Els cavallers de la fe (Catalunya Oberta)

En el llibre Por i Tremolor, Soren Kierkegaard distingeix entre dues menes d’home superior: el cavaller de la fe i el cavaller de la resignació infinita. El cavaller de la resignació infinita és l’home que troba a faltar Déu, que viu a través d’una moral particular escindit entre allò que és i allò que sembla; que és brillant en l’àmbit de la vanitat però que és cec davant les grans qüestions. El cavaller de la fe és l’home abrahàmic, senzill, d’una sola peça, que parla directament amb Déu i que dóna poques explicacions perquè té una fe desproveïda de tota esperança vana.

Entre aquest dos extrems hi ha la gran majoria, que confon la llei amb la veritat i que viu a toc de xiulet. Com diu Kierkegaard, les distincions del món material poden consolar o atemorir l’home corrent, però allò que distingeix l’home superior és la profunditat de la mirada i la profunditat de la mirada no la dóna l’èxit ni la condició social, sinó l’esforç que es fa per comprendre i respectar el valor suprem de la fe. Els homes comuns esperen el reconeixement dels seus semblants; però els homes superiors saben que la justícia només existeix en el reialme de l’esperit, i d’aquesta certesa en treuen la força per il·luminar les seves societats.

Com diu Kierkegaard, elit de l’elit, els senyors que il·luminen el món des de dalt de tot de la piràmide no són els més brillants, sinó els més creients. Els cavallers de la resignació infinita també formen part de l’elit espiritual que dirigeix el món, però tenen un poder més limitat que els cavallers de la fe, perquè es relacionen amb l’infinit a través del buit. Tenen el do d’admirar els creients, però són incapaços de concentrar la passió en un gest infinit. L’ànima de l’home que, per salvar la seva puresa, és capaç d’oferir un fill a Déu en sacrifici, se’ls escapa. Els cavallers de la resignació infinita serveixen per cantar la gesta d’Abraham i per ensenyar a la patuleia quina diferència hi ha entre un assassinat i un sacrifici, però són massa materialistes per seguir els passos del Patriarca. Poden preservar el Bé, però no poden crear-lo, perquè tot i que comprenen el valor suprem de la fe, en el fons estan més a prop de Sancho Panza que del Quixot.

Explico això perquè, per motius obvis, aquí tenim unes elits espiritualment empobrides i socialment dividides. La puresa està mal vista perquè ens l’han robada i, amb tant pocs cavallers de la fe com tenim, els cavallers de la resignació infinita es perden buscant repòs, seduïts pel costat fosc. El problema és que, ens agradi o no, la llibertat de Catalunya demanarà un salt al buit com el d’Abraham. És una mica allò de portar la criatura a la muntanya i posar-li el ganivet al coll per protegir la fe. No dic que haguem de proclamar la independència demà. Dic que qui ho faci ho haurà de fer, no pas per salvar el país, sinó per salvar-se ell, i que al Parlament hi vaig veure dos homes abrahàmics, que defensaven les seves idees amb una convicció força més profunda de la que veig en general. Això em fa pensar que, de moment, el problema no el tenen ni Artur Mas ni Joan Laporta, i que Déu es diverteix amb el país, jugant amb les nostres misèries i contradiccions. Em penso que, si jo fos ell, faria el mateix amb un país com aquest, on els homes s’han tornat gallines.

Advertisements

8 pensaments sobre “Els cavallers de la fe (Catalunya Oberta)

  1. M’agrada molt que facis ressonar aquest nom tan il·lustre i tan massa poc conegut. Kierkegaard. Sören Kierkekaard, dinamita pura igual que Nietzsche o el mateix Sostres. Kierkegaard. A mi és dels escriptors que més m’ha ensenyat i impactat.

    • D’acord en que Kierkegaard i Nietzsche son dinamita pura. Pero comparar-los amb en Sostres, que tan sols és polvora mullada…
      Crec que és bo recordar allo que digué la filòsofa Simone Weil :
      « Il faut accueillir toutes les opinions, les loger au niveau qui convient et les composer verticalement »
      Si confonem el diferent valor de les opinions i reflexions, ho tenim fotut com a país.

  2. Molt gran en Kierkegaard. El que necessitem es això, posar per davant la patria i la fe per sobre de l’humanisme i l’amor als demés. Tant sols així aconseguirem la independència. Per cert els recomano Ramiro Ledesma. Aquest era espanyolista però en lo fonamental crec que ens semblem molt ambdos feixismes

  3. Nestor Lujan, gran home i gran franquista “liberal” tot i això deien que no va superar mai l’enveja per Francisco Candel, per això es va engreizar tant i va acabar només escriguent sobre cuina.[hahaha, molt bona]

  4. Aquest escrit aclarirà a molts el perquè de la tírria a les religions de la majoria de partits, com a màxim, alguns fan la gara-gara però només sobre la part més convencional i ritual de les religions: un home que avantpossa la seva fe a qualsevol mindundi -o president- de la política és un perill, un enemic.

    Exemplificant.Digué una gran pensadora:) -plena de la força de la coherència -, Antonia dell Ate, davant unesmurmuracions: A mi el que m’importa es El de ariba, lo demás m’importa un caraho!

    Bones i Santes Festes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s