Censura (V.II)

Benvolgut Josep,

Perdona que hagi trigat tant a respondre. Potser sí que quan estic cansat la censura em sembla més pràctica que no pas l’autocensura. Quan un tercer paga el preu moral dels teus silencis la intel·ligència queda alliberada i es pot concentrar en la forma. Quan has de vigilar-te a tu mateix, l’autoestima baixa i és més fàcil perdre profunditat o que, perseguint una idea de bellesa, acabis fent-te mal sense voler -o autodestruïnt-te.

Per exemple: no tinc clar fins a quin punt Josep Pla no hauria acabat com el rosari de l’aurora, sense la dictadura. Ara molts el llegeixen de manera literal, però el món moral d’un poeta sempre és una burla de la seva vida interior. Creus que fent cas dels llibres de Pla és poden escriure 20.000 pàgines? No ho sé. Em fa la impressió que l’aire que Pla té d’escriptor clàssic li ve dels límits que li va imposar el franquisme.

És allò que deia Heine: “Ai, com ens ho farem per escriure, ara que no tenim censura!” Si Catalunya ha tingut un segle XX tan esplèndit des del punt de vista artístic, en part és perquè una bota militar elimina un fotimer de dubtes. Entre un règim de censura i un de llibertat, naturalment jo prefereixo la llibertat. Però la llibertat, fins i tot en el millor dels casos, sempre és una mica teòrica i et deixa mans dels fantasmes i els dimonis invisibles de la societat que la defensa. Això, en un país com aquest, que té una vida subterrània tan torturada i rica, no cal que t’expliqui que suposa -a nivell espiritual és una mica com enfrontar-se a la màfia.

En un entorn de llibertat no n’hi ha prou de tenir un bon qüoficient t’intel·ligència, necessites un coratge proporcional al teu talent per no caure en la vulgaritat. La censura aplana el camí quan l’objectiu és brillar individualment; si l’objectiu és aprofundir en la vida, però, la llibertat dóna més matís al dolor i a la tragèdia. La censura ressalta les virtuts de la ironia i dels discursos unitalerals; la llibertat et deixa sol davant del món i tu mateix sense límits ni excuses. Quan els límits no són clars, és fàcil estirar més el braç que la màniga o adormir-te en els llorers; el risc d’escoltar cants de sirenes augmenta i, com t’he dit, el talent sovint es gasta en tonteries.

Davant la llibertat només hi ha la elevació; enfront de la censura, sempre pots fer cabrioles. La llibertat demana més consistència que la censura perquè no t’ajuda a concentrar les forces i et fa pagar cada decisió que prens. No és extrany que en un país com el nostre, tan acostumat a la censura, la llibertat hagi dut la majoria de la gent a refugiar-se en el relativisme.

Jo diria que la cosa va per aquí. Què et sembla?

Fins aviat,

Enric

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s