Més savis que rics (Rac 1)

Això de la crisi té les seves contradiccions gracioses. D’una banda sentim a dir que aviat no hi haurà prou diners per pagar les pensions perquè la gent cada vegada triga més a morir-se després de la jubilació i, de l’altre, veiem que els polítics i els científics no paren de treballar per allargar-nos la vida. Quan jo era petit, Barcelona era una ciutat d’un color tèrbol indefinit de pèl de gos com fuig. Els arbres semblaven plomalls de treure la pols i els edificis estaven tan empastifats de sutge que si hi passaves el dit podies fer un dibuix amb carbonet. No hi havia carrers peatonals i els cotxes campaven per tot arreu, sense límit de velocitat, amb aquells tubs d’escapament prehistòrics que no portaven filtre i alliberaven un fum negre i espès. Alla on anéssis la gent fumava. Fins i tot els pediatres i les embarassades fumaven. Ara tenim carrers peatonals, voreres amples, contenidors de reciclatge, tubs d’escapament amb filtre. Fa poc ha caigut l’últim bastió dels fumadors i ja no hi ha bar, gran o petit, on corris el risc d’agafar un càncer. Les indústries potser contaminen, però els rius estan protegits per una certa burocràcia. A mi ja m’agrada tot això. No obstant, veig que d’una banda anem sofisticant el gust i que de l’altre cada cop anem més curts d’armilla. Patim el mal del poeta: ens fem més savis que rics. Veig venir que patirem.

Anuncis

18 pensaments sobre “Més savis que rics (Rac 1)

  1. La contaminació més perillosa, sobretot la que mata ràpidament, acostuma a ser invisible. Quan veiem el fum, només ens alarmem de l’aparositat d’unes emissions que són partícules visibles, molts cops el “fum” el forma un 90% de vapor d’aigua que es condensa pel canvi de temperatura. L’anticló no deixa bellugar l’aire i fa aquest efecte més notori. Ahir va sortir per televisió un “pseudocientífic” defensant la prohibició dels 80km/h en base a un experiment físic més dubtós que el seu propi passat polític. En l’experiment en qüestió ens presentava la diferència de consum d’energia entre els 60 km/h i els 120 km/h. Però de manera poc honesta per a un “científic” s’apuntava als carro dels 80, se li va veure el “plomero”. Algun dia potser defensarà la prohibició dels focs artificials. M’agradarà veure com crema una bengala en el plató per fer la seva demostració. Aquests d’iniciativa ens volen prendre les alegries? Algú pensa que quan caminem no emetem CO2? Però si és el reultat de la respiració! Ni respirar ens volen deixar? Per cert, estic devorant “Companys”, m’agrada molt llegir-te.

  2. Carlos, et veig molt rabiut. Últim avís abans de passar a engreixar el filtre per mosques i aranyes. T’asseguro que no és res personal: una cosa és tenir punts de vista diferents, l’altre negar fets i tractar un país sencer de bojos. Aquestes actituds de maltractador, que per altre banda són tan espanyoles, aquí no hi caben. Tu mateix. És de ben parits aprendre a comportar-se a casa els altres. O no anar-hi.

  3. Enric, si cal posar-se serios, et respondria diverses coses. Jo no he negat cap fet fet en concret. M’agradaria que em diguessis algun “fet” que jo hagi negat. La veritat es que no t’agafo. Si vols dir, que he negat algunes interpretacions teves sobre la inmigració, la religió o algunes visions teves sobre el passat del nostre pais, clar que ho he fet. Suposo que tu tambe ho fas amb altres interpretacions. En segon lloc, ni tinc actituds maltractadores ni crec que aquestes tinguin denominació d’origen. Soc una persona amb criteri propi i precisament de bojos no he tractat a ningú. Precisament em preocupen, alguns projectes polítics que volen imposar una visió esencialista i excloent al servei de determinades elis polítiques i econòmiques. T’asseguro que no es res personal, es una opinió. Es més, si les respostes fossin tan educades com aquesta ultima, jo no m’hauria d’esmerçar tant, en escriure alguns comentaris intentant que no els eliminessis cada vegada. Em dona la sensació que no t’interessen altres opinions argumentades. Salut. [I tant que fas negacionisme, ara no em posaré a donar detalls. Hi ha una tàctica molt espanyola i que és de maltractador que és aprofitar-se de la bona fe de l’altre i del seu respecte a la veritat fent-li discutir collonades. Dit això, jo no sóc ni essèncialista ni excloent ni vaig contra la immigració com tu pretens. Si em llegíssis sense ressentiment potser ho veuries. Cada vegada que insinues això o surs amb la història del neofeixisme senzillament vas a la paperera. Així és i així serà. Ets tu qui ve a llegir-me, jo no t’ho demano i per tant em deus una mica de respecte, que ja m’empasso prou merda. Has llegit el comentari del 6 d’octubre del Dencàs. Llegeix-lo i diga’m si era feixista, després. Per posar un exemple de com s’estigmatitza -i deixant de banda que fos un polític inepte.]

