malgrat tot, és que encara t’hagis de justificar per escriure veritats com a temples.

    • Per això les escric, punyeta. No sóc pas cap buscaraons, això només s’ho pensen els imbècils. Gràcies pel comentari, de vegades eem sento sol i em poso malencòlic.

      • Vosté és un bon escriptor, fa bona feina i, a més a més, té un sentit crític ben esmolat. I li ho reconec, de vegades sap veure una cara dels fenòmens que sovint a molts ens passa desapercebuda i així enriquim el camp visual i tenim més elements per pensar.
        A més, vostè és valent, diu les coses clares i no es ven al millor postor. No li faig la gara-gara, ho dic amb justícia i perquè lamento que senti sol i melancònic.
        Respecte l’article d’avui, a mi em sembla encertat quasi tot ell. Però m’ha sobtat el final. Reconec que no l’he entès. Vostè ens aclareix ara que es tracta d’una intuïció. Jo me’n refio de les seves intuicions, però ara mateix no acabo de veure per on va. Espero que ho desenvolupi. La veritat és que el fenomen anarquista és per a mi un misteri. Tot el que sigui posar-hi llum anirà bé. Gràcies senyor Vila.

  4. Doncs senyor Vila, no es senti sol ja que jo comparteixo plenament la intuïcio, que tan ha esparverat a en Jacob, de que “Termes va quedar curt, i que els anarquistes de primers de segle XX van ser els últims catalans de 1714, els últims homes que en aquest país han tingut un anhel profund de justícia i llibertat.”
    En aquest país la classe obrera catalana fou molt més de tradició anarquista que no pas marxista i crec que aixo s’explica, entre altres motius, pel fet que els obrers catalans en llur majoria no eren materialistes, sino que estaven moguts per una vena espiritual. Quelcom de semblant digueren ja fa temps en Ballarín i en Raimon Galí. Mon pare, catolic de missa diària deia « Els anarquistes eren bona gent, els comunistes no » L’arribada de la FAI, profundament espanyola i rabiosament anticatalana, va provocar molts problemes a la CNT catalana que es veié arrossegada per aquella banda de brètols i assassins, que no tenien cap ideal, ans tan sols el de la destruccio filla del ressentiment. No oblidem els contactes politics entre Faieros y Falangistes abans i durant la Guerra 1936-39, així com el fet que els quadres dirigents faieros es passaren al sindicat verticla franquista un cop acabada la Guerra, sense cap problema de consciència ni cap vergonya.

    Que passi un molt bon dia

    • Moltes gràcies. On dimoni ha après aquestes coses q jo he d’anar descobrint tot sol? Jo pensava tb amb l’ideal polític de l’Austriacisme, que s’allarga fins a primers del segle XX i q s’oposava al model borbònic. Els regeneracionistes catalans es queixaven que a Madrid nomès veiessin la Itàlia unificada i França, tenint models molt millors com l’austrohungar, el norueg, el nordamericà, l’alemany o l’anglès, tots pensats més sobre la base de la tradició i de la llibertat individual que sobre la idea d’organització i absolutisme.
      Hem oblidat que els catalans teníem una idea de civilització, la monarquia benevolent, d’arrel catòlica i liberal, oposada a la francesa, d’arrel laica i materialista, que és la que porta al nazisme i al comunisme. Em fa l’efecte que els anarquistes són els últims que a Catalunya representen l’esperit del pensament polític cafalà. Els últims que es resisteixen a deixar-se castrar pel materialisme radicalsocialista.
      No té res d’estrany que molts anarquistes catalans anessin a missa, igual que molts defensors de 1714 anaven amb la creu per davant. La creu representa la idea de la voluntat divina, el reconeixement de la limitació de l’home, cosa que té unes conseqüències polítiques que s’encarnen amb aquesta idea de la monarquia benevolent, que no traspassa determinats límits.
      La crema d’esglésies és una cosa que s’hauria de veure amb una perspectiva més política. Una cosa és ser anticlerical i l’altre anticatòlic o antireligiós. Quan es cremen convents es crema una jerarquia. Després això es barreja amb la misèria dels castellans que venen i amb el paper ambigu i repressiu de l’església, q comença defensant el pais derrotat però que per motius diversos -entre els quals la pura supervivència- acaba representant uns interessos de classe i fent el joc a l’estat. Els anarquistes són els últims que a Catalunya defensen una idea completa d’home. Si no per què Josep Pla, quan planteja amb Tarradellas i Vicenç Vives, de preparar un partit per si Franco cau, diu que cal parlar amb els anarquistes i no amb els comunistes?

