Un vici de postguerra (Rac 1)

Jo crec que fumar és un vici de postguerra, un vici propi de gent traumatitzada amb els nervis desfets. Si jo ara quedés encallat i no sabés com continuar aquesta píndola, la solució fàcil seria encendre una cigarreta. Fumem per cremar l’energia que no sabem com canalitzar. En els temps de la pipa i els cigars, fumar era una altra cosa, però avui és com beure vi de garrafa tot el dia. Es una compulsió producte de la mandra o d’algun problema que es cura al psiquiatre. Ja no és només que el fum molesti o que sigui poc higiènic o que perjudiqui la salut, és que una societat moderna no es pot permetre de pagar un vici tan poc creatiu. Si es prohibís fumar del tot, molts fumadors ho agraïrien perquè deixarien el tabac gairebé sense adonar-se’n. Jo mateix, per culpa de l’actual llei, que sembla feta per catalans, vaig haver d’anar a viure a Londres per descobrir que no estava enganxat. Amb això del tabac es fa molta comèdia. Quan es prohibeixi, tothom s’hi acostumarà i avall. Els restauradors que estan contra la llei deuen ser tots fumadors perquè l’argument que perdran diners no s’aguanta per enlloc. No només estalviaran amb sistemes de ventilació i cendrers i ambientadors. Molts clients, precisament perquè no podran fumar, consumiran més o alliberaran mes ràpid les taules dels bars. Els que haurien de patir son els estancs. Que fumin els xinesos, que surten del comunisme; però nosaltres?, ca!

Anuncis

8 pensaments sobre “Un vici de postguerra (Rac 1)

  1. Ai, cony, primera noticia que els xinesos surten d’una dictadura! Jo pensava que just n’havien afegit una altra a la seva col·lecció de dictadures: el capitalisme més salvatge. [Tens raço està mal expressat, ara ho canvio!]

    pel que fa al tabac, quan més llegeixo en la seva contra més m’agrada fumar. Digues-li “acte de desobediència civil”. Els vicis, senyor Vila, és la única cosa que ens queda.[fumifumi]

  2. Me n’alegro que recuperis l’expressió “ca!”. La deia el meu profe de mates, que a més era un crack de la llengua (i això no és pas casualitat, les ments matemàtiques són les que millor parlen).

  3. quan dius “té els nervis destrossats”, a mi em sona una expressió castellana. sempre havíem dit “té els nervis desfets”, i a casa solem ho diem així.

    i perdona.

  4. fumar es molt dolent per la freixura, però pels nirvis, si t’en surts amb carinyena o cremant bisonte no es pitjor que anar a veure l’argentí de l’àtic, sobretot si no tens gaire conversa encara fa més mandra,i amb això de la societat moderna m’has matat.
    Moderna,neta,polida,sense vicis,pentinada,arregladeta,cosmopolita,perfumada i diumenge lliurement tots a missa

  5. El fumador aviat serà un anacronisme molt mal vist, com els que ara escupen al carrer (quan jo era jovenet, era bastant ‘normal’). Llavors potser començarem a deixar-ho en massa.

  6. A l’Índia els més pobres no poden fumar,no en poden comprar. Quan guanyen el primer quarto corren a comprar tabac i se senten poderosos i miren als altres per damunt l’espatlla. Els més cultes o sants, no fumen.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s