La panxa del Laporta

He vist que l’altre dia el Toni Vall es preguntava a l’Avui perquè la Pilar Rahola s’havia ficat amb la panxa del Laporta. El Salvador Sostres, en la seva web catalana, ho atribuïa al ressentiment social i és comprensible que l’elit del país insisteixi en aquest argument, perquè mai no hi ha vist gaire més enllà de la seva cartera i perquè quan ets l’elit i fas tots els papers de l’auca sempre tens una certa por i uns certs remordiments de consciència.

Dubto molt, però, que les crítiques de la Rahola estiguessin inspirades per aquesta mena de ressentiment -encara que la senyora, cada dia més elegant i distingida, sigui de la noble vila de Badalona. En la meva opinió, les seves crítiques estan relacionades amb aquella entrevista que li va fer fa uns mesos al comte de Godó, on tan clarament es va veure qui era l’esnob i qui manava. Sense aquella enorme entrevista que ens va deixar a tots bocabadats i que encara tothom comenta no es pot entendre la seva sortida, perquè el que molesta de la panxa, del puro i del xampany que lluïa el senyor Laporta no és la imatge de luxe sinó la imatge de poder que transmetia.

El que fa por és que un independentista pràctic i no teòric, que s’ha jugat el tipus pel país -i no només la propina a les hores lliures-, es clavi unes vacances dignes de provocar l’admiració i l’enveja de la xusma, espanyolitzada per defecte. El que fa por i molesta és que el protagonista de la foto hauria pogut ser el senyor Pedro J. o un alt càrrec de las FAES o fins i tot el Duran i Lleida o el mateix Comte, si les seves vides privades generessin tan interès.

Heus aquí la pedra de toc del tema. El que fa por a la trama de Pedralbes és que se’ls hagi colat un foll i no puguin aturar-lo. El Sostres, que és molt llest i sempre sap molt bé on toca, feia la brometa que els negocis no li van gaire bé, al pobre Jan. Bé, el que fa por és que encara no li vagin pitjor. El Laporta és com aquells espermatozous malxinats que, sense saber com, se’t colen a través del Diu o del condó i arriben als ovaris de la nena de la casa. El Laporta, amb la seva potència fecundadora, ha deixat en evidència la puresa virginal de la criatura i el que fa por, ara, és no ser a temps de poder-la fer avortar.

Vull dir que, en les crítiques de la Rahola, més que ressentiment social hi ha ressentiment nacional. El ressentiment social, que és una cosa més aviat espanyola, a Catalunya sol emmascarar una mena o altre d’autoodi justificatori, sigui entre els que s’han baixat les calces o els calçotets, després d’un periode pertinent de reflexió, sigui entre els puritans que tot ho censuren perquè han rebut tantes hòsties que tenen por de la seva ràbia.

I aquest és, estimats lectors, el motiu pel qual totes les gallines de Barcelona i de Madrid van boges amb la panxa del Laporta -igual que no fa tant van anar boges amb les panxes del Lluís i el Macià. Perquè el cabró no només no s’acaba de morir, sinó que a més s’ho passa bé. I si els independentistes s’ho comencen a passar massa bé i a poder permetre’s massa vicis i a tirar-se les nenes maques de Pedralbes, els podrits del país ja no els podran tractar de peluts i de radicals i de fracassats i aleshores passarà com passa quan el David Madí entra en una de les empreses per les quals treballa, que miraculosament tot cristo es posa a parlar en català.

Jo per això em vaig comprar el pis a Francesc Macià. I per això, tot i ser un bon noi de l’eixample, aquest agost me’n vaig a lluir panxa en una de les mansions més xics de Catalunya.

Bon estiu!

Advertisements

16 pensaments sobre “La panxa del Laporta

  1. El Laporta ha sigut el millor president del Barça. El va treure de la misèria i el va situar al capdavant de tot. Només per això, en un país de fireta com el nostre, ja mereix un respecte. El Laporta polític va crear Solidaritat, però no ha fet res més de bo i segur que no farà res que s’aguanti, amb aquestes companyies. Les factures pendents, encara les paguem els solidaris. Gràcies per la feina i ja està. Beu xampany a Formentera, que les gossos rabien i això és bo.

  2. El que hi ha és que al jan li és igual caure malament. De fet és l’única manera digne de perseguir l’objectiu. Que n’estiguin farts de nosaltres, negociar i passi-ho bé.

  3. Algú que es defineix com enemic de la llibertat, em penso que que més aviat ell pensa en cambres de gas, o potser una cosa més nostrada, tipu txeca. [Qui es defineix com enemic de la llibertat?]

  4. Pilar Rahola distingida? Sempre ha semblat que la vesteix qui més l’odia. No sé que té més força si la seva veu o la pitrera damunt de la taula. Potser el senyor Vila troba distingit aquest últim detall?

    • IRONIA, recoi, ironia. Les dones com sou. Sentiu a parlar del vostre tema i ja treieu les urpes! Això passa perquè abans, per posar els homes catxondos, en tenieu prou d’arremangar-vos la faldilla i ara que ja ho hem vist tot us heu de fer les cultes i les erudites. Però en realitat els vostres interessos no han canviat. Sorry! és una broma, però ja s’entén què vull dir.

  5. Brillant. Feia temps que no et llegia, i he gaudit aquest article, finíssim. Quin espectacle, el d’aquella entrevista amb el Conde de la senyora Rahola, va haver frases i paràgrafs que me’ls vaig haver de llegir tres vegades, admirat i perplex. Així es compren els cervells i els països. Bon estiu, senyor Vila.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s