Mas versus Laporta (Catalunya Oberta)

El que m’agrada més del president Mas és que és un cap de pont entre la classe mitjana que ha aguantat Catalunya en temps difícils i aquest món de Pedralbes cofoi i castellanitzat que s’ha beneficiat del país tot i odiar-lo. El que m’agrada més de Laporta és la coratjosa humilitat amb què és capaç de prescindir de la seva imatge per defensar els seus ideals. El perill de Laporta és fer el ridícul, però el perill de Mas és quedar atrapat en la teranyina de complicitats que ha anat forjant. La cara d’estaquirot que fa el Sandro Rosell, de la qual tothom parla a Barcelona, és la cara que fan els qui s’han deixat agafar per allà on no toca.

Mas és l’última versió d’una fórmula intel·lectual que té més de 100 anys; Laporta és l’últim intent de trencar la divisió entre rics i pobres amb la qual la monarquia juga des de fa més de cinc segles per tal de dominar-nos. Laporta porta dins un llibertí; Mas un membre d’aquesta classe dirigent mesquina, que vol manar de franc i carregar els neulers dels seus fracassos als seus compatriotes. Presentar Laporta com un hooligan és tan fàcil com tractar Mas d’empleat. Tot i així, a Laporta li surten botxins per tot arreu, mentre que Mas està envoltat de llepes. Jo mateix he perdut dues feines per parlar de Laporta i, en canvi, no he tingut mai cap problema per parlar de Mas.

Laporta no sap contenir-se, però Mas evita veure –i pensar- res que no pugui controlar. Laporta de vegades sona buit, però de vegades Mas és petit d’ànima. Tots dos estan igual de sols i tot dos es troben en una situació igualment difícil. Tots dos saben una gran veritat i es preserven amb una punta d’ingenuïtat. Tots dos són conscients que s’ha acabat tota una època i tots dos juguen amb un mínim d’honestedat les seves cartes. Mas té més l’escut, però Laporta té la llança. Mas té les formes, però Laporta té la flama. Mas mira d’eixamplar el país per integrar-hi els espanyols, però Laporta mira d’endurir i fer créixer el nucli fort perquè la negociació sigui més fàcil.

És curiós: malgrat que Mas ha tingut més vots que Laporta, tots els grans titulars que fa a la premsa semblen pensats contra el seu petit rival. Quan Mas diu que no és un “salvador”, quan diu que no és un “alliberador”, quan recorre amb insistència a la seva dona, tot allò que fa amb falsa solemnitat, evoca una imatge negativa de Laporta. En el fons, no hi ha cap altre líder que posi Mas tan nerviós, ni que l’obligui a fer la pantomima, perquè no hi ha cap altre líder que li pugui fer ombra o deixar-lo en evidència. Laporta qüestiona la imatge que Mas té de si mateix, mentre que la resta de contrincants són ninots d’una representació que l’afavoreix perquè ha après a dominar-la.

M’agrada que Mas i Laporta siguin de Barcelona. Sempre que aconseguim una mica de llibertat, les millors coses que li passen al país vénen de Barcelona. La nostra capital és com la primavera. És una ciutat que sempre torna, que ha perdut la capacitat de resistència però que reneix de seguida que les condicions milloren. Com pot veure qualsevol turista que visiti Santa Maria del Mar, la gràcia de Catalunya no ve de la retòrica ni de l’opulència, sinó d’una combinació molt delicada d’austeritat i força. Mas i Laporta no se’n sortiran per separat. Per això tot els empeny a enemistar-los i per això m’agradaria que trobessin la manera d’ajudar-se. Al final d’una pel·lícula, la grandesa de Laporta passaria per aconseguir que Mas fes la independència i la grandesa de Mas, per reconèixer de veritat el coratge i la noblesa de Laporta. En el món real, el que pot passar, és que el PP governi la Generalitat d’aquí uns anys -i no pas tants com us penseu. Potser així quedarà clar que Maquiavel no va escriure El Príncep pensant en un president d’Autonomia, i que un país sense estat només té la força moral del seus homes per tirar endavant.

(La Fundació Catalunya Oberta ha decidit prescindir dels meus articles d’opinió. És l’hora, doncs, de donar les gràcies als lectors )

Advertisements

37 pensaments sobre “Mas versus Laporta (Catalunya Oberta)

  1. Ras i curt: eren de les més llegides perquè eren de les millors.

    Moltes gràcies a tu i endavant!

    “Mas mira d’eixamplar el país per integrar-hi els espanyols, però Laporta mira d’endurir i fer créixer el nucli dur perquè la negociació sigui més fàcil.”

