Ecologistes a l’atur (Rac 1)

Amb les noves mesures per estalviar energia i millorar la qualitat de l’aire el govern de la Generalitat se situa en determinació i creativitat per damunt del Tripartit i a l’altura del govern de la Gran Bretanya, que ha convertit la proposta de modificar la zona horaria del país per guanyar llum solar i atreure més turistes en una qüestió molt discutida. Fa pocs dies, el The Times recordava a David Cameron que havia promès als electors lluitar per canviar la Gran Bretanya, no pas per canviar l’hora dels rellotges. Però les revolucions s’han de fer a poc a poc, amb consens i possibilisme. Personalment estic a favor de respirar millor i de pagar menys peatges, encara que sigui compartint cotxe o comprant un parell de maniquis per enganyar el sistema de recaptació. De fet, sempre he cregut que a Catalunya hi havia massa cotxes. De seguida que un surt a l’estranger s’adona que a les ciutats europees la proporció de conductors i, sobretot, de propietaris d’automòbil, és més reduïda. A França tenen allò tan popular del covoitureage i del voiture partagé, i a Alemanya una cosa semblant que ara no sabria pronunciar. Aquí som més pobres. Però per donar un cop de mà a les constructores, a la SEAT i a La Caixa ens hem fet un tip de promoure la torre d’estiueig i el cotxe. Com que no es pot tenir tot, hem embrutat l’aire. Ara que el model se n’ha anat en orris, cal canviar els costums de la població. Però no sé si també cal deixar els ecologistes sense feina.

Advertisements

7 pensaments sobre “Ecologistes a l’atur (Rac 1)

  1. Si hi ha una cosa segura és que a Catalunya els ecologistes mai no acabaran la feina. Em sembla a més que hi ha molta gent que prefereix raccionar el menjar que deixar el cotxe.

    Sí, sembla que s’acaba el model -ecocida- , però… no acaba d’acabar. Aviat començara la destrucció -al final ho han aconseguit- d’un paradís de la Vall del Tenes -Can Montcau- per fer-hi naus industrials. Amb una macro Mango. Seriosament, és per a plorar.

  2. Sr. Vila, amb molt de gustos li explicaré què tinc entre mans amb el sòmines del Criteri. No sé si ho vol aquí o a la tirallonga de comentaris del seu post anterior.

    Ara, li adverteixo que tot plegat és de naturalesa vulgar, fins i tot sòrdida. Si s’ho ha repensat i no en vol saber res, també ho entendré.

  3. Tonteries de partager la voiture. A França, cadascú va a la seva, com arreu. I un viatge recent a Prada de Conflent m’ha fet veure el futur tan aspre que ens espera si permetem que els castellans ens uniformitzin. Fa pena de veure la reivindicació folklòrica de la catalanitat d’aquests francesos del Sud. Per altra banda, tot molt maco. Com un decorat de cartró-pedra on han substituït els natius rudes per una mena de zombis amanerats. Tu que ets d’Història, de veritat que abans del 1659 allà hi havia compatriotes? Se’m fa estrany …

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s