      • Doncs com vostè senyor Vila, ho he hagut d’anar descobrint tot sol, a cop d’intuïcions i algunes marrades, ja que la tapa de plom del marxisme materialista ho cobria quasi tot quan vaig estudiar Historia a la UB.

        Pel altra banda, cal assenyalar que els anarquistes catalans eren mes llibertaris que no pas col.lectivitzadors, en la mateixa vena d’un Kropotkin, per exemple.

        També caldria assenyalar que s’inscriuen en la linia ben catalana de “defensar la terra” Si no recordo malament, els remences ja cridaven allò de “Visca la terra, mori el mal govern”. La idea de defensar la terra forma part del que jo anomeno el “ethos” català, socialment transversal i històricament perenne.

        No m’estranya gens ni mica el que en Joan Sales diu dels anarquistes que va conèixer al front: cal tenir en compte que tota guerra pot transformar el millor dels homes en una bèstia.

        No sabia el que explica del Pla i del Vicens Vives en relacio a no tenir en compte els comunistes pero si els anarquistes, pero no m’estranya: tot veritable anarquista es mogut per un ideal que no es materialista, sino metafisic. Molt bona observacio dient que amb la crema de convents es crema una jerarquia i no pas la religio en si mateixa.

        Senyor Vila, se’ns ha girat feina, no li ho sembla ?

        Que passi un molt bon dia.

      • Senyor Vila, d’on ho ha tret que Josep Pla planteja això amb Tarradellas i Vicens. Ho trobo molt estrany. On està explicat, amb quina documentació es basa? No és que em malfiï de vostè, simplement estic sorprés.

      • Ho explico al meu llibre del nostre Heroi. Hi ha un informe d’una visita a Tarradellas que Josep Pla va redactar per Vicenç Vives, amb vistes a preparar una politica catalana unitaria davant una possible fi de la dictadura. Compri’m el llibre!

  5. No vull opinar gaire dels anarquistes perquè no conec bé el tema. Apunto, però, que Joan Sales en parla en les Cartes a Marius Torres. És, la seva, una impressió directa, de persones que coincideixen amb ell al front i amb les quals hi té una relació propera. Si no recordo malament, més aviat els deixa com uns desgraciats, com gent entabanada i miserable. Però sempre va bé revisar la història.

  6. Diu de Termes que “no sabia escriure”. Justament un dels seus trets característics era una prosa molt oral, gens academicista i tècnica, que li permeté arribar a un públic ampli i heterogeni, i sortir dels –a vegades- estrets límits del món universitari. Les comparacions amb vostè són odioses.
    “Home d’una sola obra”? Segurament el sr.Vila no té ni idea de què parla. Probablement no ha llegit les seves obres sobre la Guerra Civil –també els dels fets de la Fatarella-, sobre el republicanisme i federalisme, sobre catalanisme, el recent títol sobre anarquisme… Li podria citar 7 tesis subjacents en cada una d’aquelles obres (i en d’altres que no comento per no fer-me pesat). Suposo que demanar que s’informi per a fer un article és exagerat… “Home d’una sola obra”!!! Faria riure, si no fes plorar.
    I, d’altra banda: “més orgullós que treballador”? Coneix de què parla, sr.vila? ho sap? Sap quina era la rutina de treball de Josep Termes? Ho sap? O és una altra de les afirmacions gratuïtes d’aquest article?
    Li agrairia que em respongués tots aquests interrogants.
    Un article trist, que no fa merèixer al punt avui, i que mostra la pèssima talla intel•lectual i periodística de l’autor.