    Això és molt encertat. Realment Mas no té perquè fer la pantomima si no és per Solidaritat. A la oposició hi té un socialista paleolític i perdedor amb un cartell gegant de “PROVISIONAL” a sobre el cap, un cadàver polític com en Puigcercós que espera que el salvi un miracle, una donota histèrica i una mica llefiscosa que ha tocat sostre, un parell d’escolanets amb més o menys mala llet, però amb qui té 0 frontera electoral i a més el fan quedar com un senyor… i Laporta i Solidaritat, que diuen i defensen tot el que els catalanistes de Convergència somien en poder dir i defensar algun dia, quan siguin grans i hagin/hàgim pagat la hipoteca.

    • La qual cosa em recorda en Pujol:

      L’esperança està en nosaltres perquè no estem vençuts. I perquè no hem pactat amb la derrota; tampoc amb les derrotes honorables que alguns cansats volen equiparar a victòries.

      Si li restem una mica d’èpica, és aplicable al cas, en certa manera.

  2. Ho sento, Enric! Ells (i els lectors, es clar) s’ho perden. Que el 2011 et sigui un any ben prosper i que trobis tots els mitjans i suports necessaris per seguir escrivint, pensant i servint al pais.

  3. M’ho sembla a mi o ara que ja ha guanyat Mas mica en mica les veus independentistes van sent arraconades o estan canviant el seu discurs cap al discurs del peix al cove altre cop. ERC renega de l’independentisme, els sobiranistes pròxims a CiU han canviat el discurs radicalment i es dediquen a perseguir en Laporta. I els clarament independentistes sembla que estiguin desapareixent de les diferents tribunes d’opinió.

  4. Tot estava calculat. L’arraconament de l’independentisme era l’objectiu primordial. Llàstima que en aquesta labor de jardineria, al Mas, se li hagi quedat sota la pell una riscla, una punxa, del roser independentista.

  5. Això que diu l’Albert, si fos realment el que passa, fóra un intent de repetir el que ja va passar després de la “Transición”:

    1) la cançó catalana, la Cançó, que s’havia arribat a estendre per gairebé totes les capes socials del país, que s’estava convertint en un mitjà de catalanització potentíssim, la van fer desaparèixer dels mitjans de comunicació, substituïda per grups musicals i cantants anglosaxons i, després, progressivament, també per castellano-espanyols (i, curiosament, també en van fer desaparèixer els cantants de les altres llengües romàniques, especialment francesos i italians, fins llavors molt més populars que no els anglosaxons –crec que, és la meva opinió, per aïllar els catalans de tota altra llengua germana que no fos la castellana).

    2) van anar aïllant, i ridiculitzant, en Lluís Maria Xirinacs, fins a no deixar-lo aparèixer, fins a la seva mort, en cap mitjà de comunicació (d’això, ell en va arribar a dir que el van crucificar).

    Fa molts anys que manen, i se les saben totes.

  6. I el motiu? No es pot explicar? En tot cas, espero que no hàgi de prescindir d’aricles com aquest. Llàstima d’aquesta dèria que t’ha agafat últimament amb el barelonisme. Només faltaria que les “millors coses que li passen al país” no vinguessin “de Barcelona”. Això no és cap mèrit. El millor i el pitjor vénen de Barcelona, és qüestió de números. Sense el rerepaís, ni el Laporta ni el Mas no serien res.

  7. Els catalans critiquen Laporta perquè han estat mediàticament programats en contra d’ell. Afortunadament, es tracta d’una crítica superficial encara que en alguns casos visceral. L’objectiu dels propers anys es presentar en Laporta com el que és: el nostre alliberador. Els catalans reclamen per sobre de tot un líder noble; entre tots hem d’evitar que li facin massa mal i defensar-lo quan toqui, que s’ho mereix.
    Mas és una carta molt bona, però no serà suficient per a l’objectiu prioritari d’esdevenir un país reconegut i respectat arreu. En aquest proper període hem de veure que tenim una carta millor que es diu Laporta, i que ha arribat el moment de fer-la servir.

  8. Doncs eres qui millor hi escrivia, una pena. Endavant! Si alguna cosa és bona de conservar a més de la salut i el bon humor, és el talent, esperem que segueixis escribint i esmolant-lo com fins ara.

  9. Potser més que llástima hauriem d’alegrar-nos-en, és més sorprendre’ns que l’enric vila hi fos. Els articles que s’hi publiquen són absolutament sectaris i solen fer un tuf de convergent vanguardiero que esborrana. Només era qüestió de temps que l’enric caigués. I evidentment era l’unic que en aquell antre feia un anàlisi mínimament seriós, imparcial i lleial a catalunya.

