Barcelona-París-Tòquio

Aquests dies he fet una ullada als llibres de la sociòloga Saskia Sassen. La seva obra –tot i que és espessa- dóna una de les visions més completes i matisades que conec del procés de globalització i dels canvis que està produint en tots els ordres. Fins a la caiguda del mur de Berlín, els estats controlaven totes les esferes del poder i del coneixement i el món era relativament fàcil d’explicar i d’entendre. Amb l’expansió del liberalisme econòmic i el boom de la tecnologia les estructures del vell sistema han anat cedint, i ara veiem emergir nous marcs de referència i noves formes d’organització que encara no sabem del tot com evolucionaran.

Igual que la majoria d’experts, Sassen considera que la globalització donarà a les ciutats i els espais transnacionals un protagonisme creixent i que això forçarà els intel·lectuals i els polítics a desenvolupar visions del món més flexibles i menys sotmeses als interessos dels estats. Tot i que Sassen descriu la globalització com un conjunt de forces centrífugues, no parla dels Estats com d’una estructura obsoleta i decadent, sinó més aviat com d’una estructura en procés de transformació. És probable, diu, que la globalització desnacionalitzi alguns territoris però també és probable que en nacionalitzi uns altres. La sociòloga holandesa veu la globalització com un procés de desestabilització i preveu tant un cert moviment de fronteres com una certa redefinició del poder i de les maneres d’exercir-lo, a llarg termini.

Una altra idea que s’extreu dels llibres de Sassen és que els monopolis de poder seran cada cop més difícils de mantenir i que, així com la vida nacional va protagonitzar l’època dels grans imperis, la vida urbana serà la gran protagonista de la globalització. Si els vells estats nació van utilitzar les ciutats per homegeneïtzar el territori i controlar unes masses que els donessin potència militar, ara les ciutats utilitzaran els estats per promoure els seus interessos econòmics i la seva marca cultural i comercial. Les ciutats, diu Sassen, no són només la forma de control del territori més elaborada que ha donat la globalització; també han pres als estats la funció d’intermediari entre el que és local i el que és global. Si abans les ciutats es relacionaven amb el món a través dels estats, ara seran els estats que es relacionaran amb el món a través de les ciutats.

Per això crec que la política d’arrambament d’infrastructures i d’inversions que Madrid ha portat a terme els últims anys -sovint amb l’excusa de la solidaritat- és una estratègia de futur més moderna i encertada per Espanya del que es vol reconèixer des de Catalunya. Com diu Sassen, i d’altres experts com Richard Florida, el model de centralitat de la globalització es forjarà a les grans ciutats –i potser serà més subtil, però no pas menys agressiu que el model estatalista. Seran les ciutats que repensaran les nacions i els espais transnacionals, i crearan les noves fronteres i les noves perifèries.

Les capitals no només esdevindran un lloc en la xarxa, sinó que seran més que mai un món en sí mateix projectat damunt d’una geografia. Amb l’ampliació del camp de batalla generat per la globalització, el cosmopolitisme es compensarà amb un aprofundiment del localisme. Per exemple: les grans ciutats cada dia s’assemblaran més entre elles, en l’aparença, però en el fons cada vegada tendiran a repartir-se més els papers en el concert mundial. Com diu Sassen, les grans ciutats es distingiran –i de fet ja es distingeixen per això- per tenir una personalitat cada cop més forta i més lligada a la seva història i tradició -perquè “la lluita per la memòria és un afer econòmic, una lluita per la caixa i el mercat”.

En un món com el que dibuixen els llibres de Sassen, on les limitacions militars i demogràfiques esdevindran cada cop menys importants que les geogràfiques i les culturals, en un món on Nova York pot tenir més interessos comuns amb Tòquio que amb Chicago, res no impedeix que Barcelona no pugui esdevenir una ciutat important i que no pugui dibuixar el país que ha tingut al cap des de l’edat mitjana. De fet, a mi em fa l’efecte que sense un estat i un discurs que permeti Barcelona aprofitar la força del país i relacionar-se lliurement amb València, Tolosa, Perpinyà o ciutats diverses d’Itàlia, la capital de Catalunya ho té cru per sortir-se’n en la cursa urbana que es veu venir pels pròxims anys.

Advertisements

9 pensaments sobre “Barcelona-París-Tòquio

  1. Això que dius i diuen, en diríem…urbanocràcia? és possible que sigui veritat però és objectivament nefasta. Aquesta macrocefàlia capitalina, sobretot a Barcelona.Proporcionalment Madrid hauria de tenir 15 o 20 milions d’habitants. De fet, tot i amb desequilibri cefàlic, a Catalunya hi ha gent a tot arreu, massa. De fet, millor que s’atapaeixi (la gent)a les capitals. Millor per la natura.
    Aquest és un país on res no es debat -o collonades,o en secret als despatxos dels partits-i aquest és un tema important, com ho és el per què no hi ha debat rigorós sobre res important.