  7. Diu de Termes que “no sabia escriure”. Justament un dels seus trets característics era una prosa molt oral, gens academicista i tècnica, que li permeté arribar a un públic ampli i heterogeni, i sortir dels –a vegades- estrets límits del món universitari. Les comparacions amb vostè són odioses.

    “Home d’una sola obra”? Segurament el sr.Vila no té ni idea de què parla. Probablement no ha llegit les seves obres sobre la Guerra Civil –també els dels fets de la Fatarella-, sobre el republicanisme i federalisme, sobre catalanisme, el recent títol sobre anarquisme… Li podria citar 7 tesis subjacents en cada una d’aquelles obres (i en d’altres que no comento per no fer-me pesat). Suposo que demanar que s’informi per a fer un article és exagerat… “Home d’una sola obra”!!! Faria riure, si no fes plorar.

    “Més orgullós que treballador”? Sap de què parla sr.Vila? En té ni idea? Sap quina era la rutina de treball de Josep Termes?

    Pot aclarir-me aquestes preguntes?

    • No no sé de qui parlo, esclar que no m’ho he inventat tot. I tampoc no he llegit res seu. Vinga va. Tenia una prosa oral sí, d’esborrany. No fotem, tot depèn, com sempre, d’on poses el llistó. Vostè, senyor Domingomecaso -ja s’ha de tenir un gust de merda per triar aquest nickname- potser espera que el dia q facin balanç de vostè diguin que era perfecte. Doncs miri jo no, per això em permeto de no fer ensabonades. I es cla que sé que va escriure el llibre de la Fatarella. Ui si. Que la majoria d’historiadors siguin uns ganduls, no fa el senyor Termes un gran trebalkador. Vingui a l’Ateneu a veure l’estand que li han fet i m’entendrà. Bé, no no entendrà res, domingomecasi

      • sr Vila:
        Vostè diu que tenia “una sola obra”. Se’n adona que li he citat unes quantes, amb diferents tesis. No li fa rectificar? Sap quines tesis tenia? O escriu sempre sense saber de què parla?
        Gust de merda el meu? Les seves argúcies dialèctiques són brillants.
        Gandul el Josep Termes? Què en sap de la seva rutina de treball? Sap del que parla? Jo la coneixia. Llegia tot el dia, escrivia tot el dia, donava classes i conferències. De casa a la feina, i santstornem-hi… Ho sabia? O això tampoc?
        Es creu un enfant terrible, però és un inútil inculte.

      • Vostè sap llegir? Jo no he dit que el senyor Termes fos gandul. Dic que molts historiadors d’aquest país ho són. I en l’article només dic que el motor de la seva feina era més l’orgull que la voluntat. Dues coses q no necessariament han d’anar juntes. Quan parlo de fer balanç un cop mort no vull dir necessariament q l’hagin de fer els diaris. Etc… Pot insultar-me tan com vulgui. La meva prosa, sense ser res de l’altre món, no fa cagar, la del Termes fa dormir. Que vol que li digui . A mi m’ho sembla així. Més etc

      • De mi no faran balanç quan jo em mori, no es preocupi. De vostè tampoc. Simplement demano una mica de fonaments en allò que escriu. És molt demanar?
        Diu que coneixia els llibres i les obres de Josep Termes. LLavors, perquè diu que és autor d’una sola tesi? I quina tesi es tracta? No l’entenc. En té un munt, ja li ho he dit.
        Que era gandul? No em faci riure. El coneixia? De veritat li ho pregunto. Sap quina era la seva rutina de treball? O parla per parlar?
        Que a vostè li agradi com escrivia, me la pela. La seva prosa em fa cagar, i no passa res.
        I té raó: no entenc res.

