Bon Nadal!

Bon Nadal a tothom, i moltes gràcies als lectors que m’heu comprat llibres per regalar aquestes festes.

Després de dinar, brindaré per vosaltres: amunt, avall, al centre i al ventre!

– Dispenseu, que us faria res posar una mica de musica per arrodonir la festa?

– I tant. Com la voleu?

– Home, doncs, potser que sigui una cosa càlida i malencolica. Que passi bé, com el vi dolç. Res d’històries intel·lectuals, eh?, que en tenim els collons plens -l’altre dia vam anar a veure La Mosquitera i encara ens dura el trasbals

– Aviam, va bé, això?

-Perfecte. Aquests dies són ideals per reconciliar-se amb la raça. Que serieu tan amable d’acostar-nos la manteta?

Advertisements

6 pensaments sobre “Bon Nadal!

  1. La meva opció per passar la tarda de Nadal fou anar al cinema a veure Bruc, la pel·lícula. Des del minut 1 em vaig avergonyir de pertànyer a un país que és capaç de deixar trepitjar un dels seus mites d’una forma tan despiatada. De veure com s’elimina qualsevol referència a la catalanitat dels personatges i de la pròpia gesta. Viure cap-cot té aquestes coses. En tot cas no és només una cosa dels de fora, que una superproducció així requereix de molts traidors de terra endins (la llista de productors és llarga (TV3 inclosa)).
    I sobre la suposada versió catalana, la deuen projectar a Múrcia, doncs a la selvo-marítima població de Blanes, la vam patir en un impecable castellà.
    Pel que fa a la part lúdica, em va tranquilitzar veure com Montserrat, dos-cents anys ha, ja tenia un cinturó roig ben consolidat, farcit de Juans i de Miguels. I d’un plumasso, es desmonta l’altre mite de la immigració andalusa dels anys 60’s; pressumpta causant de la castellanització de la nostra Catalunya.
    Finalment constatar que com a mínim la fúria hispana queda ben representada en l’heroica gesta del nostre home, que embadurnat a lo Rambo, és capaç d’enfrontar-se tot sol a una troupe políticament-correcta de l’exèrcit francès; liderada per un militar d’acadèmia amic de Napoleó, un anglòfil, un moro astut, un marsellès borni (Santi Millán(m’agrada que el pengin, u sento))) i un ex-porter rus d’una disco chic dels Champs Elisées). La referència més propera seria en Jan Laporta traient-se el cinturó davant la Guardia Civil a l’aeroport…

  2. Aquest blog es una font inesgotable de humor “molts traidors de terra endins”… “Montserrat, dos-cents anys ha, ja tenia un cinturó roig ben consolidat, farcit de Juans i de Miguels”. De veritat que fàcil es viure amb quatre mites i tres idees preconcebudes. No fa falta pensar molt ni les digestions encara que sigui nadal es fan pesades.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s