Dietari (Palma)

Dijous  (matí)

Dalt de l’avió, cap a Mallorca. Vaig a Palma a fer una xerrada sobre periodisme de proximitat. Miraré d’explicar quin paper juguen els blocs en espais de comunicació provincians, saturats de propaganda. Avui enterren l’última tieta que li quedava a la mare -ara deuen estar fent la missa. 94 anys mantenint la dignitat d’una vida devaluada de molt jove per una barreja de mala sort i d’ambient social poc favorable. Potser tenia més anys i tot  -no deia mai l’edat, a Barcelona hem de conformar-nos amb aquestes petites presumpcions. Per fer broma, de vegades m’hi referia com la “marquesa”: bona perruqueria, coll de cigne, una estructura òssia de gran dama i un pitram de senyora amb personalitat on les perles hi queien molt bé. Va respondre els revesos amb elegància i contenció. No va tenir criatures, que és el que més hauria volgut. Parlava el català amb aquest dring de suficiència que els francesos de París utilitzen per marcar distàncies. El seu marit era un senyor treballador i bonhomiós, més baixet que ella, que va mirar de fer-li la vida el més agradable possible. Va morir fa pocs mesos i ella hi ha corregut darrera. L’última vegada que els vaig veure va ser l’any passat en un restaurant de premià de Dalt on fan unes brases magnífiques. Havien pujat amb el Mercedes del marit -un mercedes antic, quadrat, dels anys setanta- i em vaig preguntar com s’ho feien per tenir tanta gana, encara. Van viure de manera plàcida i discreta, en un pis de l’eixample fosc i humit que ella portava com si fos un palau. Hem de ser discrets o acceptar la selva. Sobretot en aquest país on la selva comença tan arran de casa.

(tarda)

Primera passejada per Palma. Fa la impressió de ser una ciutat de senyorets convertida en un FNAC. La gent d’aquí no ha aixecat una palla de terra en sa vida, ja es veu per les dimensions del nucli antic. És un born multiplicat. Carrers i carrerons plens de palaus que només deixen un filet de cel entre les teulades. El nucli aristocràtic és bestial. Després ve una anella burgesa de façanes serigrafiades que també es conserva força bé i, finalment, la xavacaneria espanyola, tota del segle XX i XXI. L’abundància de tribunes i balcons i patis interiors amb plantes tropicals i escales nobles evoca una vida regalada. He vist una carrossa dins un pati encolumnat i, en una altra casa, una nina de porcel·lana asseguda en un banc de pedra, amb aquells ulls de morta que tenen. I per tot arreu botigues i cartells. Cap senyal de creativitat, però -igual que a Andorra. L’últim que va pensar en aquesta ciutat devia ser Jaume I -i els últims a treballar devien ser els moros, que ara tornen. La catedral gòtica és magnífica, de país imperial. La resta de coses boniques tenen un regust d’aristòcrata efeminat, corromput per la pirateria i el llibertinatge. Els espanyols són tant espanyols com el primer dia que van arribar -hi ha un fotimer de quinquis. Se sent molt alemany. Els indígenes donen per treballar a la recepció d’un hotel o de taxista. Els vellets potser tenen més caràcter, però semblen mòmies d’un altre món, anterior a l’automòbil i el turisme. He conegut un parell de polítics. Són d’esquerra però ells mateixos reconeixen que podrien ser de convergència. Miren cap a Barcelona desesperadament però a Barcelona no hi ha ningú que els faci cas. Tu veus això, tanta escenografia buida, i comprens que els escriptors mallorquins perdin el cul per un càrrec.

Advertisements

5 pensaments sobre “Dietari (Palma)

  1. La diferència amb Andorra és que aquesta mai ha estat una ciutat de senyorets sinó un poble de tractants de bestiar i contrabandistes i tots han aixecat moltíssima palla de terra. [Pot ser però compte que parlo de la ciutat, no pas de l’illa]

  2. Salvador, potser a Andorra la creativitat es va acabar quan es va abandonar l’aixecament de palla, ara fa uns 70 anys, però encara en queda rastre, a los alts.

  3. Primera Guerra Mundial. Telegrames entre els gabinets de guerra alemany i l’austro-hongarès.

    La situació és seriosa però no catastròfica ─diu l’alemany.

    Aquí en canvi la situació és catastròfica però no és seriosa ─contesta el d’Àustria.

    Una mica això. [hahaha!, clavat]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s