      • Vostè sap llegir? Jo no he dit que el senyor Termes fos gandul. Dic que molts historiadors d’aquest país ho són. I en l’article només dic que el motor de la seva feina era més l’orgull que la voluntat. Dues coses q no necessariament han d’anar juntes. Quan parlo de fer balanç un cop mort no vull dir necessariament q l’hagin de fer els diaris. Etc… Pot insultar-me tan com vulgui. La meva prosa, sense ser res de l’altre món, no fa cagar, la del Termes fa dormir. Que vol que li digui . A mi m’ho sembla així. Més etc. No em faci perdre més el temps que tinc feina. Ningú l’obliga a llegir-me. Au: mecasodomingo

      • I encara i per acabar. Si no recordo malament, fa molts anys, ja vaig fer una critica d’un llibre seu, conjuntament amb un de l’Albareda, on ja deia això de la deixadesa. Un historiador deixeble seu es va posar com una moto. Espero q no sigui vostè. Seria molt trist.

      • Sr. Vila:
        Vostè diu al seu article, literalment: (1) “més orgullós que treballador”. La meva pregunta, simple i directa, és si té punyetera idea de quina era la seva ètica del treball. Pot respondre-la? (2) “homes d’una sola obra –encara que la repeteixin en diversos llibres–”. Li ho preguntaré honestament, pq no se’m ofengui: de quina sola obra parla? (3) La prosa de Termes, sense ser res de l’altre món, no feia dormir, la d’Enric Vila fa cagar. Que vol que li digui . A mi m’ho sembla així.

        Quan la resposta és la desqualificació, van mal dades.

      • sr.Vila: Arnau López.Pot enviar-me un mail, si vol. Espero impacient la seva resposta. Les seves respostes i les seves fonts, específicament.

      • 1. No crec q t diguis Arnau López.
        2. Si responc serà publicament.
        3. El teu to és pretensiós i pedantesc, d’historiador de la universitat de la meva època, 1990: passi pel meu despatx.
        4. Les fonts vénen d’allà, on hi vaig estudiar 5 anys i de l’Ateneu, on es poden trobar molts llibres. I d’alguns particulars, algun dels quals potser coneix i s’ha cregut massa els meus teatres.
        5. El pròxim comentari anirà a les escombraries, amb la resta de malalts q m’escriuen. Si vols res pots passar a veure’m a l’Ateneu. Et convidaré a cafè.
        Cordialment
        Enric

  8. Ostres, molt interessant el fil de comentaris. Especialment això dels les diferents vessants de l’anarquisme. Jo sempre m’havia quedat amb la versió espanyolista i estripada dels anarquistes que ens retrobem cada dos per tres acampats a la plaça de Catalunya. Deu ser per això que el meu avi, comunista benèvol, sempre parlava bé del Salvador Seguí (de petit en presencià la mort a trets) i respectava la gent de la CNT -no li vaig sentir dir mai res de la FAI.

  9. Senyor Agustí, trobo una mica fora de lloc això que tot anarquista és metafísic i no-materialista. Que jo sapiga l’anarquisme no té cap referent transcendent, sinó purament humanista. Un humanisme noble si vostè vol, però metafísic?
    D’altra banda, tampoc coincideixo amb l’afirmació que el català defensa la terra. No sé ben bé on vol anar a parar amb això, però si hi ha una gent que menysprei i aixafi la terra sense pietat, aquests són els catalans. Passegi pel país, home de Déu!
    Ara, el que ja em sembla delirant és dir que es crema una jerarquia i no la religió mateixa. No fotem. No sé si es crema la religió mateixa, però sí homes i dones de carn i ossos i gairebé sempre innocents. Una activitat molt pròpia d’una mentalitat tan noble i generosa com l’anàrquica, no li ho sembla?

    • Vostè té tota la raó, les elucubracions del senyor Agustí són, en general, forassenyades. Ganes de fer bullir l’olla. Qui no té res a fer el gat pentina.