  10. M’he quedat molt sorprès de veure que han decidit prescindir dels teus articles. Es pot saber-ne el motiu? Fins ara la FCO era un oasi de llibertat i catalanisme desacomplexat, espero que no canviï!

  11. Em sap greu llegir això de la FCO. No et rendeixis, el que fas és important. Tant debò no fos així, perquè voldria dir que els catalans tindríem altres llocs on poder llegir opinions valentes i compromeses amb el nostre país, però per desgràcia la teva veu és de les poques. Que tinguis un bon 2011.

  12. Vaja, em sap greu, Enric, que la flama del butlletí de la FCO sigui prescindible. Trobaràs altres llocs on poder expressar-te. Ets massa bo per quedar-te en l’ostracisme. Per cert, si els sants tenen capvuitada els aniversaris també en deuen tenir. Per molts anys, doncs, pel passat dia 27. Et desitjo de tot cor un molt bon any 2011. Salut, per molts articles brillants i nous llibres. Sempre aniré llegint-te, no puc permetre’m el luxe de prescindir-ne.

  13. Encara en estat de xoc per la noticia.

    Amic meu, ningú no és profeta a la seva terra (especialment a la catalana) i tu ja ho havies avançat molts mesos abans, que quin ull clínic que tens i quin vertigen que sento de veure com tot està passant com deien ja les (teves) escriptures, la velocitat amb que estan quadrant les peces encara em deixa més esparverat. On escriurà l’autor del Companys la veritat no necessita màrtirs i El nostre heroi Josep Pla? On trobarem un altre pensament lluminós que no estigui capat? Inclús t’havies cuidat de conjurar el plany de Gaziel, però no pas per cobrir-te la retirada, que aquesta paraula tu la desconeixes. Quan dintre d’uns anys els acadèmics facin endreça de papers no s’ho creuran.

    Fora fàbriques de llagrimetes, avall, avall, collons, però fins i tot els japonesos van haver de fer un pensament desprès de la segona bomba atòmica. Aquesta situació em descoratja. Te truco.

  14. Collons Enric! haver pagat el carnet del PSC i no t’haurien pas fotut fora…
    CiU té a tots els rivals estirats a terra i agonitzant, però en Laporta representa la culminació del projecte convergent i no els interessa culminar.
    Que en Mas i en Laporta són vàlids és evident, però els camins que han agafat ja són antagònics.
    Sacrifici, austeritat i treball, t’han aplicat la màxima de CiU, noi…
    Una víctima més del catalanisme de pastanaga. Tot i que penso que de víctima no en tens res, ans el contrari. Una feina en un lloc com la FCO no és per tu, possiblement el futur et depari millors ocasions i oportunitats laborals.
    Molta sort i no t’arruguis en les teves conviccions. Som molts els que no ho fem.

  15. M’agrada molt llegir-te. Després de com vas defensar els teus amics en el cas Pretòria, no comprenc que t’hagin fet això. Els deuen tenir agafats pels collons.

  16. Creus, Enric, que CiU aplicarà el mateix zel purgador als mitjans públics catalans? Suposo que sí… sempre que obtinguin el permís del PSC, és clar.

    Sap greu dir-ho, però durant els darrers set anys hi ha hagut una sèrie d’articulistes que us heu (segona del plural) dedicat a construir una imatge de Mas i de CDC com a catalanistes postpujolistes, fins i tot alimentant el mite del Mas i del pinyol independentistes, que només ha servit per a que CiU governi sense oposició i que una massa acrítica de votants convergents s’hagin convertit en una mena de guàrdia pretoriana-populista que li ho perdonarà absolutament tot. Per començar, al·lucina amb els comentaris als digitals defensant el nomenament de la Bozal, etc.

    Us han donat peixet i fundacions i diaris per escriure-hi, però ara que no sou útils us estan depurant a una velicitat vertiginosa. Estic temptat d’engaltar-te un d’aquells “Roma no paga traïdors”, però no seria just amb tu.

    Al contrari que altres, que sabien perfectament què feien i què en treien, en tu hi veig més aviat una víctima d’aquesta gent.

    Afortunadament, jugues en una altra lliga que ells quan a talent i a possibilitats. Això sí, hauràs d’aprendre, com tants altres abans que tu, amb la gana.

    No serà pas perquè jo deixi de llegir-te i de comprar els teus llbres, però.

    Força i llibertat. (he tret el nom q esmentes precisament pq fins ara ha estat l’unica persona q no m’ha demanat res a canvi d’ajudar-me i sense ell fa temps q seria mort. D’altra banda, sense la fundacio no hauria pogut fer el llibre de Pla. Les coses son una mica mes complicades.)

