Torna l’ogre (Bis)

A la portada de l’Avui llegeixo aquest titular: “ZP enllesteix un pla per uniformitzar territoris”. Argument: “Fa servir la crisi per defensar la unificació”. Estratègia: “Tem que el PP monopolitzi el centralisme”. Aznar: “L’actual estat de les autonomies és inviable.” Res, m’ha recordat un article que vaig publicar ara fa dos anys, del gènere profètic. No crec que hi hagi cap país del món on sigui tan fàcil fer de bruixa. Verge santa, quin avorriment!

Torna l’ogre (Avui, 13.2.2009)

Fa dies que em pregunto si ja som prou conscients de la situació que la crisi planteja a Catalunya. Em temo que, sense diners, s’han acabat les anestèsies i que el problema de la unitat d’Espanya rebrotarà amb tota la seva cruesa. El procés realitzat fins ara pacíficament a còpia de privatitzar empreses, de xuclar fons europeus i de saquejar les Balears i el País Valencià ha tocat sostre. A Espanya se li han acabat les fugides endavant, i Catalunya, a diferència del que passava en crisis anteriors, ja no té força per redreçar-la, ni per intentar dirigir-la. El discurs “d’anem a regenerar l’Estat” ja no se’l creurà ningú. La via del pacte, després de l’Estatut, està desacreditada. Els diners per tranquil·litzar la bèstia s’han acabat gràcies a l’espoli fiscal, i a la nostra política pusil·lànime. Com ha passat sempre en situacions de crisi, Espanya exacerbarà el nacionalisme i el populisme per dissimular la inconsistència de l’Estat. El partit de Rosa Díez podria fer una pujada important. Barallant-se pels vots, el PSOE i el PP ni faran ni deixaran fer, i acabaran d’ensorrar l’economia. A Catalunya, la crisi -ben combinada amb la demagògia de Madrid- podria fer trontollar la cohesió social, tòtem al qual ho hem sacrificat tot durant 30 anys. Vénen temps fosquets a Europa, però a Espanya encara més: n’hi ha prou de llegir la premsa internacional. Faríem bé de començar a organitzar-nos, aviam si aquesta vegada l’ogre ens agafa preparats i amb una idea clara de què volem ser de grans.

Anuncis

10 pensaments sobre “Torna l’ogre (Bis)

  1. MOLT AVIAT ESTEREM ACORRALATS,PER LA DRETA I PER L’ESQUERRA….PERO CALIA PEDAGOGUIA….VINGA PEDAGOGUIA…..CALIA SER PROGRESISTES I TOLERANTS,VINGA TOLERANCIA…..VINGA PACTAR….LA CABRA PELS SEUS PECATS PORTA ELS GENOLLS PELATS. [ANNA NO EM FAS POR, encara que escriguis amb majúscules. Hahahah, molt bona]

  2. I tant que el recordo. I ara m’he (en)recordat que el vaig enllaçar al meu bloc el mateix 13 de febrer del 2009. L’apunt es titulava “Tres reflexions per veure on som” i començava així:

    “1. Torna l’ogre, article de l’Enric Vila a l’Avui d’avui. Què ens espera en una Espanya en crisi profunda. S’acaba així: ‘Faríem bé de començar a organitzar-nos, aviam si aquesta vegada l’ogre ens agafa preparats i amb una idea clara de què volem ser de grans.'”

  3. El que a mi tambe m’avorreix es que, davant d’un panorama aixi, la majoria porteu tota una vida arrecerats a CiU. El que es sorprenent no es que aixo ho anticipessis fa dos anys, sino que no ho haguessiu entes ja fa vint anys.

  4. Com sempre, tens un catàleg d’eslogans que volen dir ben poca cosa. Que vols dir, que Catalunya es un subjecte abstracte on no hi ha culpables de la crisi i gent que la pateix? Si el centralisme espanyolista augmenta el nacionalisme i el populisme per amagar la seva inconsistencia, l’extrema dreta catalana també vol aprofitar la crisi per fer un discurs populista, ultranacionalista i de fàcil digestió per a ments adoctrinades. Ara sacrificareu aquesta pretesa cohesió social, i com sempre fracassareu, que no us adoneu dels canvis sociològics que estem vivint, que no heu vist el que ha passat a França? L’únic lloc on aneu amb aquest discurs es cap allà on esteu més comodes: l’ala feixista del nacionalisme català…. però la vostra independència com a oportunitat per fer una mena de neteja social, la tindreu tant lluny com sempre. Però en el fons això us agrada: serveix per amagar les vostres mancançes. Alguna opinió sobre la revolta laica i democratitzadora a Tunisia? [i tant dues coses. Primer q els militars deuen fer sobre els insurrectes un discurs srmblant al q tu fas sempre sobre mi, adaptat a la historia i els traumes locals. I segon: espero amb candeletes el dia q Tunisia sigui un estat q funcioni, aviam si aixi tots els fills dr puta del sol i la paella s’arruinen i tornem a la cultura de la creativitat i el valor afegit]

    • Carlos, n’hi ha que sí que hi veiem coses. N’hi ha que ho veiem sense acritud ni extremismes. Se’ns ha acabat la paciència, simplement. Ja no ens enganyen més.

      Catalunya no és un subjecte abstracte, el 10 de Juliol ho va deixar prou clar. Catalunya no és uniforme -ni ho volem- però quan ja sents a gent castellanoparlant dir que està a favor de la independència -jo en conec uns quants- és que alguna cosa grossa passa des de fa temps.

      Ja no és ni nacionalisme: els nous independentistes ho són racionalment, no s’emboliquen en l’11 de Setembre. Fan números, repassen greuges i ja en tenen prou. Possiblement no saben ni què era la Guerra de Successió, però saben el pa que s’hi dóna ara.

      La por de la Gran Castella és que, esgotats els subterfugis, no hi ha motius racionals per continuar a Espanya. Ho saben.

  5. El problema és que a Catalunya hi tenim una cohort d’opinàtics a sou que amb el seu discurs del “seny” i de vol gallinaci intenten destruir a base de menyspreu i insults l’independentisme.

    Avui el Puigverd a la tertúlia del Cuní diu que s’ha passat la vida buscant ponts de diàleg amb Espanya sense trobar-los… Doncs, cony, potser és que no n’hi pot haver! Són gent trista, miserable, petita, i ens arrosseguen a tots cap a un estat de subjecció humiliant.

    Ens en sortirem?

  6. La gran majoria al Principatet de Catalunya ja saben què volen ésser no quan siguin grans, que no ho volen ésser mai, sinó ara mateix: espanyols. Per a la gran majoria ja fa temps que la resistència s’ha acabat. Visca Catalunya i olé! L’Spanish way of life, per dir-ho d’alguna manera, causa furor i atreu d’allò més al Principatet (és a dir, les quatre províncies, tal com diu la sardana, “des de l’Ebre fins a l’Empordà un paradís em semblen sos conreus”). Al daltabaix econòmic podríem afegir-hi el desastre lingüístic (l’ús i la qualitat de la llengua, si encara se’n pot dir llengua), el cultural, el social, etc., però als catalanistes sempre els restaran els canals de televisió de la Generalitat, començant per TV3, un gran canal autonòmic! Vergonya, cavallers, vergonya!

  7. A la Gran Castella se li acaba el temps i els diners. Venen temps difícils -som ja en temps difícils- però cada vegada és tot més clar. Cada vegada més gent ho veu. Si fa uns anys costava defensar la independència, ara el que costa defensar és continuar amb la Gran Castella.

  8. Retroenllaç: El Rick Mayall de Granollers, Aznar i la bruixa «

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s