    • Benvolgut senyor Pol,

      Crec que podem dir que una part força important de l’anarquisme català, sobretot a finals del S. XIX i inicis del SXX, presenta trets i pràctiques no materialistes que l’apropen més de la metafísica que no pas del materialisme històric propi al marxisme. Certament que podem dir que es tracta d’una metafísica immanent més que no pas transcendent, pero metafísica al cap i a la fi. No és pas una casualitat que una part dels anarquistes i llibertaris catalans fossin alhora adeptes de les pràctiques espiritistes i parapsicològiques tant de moda en el pas del segle XIX al segle XX (Ep! No em malinterpreti: no en faig cap defensa ni elogi de dites pràctiques, tan sols ho constato).

      Jop no he dit pas que tot català defensa la terra, sino que hi ha una linia (de fons diria jo) en el ethos català en el que la defensa de la terra és la manera de formular la defensa del pais. Almenys en el marc de la cultura i les classes populars. Fins i tot hi ha hagut gent (no recordo ara mateix els noms), que ha equiparat aquesta defensa de la terra amb la defensa de la llengua catalana. Ara bé, defensar la terra no és tan sols defensar-la ecologicament i en aquest sentit la seva observacio es justa; ara bé, caldria veure si l’estat actual de la terra catalana és el fruit de la desaparicio d’aquesta pulsio de “defensar la terra” o més aviat el resultat de politiques al servei de certs interessos de classe, que s’inicià amb força durant el franquisme). Passegi pel món, home de Déu, i potser s’adonarà que els catalans no son pas els que més menyspreen i aixafen la terra sense pietat.

      Respecte al deliri que vostè sembla haver detectat, tan sols assenyalar-hi que jo manifesto el meu acord amb una afirmacio del senyor Vila en un comentari precedent en el que deia “Una cosa és ser anticlerical i l’altre anticatòlic o antireligiós. Quan es cremen convents es crema una jerarquia”. (Cal llegir bé, linia per linia, i no tan sols en diagonal….) Com explicaria, doncs, vostè, que la imatge de la Mare de Déu de Queralt (Berga), fos salvada de la crema per militants catalans de la CNT, fotent-se trets contra militants de la FAI que provenien de diferents regions d’Espanya? I si no s’ho creu, vagi a parlar amb en mossèen Ballarin que li ho explicarà prou bé.

      El que té de bo l’article del senyor Vila és que planteja una hipòtesis innovadora en relacio al rol i essencia de l’anarquisme català, o d’una part d’aquest, a l’inici del segle XX. Afirmar que els anarquistes catalans foren els darrers catalans del 1714, fora de ser una bestiesa, és un simbol potent que mereix de ser analitzat i aprofundit.

      • La meva intuïció està en la línia que proposes, ara bé, el moviment dels segadors del 1640 no seria el principal precedent d’aquesta línia? La mort del virrei Santa Coloma no respon a una metafísica antijeràrquica? Per què trauen en Sant Cristo al carrer per sollevar “la terra”?

      • Benvolgut senyor Agustí,

        en conjunt vostè dóna una resposta ben argumentada a les meves objeccions.
        Em sembla especialment interessant aquest episodi de la Mare de Déu de Queralt, sobretot si no és anecdòtic i sí il·lustratiu d’una situació de fons, que ara veig més complexa del que imaginava
        Gràcies per la seva aportació. Com vostè diu: cal analitzar i aprofundir. El senyor Vila ens hi ajuda i vostè també. Gràcies de nou.

      • De totes maneres continuo sense veure clara l’afirmació sobre la crema de convents i la jerarquia. No llegeixo en diagonal, li atribuïa la frase a vostè, perquè a vostè em dirigia i la frase en qüestió ja se l’havia fet seva.

  10. Brillant el final de l’article del Sr Vila. Si els qui fan comentaris tòpics tinguessin una mica més de cultura i una mica menys de la tosca prepotència que sol acompanyar la ignorància, sabrien, per exemple, que el primer cop que es va universalitzar l’educació amb el català com a llengua vehicular fou amb el CENU, impulsat per anarquistes de la CNT i la FAI (sí, la FAI) com Joan Puig Elias, Josep Alomà Sanabras i tants d’altres.

