Dietari (coneguts/desconeguts)

Dissabte

X. havia deixat el cotxe davant de casa i parlàvem de les nostres coses amb l’escandalós soroll de fons de la ciutat, mentre els autobusos ens passaven arran i les tertúlies que els divendres al vespre s’organitzen al bar que hi ha al xamfrà bullien d’alegria. Aleshores una dona demacrada ens ha demanat per una pensió que quedava carrer avall. Jo he viscut tota la vida al barri i mai no havia sentit a parlar de cap pensió, però m’ha semblat que seria poc caritatiu sospitar res. X. de seguida s’ha girat, en canvi, i ha vist un home que intentava obrir-li el cotxe. He corregut a donar-li una empenta i m’he adonat que tenia un ull morat, les ulleres tortes, les cames primes, que li faltava una dent i que els pantalons i els jersei li quedaven curts. D’una banda volia riure perquè m’ha fet pensar en aquells pirates graponers de l’illa del tresor, però, de l’altre, se m’ha fet un nus a la gola i ja només he pogut veure X. a través del seu cotxe i del seu abric de pells, com si jo fos el delinqüent i ella culpable d’alguna cosa. Mentre ens acomiadàven, aquella pobra desferra cridava, des d’una còmica distància prudencial, que ja ens podíem confitar els diners. La companya li ha calmat l’orgull ferit. I s’ha produït un cert desinflament en l’aire, com quan una orquestra interromp sobtadament un ball.

Dilluns

A la Biblioteca llegint llibres de la Saskia Sassen. Són espessos però com que s’autoplagia en els diversos llibres, repetint els hits del seu pensament com si fos una estrella del rock, és senzill destriar el gra de la palla. La seva parella és el sociòleg Richard Sennet. Una vegada vaig cobrir la presentació d’un llibre seu per l’Avui i després de trencar-me el cap per convertir el seu discurs en una cosa amable va venir l’editora i em va retallar el text amb aquella consideració per l’art que tenen als diaris. Vaig tenir un disgust, però va ser una lliçó. Mirava d’imaginar-me’ls plegats. Dues persones tan intel·ligents ja són capaces de baixar la guàrdia? L’amor demana saber fer-se pessigolles. Anava a escriure que la senyora Sassen tindria un estil més planer si s’hagués casat amb un surfista, però és un prejudici absurd. Si una lleona s’aparella amb un vedell tard o d’hora tens una carnisseria. L’amor va bé quan les forces estan equilibrades, i el salvatgisme es pot comptar com una forma de tendresa.

Dimecres

Sortint de casa em trobo T, que anava amb pas decidit a portar el resultat d’unes ressonàncies al metge de la mútua. Li han detectat un petit càncer. Ja m’ho va dir l’altre dia. Se’l veia espantat, però destil·lava certa eufòria, com quan et treus de sobre una obligació o et posen un repte estimulant. No sé com dir-ho, la comèdia cansa, la comèdia mata, és l’origen de la nàusea i de les ganes de morir-se, fa que l’ànima vulgui deixar el cos i jo diria, i sempre m’ha fet aquest efecte, que T era una persona segrestada, un senyor que per comoditat i covardia -i per amor, també molt per amor- s’ha muntat la vida en una gàbia daurada. Sempre ha sigut una persona  simpàtica i sociable, molt cantadora i xiuladora, però d’un caràcter inestable. Tenia atacs de malhumor sobtats i uns punts d’orgull absurd, que me’l feien estimar especialment. En parlo en passat no pas perquè pensi que s’ha de morir. No es morirà pas, ja es veu d’una hora lluny -s’havia jubilat i la malaltia l’ajudarà a tornar a sentir-se viu. Només especulava tontament si coneixerem millor l’altra persona, la que s’intueix que va quedar enterrada per les relacions socials i per la merda del franquisme -que ell diu que va ser una època tan bona.

Anuncis

2 pensaments sobre “Dietari (coneguts/desconeguts)

  1. Sou per a mi una referència informativa i d’opinió. Us pregue atengueu els fets de la dramàtica desaparició de TV3 a terres valencianes, la vostra anàlisi. Gràcies.

  2. Anàlisi, diagnòstic, i recepta segur que l’Enric ho pot fer molt bé. El problema és que el pacient, fonamentalment el sr. que està incrustat, votat majoritariament, a la Generalitat Valenciana, fa temps que no vol saber res de medicaments. A veure si finalemnt petarà!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s