Sant Jordi tururut

Em llevo tard i trist, amb aquella calma apàtica del gos apallissat que sap que no acabarà el dia sense que li torni a caure un joc de bastonades. Sant Jordi, independentment de tot, és bonic, sobretot si fa un dia com avui, el blau del cel escampant-se com un riu per la ciutat i el verd primaveral dels arbres lluïnt sota quatre núvols flonjos d’un rosat discret. M’he posat guapo i he sortit a donar un tomb. És festa i és Sant Jordi, i en les cambres tancades de la vida les minyones enjoiades saben que els espera un llarg camí sense consol. Jo potser no m’avorreixo tant, però també ho tinc pelut. He posat massa força en causes que no s’ho mereixien i em començo a sentir vell. L’amor ens fa valents, l’amor ens fa imprudents, l’amor ens converteix en jugadors insaciables que se senten massa rics i que no saben dir mai prou. Potser és l’hora de pensar en la retirada; de tornar a mirar la tele, de fumar, de comprar-me un pijama i una dona -fins i tot un cotxe, o inclús un gos-, i d’aprendre a utilitzar les forces per surar en la superficie de la vida i l’interès. “Senyoreta, no em posi una rosa qualsevol, que no vull regalar-la a una nòvia passatgera ni a una amant; trii bé, que aquesta rosa és per la meva mare”. La senyoreta tenia un bon cor i s’ha sentit tan pressionada que, al final, la rosa l’he hagut de triar jo. Nedem, però el corrent sempre ens torna a la mateixa platja. Una onada et desperta dels teus somnis i, en comptes tornar-te’n a dormir, et quedes desvetllat com un nàufrag esperant que passi un vaixell. Com si no fos prou miracle anar vivint entre Catalunya i les dones, i respirar aquesta mica d’aire pur en un entorn tan carregat de sentiments sense coratge, que ho empastifen quasi tot.

(Total: tristesa i marriment encongeixen el meu cor. Veig com les gallines s’abraonen a la menjadora i em fa fàstig però penso, mare meva, vols dir que no peques d’orgull, o és possible demanar menjar en un plat apart?)

Anuncis

6 pensaments sobre “Sant Jordi tururut

  1. brutal Enric!!!, tu saps allò que un No de les dones en realitat és un doble Sí?, ens demanen seriositat, rebaixar impulsivitats, tu t’hi acostes amb suavitat i et diuen q no, s’hi oposen pq secretament volen que hi tornis amb més força, amb més contundència, elles no se la juguen, és un sí més fort, un torna-hi amb més, esborra el meu dubte, que no pugui fer-me endarrera. Lo fort es que no m’havia adonat que amb Catalunya segurament és el mateix.
    Catalunya és la tía i els independentistes som el tío. Nosaltres ens la volem tirar i ella no es deixa, llavors tenim dues opcions, o la forcem(q és el que secretament desitja), o l’emborratxem…

  2. ei!, has canviat l’article?, ara el meu comentari ja no xuta! [Dispensa ja està. És igual. M’ha semblat que era una merda autocompassiva i mirava d’arreglar-lo però tant se val. M’alegro que les meves frases et serveixin per lligar hahahah! records!]

  3. Espero que l’abatiment sigui passatger, una mena d’astènia primaveral.
    Déu ens lliuri de perdre una punta de llança com la teva contra les cotilles mentals i nacionals!

  4. Jo crec que els escriptors sou navegants per naturalesa, massa terra us acabaria matant, també com a persones. Les retirades són bones si s’aprofiten per amarrar el vaixell i agafar provisions per a l’armada, si no, quin sentit tenia partir? perquè vau començar la guerra? Com suportareu la pesta a cadàver dels vostres tresors i conquestes?

  5. M’ha agradat aixo de l’entorn carregat de sentiments sense coratge. Si peques, es nomes de tenir por de pecar d’orgull; tu tambe ets encara massa sentiment i massa poc coratge. Jo fa temps que intento menjar a part, pero ni portant vuit mesos sense veure catalans ni espanyols me n’he sortit del tot. Tots dos hauriem de fer mes esport.

  6. Tranquil home, això és la primavera, que t’està afectant massa. A mi de vegades també em passa. Res de retirades, ni teles, ni pijames. No va ser a tu a qui et vaig llegir allò de viure a l’atac? Doncs això, cal viure a l’atac. I quan et notis sense força, seu i descansa, que la força al final, sempre torna amb els que no estan disposats a rendir-se.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s