    O que un anarquista de la FAI com Melchor Rodríguez va salvar 10.200 persones del pla d’extermini elaborat per Mijail Koltsov i Santiago Carrillo.

  11. Benvolgut Enric, segurament l’interessarà aquest article de Joaquim Maurín publicat a “L’Opinió” el 1928. http://www.marxists.org/catala/maurin/1928/04/14041928.htm Maurín, al meu parer, s’equivoca en respondre a la pregunta de per què Pablo Iglesias abandonà Barcelona: “Aquest apartament, fou degut al fet que ell cregués que la classe obrera de Catalunya era impermeable al socialisme marxista?”. D’altra banda, m’agradaria saber la seva opinió sobre l’historiador de l’anarquisme barceloní Chris Ealham i “La lucha por Barcelona. Clase, cultura y conflicto. 1898-1937” (per a més informació sobre el personatge, vegeu http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/168913) Si no l’ha llegit, li recomano vivament el diari de guerra de Miquel Siguan amb les restes de la Columna de Ferro anarquista valenciana al front de Terol. http://www.edicionslacampana.cat/index.php/llibres/216

    • Jordi, dispensa el retard a respondre’t. El llibre del Chris Ealham em va semblar una gran merda. Vull dir aquesta mena de llibre en què la història de Catalunya no s’entén com un tot, i presenta els catalans com els alemanys nazis de les pel·lícules de Hollywood

  12. Pel que fa a sentir-vos sol, pel que fa a mi us equivoqueu.
    Us aplaudiria, amb matisos, la major part de les coses que dieu, si no fos que llavors em faria pesat.
    Davant del que em semblen errades, llavors sí procuro manifestar-me, si puc o m’hi veig amb cor.
    Tot això, referit a les vostres opinions sobre la cosa col.lectiva.
    Quan feu apreciacions sobre la vostra vida privada, llavors sí que no m’hi poso.

    Pel que fa a l’anarquisme del país, us agraeixo que en parleu tan i tan bé, com també ho agraeixo a altres participants de la conversa.
    Un meu oncle, gironí, de pares empordanesos, format com a dependent de merceria a Barcelona, i establert finalment a Girona, llibertari, vegetarià, que va educar les filles fora de l’escola oficial fent-les anar a classe només en una acadèmia (parlo dels anys 50 i 60), em deia que abans de la guerra era dels qui creien que si mai per força havien de portar un fusell, el durien apuntant a terra. Al començament de la guerra, era de l’opinió que, quan es trobarien les tropes enemigues davant, cridarien “Germans!”, i tirarien uns i altres les armes a terra i s’abraçarien. Era un home molt llegit, educat, molt bona persona, d’ajudar, el millor de la família (deia la meva mare, que no estava gens d’acord amb la seva manera de pensar), sempre atent a les notícies de les ràdios estrangeres. Vaig aprendre de llegir català amb els llibres que em regalava pel meu sant –sempre llibres catalans.
    A Espinavessa, en una visita que amb la meva companya vam fer a una seva tia, que hi regentava un mas, parlant nosaltres amb uns treballadors que hi havien anat a fer feina, tots catalans, del país, em deien que Jesús l’havien matat ells mateixos, els capellans. No ho deien gens de broma.

    Jo, l’última frase del vostre article, pel que fa als anarquistes, la subscric. És el que sé i és el que sento. Dels catalans de 1714, no en puc dir res, perquè no en sé res.

  13. Potser tens rao dient que en Termes era un gandul. Jo no ho se perque no l’he conegut. Del que estic segur es que t’equivoques donant per suposat que una persona nomes treballa escrivint llibres i articles. I fixa’t que escric persona i no historiador.