  4. A vegades el respecte es guanya no es un regal. Ho dic, per la primera vegada que vaig escriure aquí. Sincerament, una persona com tu que utilitza un llenguatge contundent i provocador – crec que això no es cap invenció- no hauria de sentri-se tan ressentit quan se’l respon en un to semblant. I que consti que no el to que més m’agrada. No vull extendre’m. En relació a lo del neofeixisme ho crec sincerament. Crec, i veig que t’adones, que em tingut al nostre país, diversos tipus de comportaments propers al feixisme. Per ultim una precisió. No t’esforçis en aquest sentit: odio l’espanyolisme centralista. Els que tenim un pensament on les persones estan molt per damunt d’estats, nacions i gens dominants, ens oposem als discursos d’aquest tipus. Vaig sentir fastic amb la “roja” al igual que me’l dona el discurs d’Estat Català… i el de Ciutadans. [Veus a mi no em va fer cap fàstic que guanyés la roja. parles des de la superioritat moral. I barreges naps i cols. I pel que fa al respecte insisteixo, tot el que vulguis però aquest és el meu bloc. I per tant hi ha uns mínims i si no vaig ser prou cortès el primer dia em disculpo tot i que també hauries de pensar que un ja va quedant escamat de comentaris etc. ]

  5. D’acord, t’ho agraeixo. Et demano disculpes per algunes sortides desafortunades envers la teva persona.
    Jo no he tingut cap intenció de ferir a ningú, sinò de defensar la meva visió de les coses. Evidentment no ens posarem d’acord mai. Continuo pensant el que ja he manifestat aquí. De veritat que no es per atacar personalment. En tot cas, crec que serà millor així. Inclús crec que t’han interessat els meus comentaris. Salutacions.

  6. Carlos, llegint els teus comentaris m’has recordat un que jo conec, també el sofreixo, com li deu passar a l’Enric, sou gent a la que es fa difícil enviar a la merda, amb l’excussa del diàleg i les bones maneres us permeteu el luxe de ser uns pesats, insistiu i rebatiu fins on faci falta, i efectivament, com et respon l’Enric, ens feu perdre el temps i el bon humor als demés. Sou falsos, perquè fins i tot quan demanes disculpes com en aquest últim comentari, l’últim que faries és reconèixer que no tens raó, ho fas perquè se’t deixi seguir replicant i argumentant un altre dia.
    Està bé el poder llegir aquesta sèrie, em consola veure que no sóc l’unic que us té que sofrir.

    • Anava a contestar, però de sobte m’ha fet mandra…amb aquests llepaculs incapaços de dir les coses pel seu nom, es fa molt pesat…per cert les medalletes et senten d’allò més bé, Joanet!

    • Jo he demanat disculpes per alguns comentaris concrets que potser foren desafortunats; no tinc que demanar perdó per no pensar igual que tu. Si creus que soc fals, t’equivoques i molt. El to de les “converses” amb l’autor del blog havien derivat cap a un lloc que no era bo per ningú. Si ho reconec, no te res a veure amb el que penso ni es per poder comentar en altra ocasió. A la vida es bo rectificar de vegades en aspectes formals. Els de fons son els mateixos. [Gràcies Carlos]

  7. Segur que sí, però prohibir fumar als barts em sembla que no és una decisió gaire sàvia, sinó una sociatada més. Per què no puc obrir un bar, que serà meu, i permetre que s’hi fumi? Tu tens el dret d’anar a un hospital o al casal d’avis (o de savis) i que no hi hagi fum. Però un bart no és un espai públic, no fotem. No tens el dret d’exigir que en un negoci privat no hi hagi fum. Vés al del costat, o queda’t a casa. Una mica de llibertat.

    On anirà a parar la saviesa que dius quan siguem pobres?

    • marc, els espais es cataloguen per la gent que hi pot entrar. Encara que hi hagi dret a admissió, un bar constitueix un espai d’ús públic d’administració privada que l’autoritat competent pot legislar. Una altra qüestió és l’oportunitat d’una legislació restrictiva pel que fa al fum o a la venda de begudes alcohòliques a menors. També pot legislar-se en sentits més rectrictius com ara “llei seca” o horaris nocturns i diürns, etc.

  8. La saviesa té molt a veure amb la intel.ligència pràctica (frase molt fàcil d’escriure però molt complicada a definir-la completament i sobretot a realitzar-la). Els poetes, en definitiva els escriptors que publiqueu i a qui us fan cas, ja heu triomfat (i disculpa pel meu llenguatge tan poc sensible i d’anar per casa). La resta, doncs mira, sí que anem refinant el gust però simplement sobrevivim i servidora vaig escrivint comentaris als vostres blocs. Res que l’autoruminació, això tan català de mirar-se el melic, és un factor molt important en la depressió i l’anxietat: no ho dic jo, se n’han publicat estudis al PubMed. Potser per als catalans ja va essent hora d’actuar o dedicar-nos a d’altres coses. (I no ho dic per tu que estudies i treus a la llum fets que la història va deixar volgudament enterrats).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s