L’acte

Moltes gràcies als lectors que van venir a la presentació del llibre. Recordo vagament haver fet un parlament i fins i tot haver escrit algunes dedicatòries. Em sembla que se’m va acostar una lectora que no coneixia, Julia, es deia, si no em falla la memòria. Espero no haver dit o escrit cap bestiesa. Malauradament tinc més viu el record del formigueig que em recorria el cos mentre parlava, el dolor d’ossos aixafats a cop de pedra i la sensació de feblesa general -com si en qualsevol moment em pogués descomposar i convertir-me en un ninot de drap-, que no pas la celebració de l’acte. Vas venir oi, Cutillas? Gràcies, gràcies. Espero que la relació dialèctica, gairebé hegeliana, que vaig establir entre el periodisme xaró i el periodisme de personatge s’entengués mínimament. Modèstia a part crec que serveix força bé per explicar quina diferència hi ha entre un país lliure, amb uns mitjans de comunicació normals, i Catalunya. Un dia d’aquests, quan em trobi millor, miraré de posar-ho per escrit. Ara sóc David Croquet en l’última nit de l’Alamo. Assetjat per una grip massiva, me’n vaig a dormir. No dormiré tranquil, però, si no dono les gràcies al Lluís Foix per haver-me presentat el llibre. En aquest país tan tolerant i pacifista de gent incapaç de sostenir civilitzadament una sola diferència política o intel·lectual de vegades t’endús sorpreses.

Anuncis

3 pensaments sobre “L’acte

    • Benvolgut,
      Veig que la ironia no és el teu fort. Et publico el comentari -en blanc, potser tinc lectors menors i no els voldria traumatitzar- per celebrar que ja fa un any que m’escrius. Un any. Ho sé perquè el teu debut va coincidir amb la meva estada a Londres i l’esclat del cas Pretòria. Aleshores vaig pensar que eres un malalt més d’aquests que els mitjans van excitar però veig que el teu cas és especial. Bé, paciència i alabat siga Déu. Aguantarem un any més, dos, tres, quatre, els que faci falta -mentre hi hagi salut. Ara bé: aquests textos anònims que m’escrius, de Fritzl reprimit, no crec que et facin cap bé. Encara que et sembli que et desfogues, t’exciten més. I després et passa el que et passa. Tu mateix.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s