    • El meu article no diu que sigui gandul. Diu que va veure que no calia treballar més del compte perquè no serviria de res. L’article és una crítica al context molt més que al Termes, qualsevol que no tingui la pell fina ho pot veure. Evidentment que hi ha moltes maneres de treballar. Hi ha un carallot que em recorda la seva rutina de treball, i diu que feia conferències, que llegia i que no sé quantes coses. Tots fem una cosa o altre per passar el temps. La diferència són els riscos que prenem, la determinació amb què ens endinsem en territoris desconeguts i ens exposem a nedar contracorrent. La tensió amb què vivim, en definitiva. A l’última entrevista que li va fer El País el periodista li demanava com és que no havia dit mai que la immigració espanyola havia radicalitzat l’anarquisme. Ell va dir que fins aleshores no havia tingut proves. Quan dic més orgullós que treballador vull dir això. Aquest camp no el va tocar perquè era problemàtic. Ell va construir una trinxera per deixar clar que les classes populars també havien participat en la construcció del país, però els temes massa espinosos, les qüestions que l’haurien obligat a una feina titànica i desagraïda, els va deixar de banda. No el critico, com a mínim ell donava la cara pel que escrivia, no com alguns que el defensen. Però és evident que entre els anys 70 i 90 era més fàcil que ara obtenir proves d’aquesta radicalització. I també molt més complicat exposar-les. Etc.

      • Em sembla que t’entenc. Pero si el teu article era més una critica al context que a en Termes, el meu comentari es referia al context del context. A tu sembla que nomes t’interessa entendre al Termes historiador i als historiadors mes babaus que ell. A mi m’atrau la persona que decideix que no cal fer més historia del compte perque no servirà de res, i s’entreten portant el fill al dentista, regant alzines o passejant el gos.

  14. Bé, en part estic d’acord… sense que serveixi de precedent, i amb cert fàstic! Termes fou un bon historiador, molt vingut a menys quan el van lloar com a català convergent de l’any (amb minúscules). El seu llibre sobre els Fets de la Fatarella, no era més que un repas de moltes obres sobre la guerra i les colectivitats… Gairebé el 80% del llibre son citacions textuals- a vegades de tres pàgines seguides- d’altres treballs. I no va passar res! Crec que molta gent que el cita, no se l’ha llegit…Imagina’t que ho fa una persona sense contactes i sense premis convergents… el cremen a una foguera. En relació al tema de l’anarquisme, es diuen coses interessants, però oblidant que l’anarquisme ha tingut sempre uns components cosmopolites que han pesat molt més que les tradicions locals.Tot i això, es una millor aproximació que la habitual dels Sentís, Planes o el propi Pla.

      • Que vols? Em fa fàstic estar d’acord amb tu en qualsevol tema … L’article de la camisa es fascinant, haha, una obra mestre

      • Naturalment, aquest fàstic que dius
        ve del fet q t dius Carlos i et fa vergonya. Em recordes aqsts negres grassos q odien els blancs. Tu rai q sempre et podras dir Carles i fins i tot et donarem una subvencio. La camisa sempre la portaras com un quinqui, però no passa res, mai vestiras tan malament com un raper. Compte pq el ressentiment i l’autoodi són contraris a l’estil, etc.

  15. PD De la radicalització de l’anarquisme per la immigració espanyola, no es que no existeixen proves… Treballs com el de Jose Luis Oyon han incidit en la radicalitat de molts sectors cenetistes amb gran component de nous catalans… Clar que això, es fa sense recorrer a la imatge del murciano com causant de la guerra civil, una teoria molt comoda per la burgesia catalana, sino subratllant amb proves documentals la relació d’aquest fet amb les miseres condicions de vida i la creació d’una potent cultura llibertaria a la gran Barcelona. Termes, com a bon deixeble de Vicens Vives va deixar caure diverses vegades, que els catalans anarquistes eren els bons… Aquesta teoria es una maniobra per desnaturalitzar el contingut de l’anarquisme. Intentant recuperar a anarquistes conm Seguí o Peiró a les rengleres del catalanisme. Sense proves i amb mala fe, com va fer el senyor Josep Benet. D’anarquistes radicals que gairebé no parlaven castellà, n’hi havien a cada poble… Aquests si que son els grans oblidats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s