  2. L’aposta de Madrid com a centre financer i de serveis ha estat guanyadora: cinquena ciutat amb més “economic clout” (pes econòmic) del món, segons l’estudi Cities of Opportunity de PriceWaterhouseCoopers, fet a partir de 26 ciutats representatives del planeta, i només per darrere de Londres, París, Nova York i Hong Kong: http://www.pwc.com/us/en/cities-of-opportunity/index.jhtml
    De totes maneres, Madrid “might see its advantages slip because of the continuing turmoil in the European Union (p. 54). Madrid té clar des de fa anys el seu projecte, que resulta engrescador per a una gran part d’Espanya i d’espanyols; per això exerceix de veritable “forat negre” que xucla talent a cop d’AVE i de taló bancari. Barcelona juga a ser Boston o San Francisco, però ni les universitats catalanes són Harvard o Berkeley ni tenim un Silicon Valley ni s’ha connectat amb el conjunt del país (Catalunya, els cada cop més hipotètics Països Catalans, etc.). I, sobretot, Espanya no són els EUA, on Washington, des de fa més de dos-cents anys, té un paper purament polític, a diferència de Madrid. [Totalment d’acord, m’apunto tot això. Moltes gràcies per la informació, m’anirà molt bé pel llibre. Només una cosa: Madrid ha jugat un paper purament polític com Whashington fins fa molt poc. La diferència és que la política de Washington era democràtica i l’altre era com era]

  3. “centralisme barceloní”
    “El Parlament paga més de 20.000 euros als diputats de Barcelona i només 9.000 més als que viuen a la Val d’Aran”

    • El copio perquè no hagin ni de buscar-lo. Moltes gràcies Jordi

      Randstad, de Germà Bel en La Vanguardia
      El Randstad es una gran conurbación cuyas ciudades principales son Amsterdam y Rotterdam. Tiene siete millones de habitantes y una superficie de 8.287 km2. En Holanda representa el 20% del territorio, el 43% de la población, y mayor proporción aún de la economía. El Randstad es origen y destino de la mayor parte de los flujos de movilidad, y las grandes carreteras y ferrocarriles convergen a esta área, que también cuenta con el aeropuerto de Schiphol, el quinto por tráfico de Europa, y el puerto de Rotterdam, el mayor de Europa. Es la principal concentración de población y de actividad económica de su Estado en Europa occidental.

      El ejemplo del Randstad es muy útil para deshacer una confusión sobre política territorial en España y en Catalunya. Una observación habitual al discutir la radialidad del sistema de transportes de España es que la política de infraestructuras también provoca una gran radialidad en Catalunya, centrada en Barcelona. A veces se alega a modo de “y tú más”, por quienes sienten incomodidad ante la evidencia de que la política ha provocado la radialidad en España. En otros casos, desde territorios periféricos en Catalunya, como denuncia de una especie de centralismo interior. Cierto: las redes de transporte terrestre en Catalunya convergen al área metropolitana de Barcelona, donde está también el aeropuerto de El Prat, noveno europeo por tráfico, y el primer puerto por cifra de negocio y tercero por carga de España. Cierto también: el ámbito metropolitano de Barcelona tiene 5,1 millones de habitantes y 3.242 km2.Esto es, el 10% de la superficie de Catalunya, el 68% de su población, y una parte algo mayor de su actividad económica. ¡Mayor concentración que el Randstad!

      De forma natural, dada la actividad económica, la movilidad en Catalunya converge en Barcelona. Muchos de los primeros ferrocarriles de España, financiados por el tráfico, conectaban Barcelona con su entorno. Igual que las primeras autopistas de peaje, en los años 60 y 70. Cuando las infraestructuras son soportadas por la actividad económica, los flujos reales de tráfico determinan las prioridades. Es una dinámica opuesta a la radialización de las infraestructuras españolas en Madrid, cuya provincia representa el 13,7% de la población española, el 1,6% de la superficie y el 18% de la economía.

      Lo que para Madrid y España se ha caracterizado como “mercado transversal, Estado radial” (véase España, capital París), para Barcelona y Catalunya se puede caracterizar como “mercado radial, Estado…”. Esta última es la cuestión. Que las infraestructuras en Catalunya converjan en Barcelona responde a la dinámica económica, y no ha sido forzado por la política (por cierto, estatal para las grandes infraestructuras). De ahí que una discusión pertinente sobre política de transporte en Catalunya sea en qué medida puede y debe dar mayor transversalidad a las comunicaciones, aunque esta no responda propiamente a la actividad económica. Porque la comparación funcional no es con el Madrid de España, sino con el Randstad de Holanda.

      Germà Bel. Catedrático de Política Económica de la Universitat de Barcelona (UB).

  4. Estem barrejant dues qüestions diferents. D’una banda la valoració de la macrocefàlia barcelonina-confirmada pel Sr. Bel- i de l’altra l’aprofitament de la sinèrgies que crea, i explotar aquesta anormalitat, de la mateixa manera que l’home elefant al circ. La potència del Barça en bona part bé d’això, de ser megalòpolis.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s