Dietari (Més Palma) V.II

Dissabte

Hola Eva, com estàs?

El viatge va anar bé, la conferència va ser un èxit. No vaig poder passejar gaire més, però veig que a Palma els palaus no s’acaben mai. Quina llàstima que els espanyols no ens deixessin tantes perdres dretes a Barcelona! En els palaus d’aquí venen ganes de fer-hi la migdiada. Devia ser un espectacle aquesta ciutat, fa un parell de segles: l’aristocràcia omplint els carrers amb les seves carrosses per anar a la festa del veí a menjar ensaïmades. Veus el quadro?

A Palma sempre han viscut tranquils i amples, i si la història no va amb tu ben segur que l’esponjositat de l’ambient reposa l’esperit. En l’últim dinar vaig seure al costat d’una periodista compromesa. Em temo que la gent d’aquesta illa que gasta una mica de cor i de cervell té tota el mateix aire estragat, d’animal de càrrega. Tothom es queixa de la corrupció i del Palau del Jaume Matas, però ningú no sembla veure-hi relació amb les banderes espanyoles i els tricornis que envolten la catedral gòtica -ja et vaig dir que és l’única construcció que no t’ensorra en la nostàlgia.

Llàstima que tants àpats de compromís em fessin mal. Quan vaig arribar a Barcelona em vaig fer un tip de vomitar. Suposo que també eren els nervis de l’avió. Hi ha un llibre a fer sobre la gent que et trobes quan voles: vaig quedar encaixat entre una mena de Gimferrer esquifit i escabellat i un musculman que es va passar el vol escrivint fórmules matemàtiques en una llibreta. Jo me’l mirava i pensava: però si el que sembla un geni boig és l’altre! –però res, el Gimferrer de les orelles peludes i el nas ple de barbs llegia La Vanguardia. Potser també hi van ajudar els exercicis espirituals que de vegades t’obliga a fer l’amor, però el deure és el deure i l’amor que no me’l toquin.

Avui poca cosa. Llegir i pensar, i gaudir el meu pis. He dinat una mica de rap i uns escamarlans a ca els pares –el dia que perdi la gana porta’m al metge. Li he comprat un Astèrix a un nebot i gairebé no he encès l’ordinador. Les vomitades d’ahir m’han deixat l’anima drenada. I got no forces. Estic malencòlic com si m’acabés fotre 4 gin tonics tot sol en un bar de matinada. Quan tingui temps et passo la conferència escrita i ja em diràs què et sembla.

Molts records,

Enric

Anuncis

8 pensaments sobre “Dietari (Més Palma) V.II

  1. George Sand a Un hivern a Mallorca feia unes descripcions semblants, cosa que va enfadar molt als illencs. Llegint coses d’abans, veus que res no canvia…excepte l’envoltori.

  2. El vòmit fou físic o mental? Ho dic pels àpats de compromís…no hi ha ironia ehhh, és només que no m’ha quedat del tot clar:) [esteu molt esverats tots plegats, aquests dies]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s