Metamorfosi

És just que introdueixi els lectors en el meu nou context. L’entrada que vaig publicar l’altre dia era una resta sobrera dels esborranys que vaig escrivint pel llibre de les ciutats. Com a la cuina, quan escrius de vegades et sobren coses que guardes a la nevera i que menjades fredes per esmorzar -acompanyades de pa amb tomàquet- tenen la seva gràcia mentre no es prenguin gaire seriosament. Potser sí que el tros té encara alguna possibilitat d’entrar en el llibre -un llibre sempre és un misteri, no saps mai com acabarà- però voldria aclarir que el to patètic que tenia, el dolor que s’hi expressava, és un dolor caducat, que més enllà de la paròdia ja té poc a veure amb mi i els meus conflictes. He entrat en una fase postsentimental, em trobo com el Gregor Samsa quan es desperta convertit en un escarabat. De cap per avall moc les potetes i no m’acabo d’acostumar a la meva nova forma. No sé quins amors defensaré, encara. Només sé que la closca em molesta i que quan els experts estudiïn la meva obra parlaran de diferents èpoques i estils -com passa amb Picasso, per exemple. Em trobo en un punt interessantíssim de la meva evolució. Desposseït de les il·lusions petitburgeses amb les quals m’havien educat, sóc un llibre en blanc, un borratxo que es desperta despullat sota un pont del Sena. Només tinc París i aquell el soroll de fregit que fan els discos quan s’acaben i queden donant voltes en el plat. Miro al meu voltant i és com si em mirés en un d’aquells miralls de fantasia que et fan les cames curtes i la panxa grossa. Amb un cop de destral ben valent i decidit, em deslligo del passat i fins i tot de mi mateix -adéu petitó!- i emprenc un nou viatge. Deixo de ser intel·lectual i em torno artista, potser un artista universal. Si no noteu imediatament la diferència, tothom tranquil, que els canvis volen temps i esforç.

Advertisements

5 pensaments sobre “Metamorfosi

  1. Els cops de destral es donen perque es noti. Si deixes de ser intel.lectual, per nosaltres, pobres petitburgesos, desapareixes i per tant notarem la diferencia. A Picasso mai cap closca l’hi va fer nosa perque va neixer sense. Si del que es tracta es de ser original, tambe podries provar de crear un fill. Que es el Paris que dius que tens sino una de les teves moltes ilusions petitburgeses? Que es Kafka sino el colmo de l’intel.lectual? [josep, tu mai et relaxes?]

  2. I no et fa nosa tot aquest egocentrisme? No sé perquè, amb talent i intel·ligència com tens, has de tirar de tanta autocomplaença. M’ensumo que és una mancança del passat i que ara veus que amb els vents a favor pots recuperar terreny. O potser la raó és una altra. Divertimento? Te’n fots de nosaltres? Et sents il·luminat? Ho ignoro. Però jo crec que tot això, a la llarga, va a la contra. No sempre, és clar, i grans artistes han estat grans egocèntrics. Dalí. Però a mi em fa basarda llegir-te en aquest registre. Tanta, que em salto els meus mínims de no ingerència i t’escric això. I ho sento, potser m’equivoco, potser no t’hauria de dir aquestes coses. Però potser sí.

  3. “Un artista universal” ha ha ha….. Com em deia la meva avia ” los hay que no se oyen”. Salut, això de comparar-se amb Picasso… La teva es sempre la etapa blava. Fins aviat, o no. [la teva àvia segur que era sorda. Hahaha!!]

    • Haha, Vila, tenia una oida finisisma. No, ella apuntava més alt que un marrec, ella parlava d’un tipus d’homenot que vol provocar i acaba fent riure. I apuntava, que probablement els passava per no escoltar-se el que diuen. Però esta bé així. Es possible que sigui el teu camí: passar d’intel·lectual (ho eres?) a “artista universal”. Quan intentant provocar es fa riure, cal ser valent i agafar el camí correcte. Jo respecto més als Monty Phyton que a tu. Anims, arribaràs a esser la nova Empar Moliner de les lletres catalanes. Salutacions. [Hahaha! Si al cel hi ha ordinadors segur que la teva àvia també llegeix el meu bloc. Ara et deixo que estic escrivint una obra mestra i em porta molta feina]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s