Una ciutat sola (Avui)

Es diu molt que les nostres elits han sigut sempre més barcelonines que catalanes, que han estat més disposades a lluitar per la ciutat que pel país. Una explicació possible és que Barcelona es convertir en el refugi de les nostres classes dirigents després de la unió dinàstica amb Castella. L’aristocràcia que no va poder emigrar a Madrid, com els Montcada o els Requesens, es va fer forta a Barcelona. Perduda tota possibilitat de preservar o d’augmentar la riquesa a través de la guerra, la noblesa catalana va optar per salvar el patrimoni i la posició social buscant fortuna a la ciutat.

El ràpid procés d’alfabetització de la nostra aristocràcia no s’explica sense aquesta circumstància. L’esperit liberal de la ciutat i la seva proverbial movilitat social tampoc. La reorientació de la noblesa cap a l’exercici del dret no sols va engreixar la proporció de professionals liberals que dirigien la ciutat, també va afavorir la sofisticació de les lleis i la integració de comerciants i nobles en un sol cos d’elit cohesionat. Abandonant el camp, la noblesa va deixar un rerapaís ingovernable a mercè dels bandolers, però va donar a Barcelona una personalitat massa forta com per ser absorbida pel centralisme de Madrid.

Sense possibilitats de reunir grans exèrcits, la capital de Catalunya va protegir les elits del país tant de la voracitat de l’Estat com de les febrades de la massa, i li va donar aquest complexe de superioritat moral tant respecte Espanya com respecte la terregada del país. La Barcelona de 1714 era un bastió de consciència cívica i de llibertats sense parangó en el seu entorn, només comparable a les ciutats suïsses i de l’imperi Alemany. Però una ciutat sola no ho pot tot. I l’alcalde Porcioles tenia raó quan deia, en aquelles notes de 1923 publicades fa uns mesos en aquest diari, que l’ensorrament de la ciutat no va venir només per la seva situació d’inferioritat militar, sinó per la seva manca de consciència nacional. Caldria que Pedralbes aprengués bé i ràpid la lliçó.

Anuncis

2 pensaments sobre “Una ciutat sola (Avui)

  1. Aquesta tarda me n’he trobat un, d’aquests, que passava pel mig del poble a 130 com a mínim. Li he ensenyat el dit del mig durant uns 100 metres ben bons, i ha passat de llarg com si res, mentre que la majoria de mortals almenys em tornen la salutació. Quan ha passat davant meu li he dit filldeputa, però segurament aquest home no entén segons quins dialectes. A la Cedrdanya tot és més civilitzat, tanmateix.

  2. Benvolgut Enric,
    Cal tenir força valor per escriure aquestes coses en un diari com l’Avui-El Punt, que cada cop és més pagès, tal com segons diu en Sostres era l’objectiu en cap moment ocult de la direcció actual. Te’n felicito.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s