  17. Enric, em sap molt greu que la FCO hagi prescindit dels teus interessantíssims articles. És una vergonya, i aixó ho he fet saber a la FCO per mail. Si us hi fixeu, del web de la FCO ha desaparegut el comptadir del dèficit fiscal. No cal dir res més perquè l’estrategia és com diria la brigada de narcòtics “meridianamente clara”.

    Bon any 2011 a tots! (Moltes gracies. T’ho agraeixo)

  18. Sóc lector habitual d’aquest bloc. Si entrava al web de la FCO era enllaçant-hi des d’aquí, a part d’alguna petita passejada.
    Avui hi he tornat a xafardejar. Articles i editorials contra en Joan Laporta. Associant independentisme a radicalisme “allunyat dels problemes reals del país”. Serà bonic de veure amb quins arguments expliquen la situació financera terminal de la Generalitat sense parlar a cada frase d’espoli fiscal, tota aquesta gent tan pulcra amb les formalitats.
    Totalment d’acord amb els comentaris d’avui: som en una sociovergència de facto. La decepció dels independentistes amb els convergents pot arribar més ràpid del que podíem preveure.
    Enric, et desitjo molta sort. Et llegiré allà on escriguis.
    Salut!

  19. Benvolgut Enric,

    Ignoro els motius pels quals la FCO ha decidit prescindir dels teus articles d’opinió. Però si el motiu és que algú no està d’acord amb el què dius, han comés un gran error. No comparteixo el teu entusiasme pel Joan Laporta. Però els teus articles estan molt pensats, ben escrits i fan pensar. Això darrer és el més important per a mi, si els comparem amb la munió d’articles que ja saps més o menys el què diran, només en llegir el nom de l’articulista.

    El país ha canviat, irreversiblement. Els estrategues de CiU farien bé de tenir present que molts vots que han tingut, els poden perdre a tota velocitat si els votants no perceben avanços clars en l’aspecte nacional. Si es pensen que poden posar aigua al vi i això tornarà a l’època Pujol, estan molt i molt equivocats.

  20. ignoro els motius de la FCO per prescindir dels teus articles. haure de seguir te novament per altres contrades!
    Malgrat tinc de vagades dicrepàncies i justament per això no dubto en llegir els teus articles.
    Endavant!!

  21. Doncs jo no soc tant fan de Lujan. Mes que res, per que aquest personatge, fou gran amic d’un personatge nefast: Carlos Sentís, un dels saquejadors de la biblioteca de Juan Ramon Jimenez a Madrid, quan varen entrar les tropes franquistes. En relació al tema del senyor Vila, que no es desanimi, te un especial talent per trobar el costat on més escalfa. [S’equivoca completament. Luján no era pas amic ni de Riquer, ni de Sentís. Llegeixi els seus dietaris de 1947, estan transcrits als apèndix de la meva tesi doctoral. Una altra cosa és que per sobreviure, amb els anys, hagués de fer l’hipòcrita. Per això es va engreixar tant. La hipocresia fa venir gana i crea gent compulsiva i malalta. En un país ocupat, però, és el preu de sobreviure.]

  22. Endavant sr Vila, el seguirem des del bloc, doncs. Si no segueix els dictats de l’oficina de la Caixa de la plaça Sant jaume, ho té difícil pq el deixin escriure a la web de la FCO.
    El convido a continuar sent així d’incòmode,

  23. No sé si téns raó o en el contingut, però el que és ben cert és que téns tot el dret d’escriure-ho i de donar la teva opinió, per a ser comentada, rebutjada o assumida com a pròpia. Crec que el pensament i l’opinió han de formar part de la nostra societat i aprendre a acceptar-ho sense necessitat d’apartar-los del mitjans afins a les diferents ideologies (ah¡ alerta, quina paraula més curiosa¡¡). Endavant amb el lliure pensament.

  24. Ànims i gràcies Enric. Les paraules han de ser portadores de dignitat. I és la dignitat la que ens farà lliures. No hi hem de renunciar, nosaltres.

  25. Tu tens un problema, Enric. I és que no caus bé -independentment de que diguis les coses mes o menys clares. Per aixó et foten fora de les feines cada dos per tres. [Suposant que sigui així, és evident que el problema no el tinc jo. I suposant que no sigui així, és evident que el problema el tens tu, per imbècil. És un tema interessant, però. Potser en faré un article. D’altra banda, un aclariment: fa 10 anys que treballo al mateix lloc. Els articles no donen per gaire. ]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s