Fatalitat (Rac 1)

Jo sóc un d’aquests que després d’anys de dir que el mercat immobiliari faria un pet vaig acabar embolicat amb una hipoteca sis mesos abans que la bombolla esclatés. No em preguntin les condicions de la hipoteca perquè no les sé. Em vaig preocupar només de poder pagar-la i de ficar-me en aquest percal per un pis que m’agrada i que, si déu vol, no vendré mai. Tota la vida he mirat de reduir els tractes amb els bancs a la mínima expressió. Si pogués, tindria els diners en un armari. Ara que la hipoteca ha baixat i que pago pel pis gairebé la meitat que del que pagava fa dos anys, estic igual de content. Em sembla que una cosa que cal fer per viure tranquil -i per no arruinar-se- és prendre’s els bancs com una fatalitat. Jo si plou trec el paraigües i si l’hipoteca puja pago més. Que l’economia està muntada sobre el robatori i que el robatori és un concepte subjectiu és evident, sobretot en un sistema com el nostre en què els negocis s’han tornat tan abstractes. Si abolir l’anomenada “clausula de terra” serveix per restar poder als bancs ho celebraré, perquè una economia basada en la força dels bancs és difícil que funcioni.  Tot i així no em faig il·lusions. Perquè com he dit, em prenc els bancs com una fatalitat. I veig que hi ha dies que plou i que d’altres fa sol -i que l’home del temps és el primer a equivocar-se.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s