La platja a la tardor

Ara que comença fer aquests meravellosos dies de setembre, humits i una mica grisos, crec que pel fet d’haver viscut uns quants anys davant del mar, tinc autoritat per consolar a les senyoretes que veuen amb tristor l’estiu marxar. L’estació que escau més a la platja és la tardor. Cap altre moment de l’any dóna a la platja hores tan bones. A l’estiu, de tan plena, fa pensar en els polls i en les termites. A l’hivern té un aire depriment, de barri suburbial. La primavera és l’època de les flors i dels animalons i, al costat de la muntanya, la platja és un miserable segon plat. La tardor és la millor època de l’any per anar a la platja, per contemplar-la, per passejar-hi, per deixar-hi volar la imaginació i, fins i tot, per mirar d’enlairar-hi algun estel…

La llum és baixa i els dies que fa bo la platja agafa el color torrat de la cervesa. Si fa mal temps s’hi respira una buidor romàntica força emocionant. De bon matí han passat les màquines i la platja ha quedat llisa; quina pau, quina tranquil·litat que s’hi respira a la platja solitària! A tocar de mar, sempre hi ha un esforçat que fa exercici, per molt que faci vent. A la zona ampla potser un home juga amb el seu gos -o a l’inversa, això no se sap mai. Algunes senyoretes atrevides sacrificaran els seus vestits i aprofitaran ajagudes els regalims de l’últim sol. Per sort, poca gent torna a la platja després de les vacances i la sorra acaba el dia jovial i fresca, amb la gràcia que ens regala tot allò que està per estrenar.

A Masnou cada dia trobava una estona per anar a la platja, quan venia la tardor; si tanco els ulls encara ho veig: la mar és plana i els esquitxos de llum fan pampallugues a la superfície, però tenen un esclat més mat, més pacífic que a l’estiu. Sota dels esquitxos es poden veure taques blaves de tons diversos, cada cop més durs i minerals, i els barcos passen per damunt de tot plegat una mica brutalment. Un avió ha deixat una estela blanca i llarga com la cua d’una núvia. El blau marí del cel es va aigualint a mesura que toca a l’horitzó. A la línia que separa el cel de l’aigua hi ha una quietud paradisíaca, aureolada per una pal·lidesa incerta, un punt morbosa. I darrera meu, el tren, els cotxes, el poble i tot aquest desviure’s tan empipador. A la tarda, la llum cau de seguida i es crea un ambient d’intimitat. De vegades m’esperava fins que el sol es retirava i el cel s’omplia de colors dolços i acaramelats.

Anuncis

4 pensaments sobre “La platja a la tardor

  1. A Vilassar l’espectacle és molt semblant al que descrius. Setembre cap Octubre representa una gran època pel que fa a la descoberta de nous colors. Les llunes reflectides damunt la mar, rabiosament obscura, també sacsejen el dedins. La remor de les ones té una placidesa difícil de replicar. Tot, absolutament tot, és gènere d’una altra comèdia vital.

  2. Quina enveja que feu. Jo hauré d’esperar que la canalla es faci gran per gaudir d’aquestes estones vora el mar. Aquest any només hi hem anat un cop. Tot i que estàvem sols, amb aquests dimonis és impossible deixar-te endur per la màgia de la mar.

    Però això de la tardor, no és més un desig que no pas la realitat? Aquí al Pirineu, de tardor res, eh?

  3. Els xinesos divideixen l’any en cinc estacions: primavera, estiu, estació del mig, tardor i hivern.

    No sé si les fan començar, cadascuna, en dies pre-determinats, si les prenen totes cinc igual de llargues.

    Jo, com per joc, m’he atrevit a aplicar-ho al nostre any, considerant igual de llargues (73 dies) les cinc estacions, i prenent com a començament de l’estació del mig el 15 d’agost, que és quan se sol produir el canvi de temps, el que en diem l’acabament de l’estiu, –“per la mare de déu d’agost, a la set ja és fosc”.

    Me’n resulta que l’estació del mig va del 15 d’agost fins al 26 d’octubre. La tardor llavors va del 27 d’octubre al 7 de gener, l’hivern del 8 de gener al 21 de març, la primavera del 22 de març al 2 de juny, i l’estiu del 3 de juny al 14 d’agost.

    A mi em sembla que aquesta mena de divisió de l’any és més acostada a la realitat climàtica que la nostra oficial. La nostra oficial es basa en les diferents posicions del sol respecte al pla de l’equador terrestre. La xinesa es basa en l’observació dels canvis climàtics al llarg de l’any.

    Jo, d’aquesta estació del mig, n’he arribat a dir –per a mi– serena o serenor, dolcesa o dolçor,… ¿Com en podríem dir, en català, en comptes d’estació del mig, que és massa llarg de dir?

    Perdoneu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s