Cínic

Ahir dinava amb uns amics i estava alliberant un discurs més o menys irònic sobre Voltaire i la seva senyora, que es veu que era molt intel·ligent però una mica bigotuda, i el més gran dels entaulats em va tallar per demanar-me:

– Ara quants anys tens, tu?

La veritat és que em pensava que seria titllat d’esverat o de pocasolta -a còpia d’anys m’he avesat a ser malinterpretat i fins he desenvolupat un cert complexe- però l’amic més jove de la taula em va dir, com volent-me fer un elogi.

– Vol dir que t’estàs tornant un cínic, home.

Caram, vaig pensar. És veritat que últimament tot sembla que em passi una mica lluny i potser per això començo a escriure tan de pressa, però no voldria pas tornar-me cínic. Només miro d’anar reduint el patiment a les fronteres exclusives d’allò que necessito defensar, no puc mantenir el nivell d’implicació dels últims anys.

La gent que ha rebut una educació puritana i que ha donat l’amor per descomptat tendeix a veure qualsevol renúncia o retirada com una covardia, però hi ha un punt que el perfeccionisme et limita les virtuts, si no t’ofega.

Per això vaig agrair que el veterà de la taula matisés:

– No, no, vull dir que estàs millorant, m’alegra veure que ja no et prens les coses tan a la valenta.

L’amic del mig em mirava i reia. Continua creient que sóc massa romàntic, i potser és veritat que de vegades vaig a collir les flors massa lluny de casa. Això té aventatges perquè pel camí veus espècies molt exòtiques i coses increïbles, però amb la conya de vegades vas tan lluny que corres el perill de no saber tornar i cal estar atent.

Dit això, per més que el món et falli o tu fallis al món mai no has de permetre que ningú intenti abaixar-te el llistó. El fet de comprendre les raons dels altres no t’obliga a compartir-les o acceptar-les. Els sentiments són l’únic que val la pena protegir a qualsevol preu, no crec que s’hagi de tenir por de res, excepte d’embrutar els ideals a través dels quals hem après a estimar el món i la innocència.

Prescindir d’aquest escut és imprudent, perquè la intel·ligència d’un home no ho pot tot i al final només queden els motius pels quals has fet les coses. Cadascú ha d’arribar allà on vol a través d’allò que és. I no s’arriba a la saviesa per la porta gran i sense equivocar-se.

També és veritat, però, que a mesura que la vida t’obliga a definir-te i pots escriure un JO més clar i més contundent moltes coses perden importància i cada cop vas més segur i més lleuger. Riure es torna molt més fàcil quan constates que, malgrat tots els teus encerts i tots els teus errors, els fonaments aguanten i tu encara estàs dret.

(P.S. Veig que s’ha mort l’Heribert Barrera, tan aviat com pugui n’escriuré alguna cosa. Descansi en Pau, senyor Barrera: s’ho ha ben guanyat.)

Anuncis

Un pensament sobre “Cínic

  1. Un 10. L’extensió del camp de la ironía no està relacionada, ni de lluny, amb el cinisme o la frivolitat. Fins i tot (almenys en la meva experiència personal) m’he adonat que aquells que són capaços de riure’s de més coses també són els qui poden comprendre-les i viure-les més profundament, de trobar les contradiccions independentment del tema (i, el més important) sense que això impedeixi obrir el cor en canal i viure-les amb intensitat. No confondre naps amb cols, el riure és fruit d’una contradicció intel·lectual (lògica), mentre que l’apreci i el menyspreu són una qüestió sentimental. El que és totalment menyspreable és utilitzar el riure com un atac personal. Seria fantàstic que ens alliberéssim dels complexes que ens fan tenir la pell tan fina. És bo qui sap riure’s d’una mare estimant-la més que res en el món, i d’un mateix, esclar!

    Ara, no em digueu que, tant l’humor negre, com veure els pellsfines lluitant amb si mateixos i fent quixotescament la guerra al món, no té una fascinació espectacular :D””

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s