L’última carta (Rac 1)

Tenint en compte la composició de l’oficina antifrau no m’extranyaria que el cas Millet tornés a revifar casualment en plena campanya electoral. Si no recordo malament ja va esclatar en un moment molt oportú, quan l’agenda política començava a prendre el to tan marcadament sobiranista que té ara. Com que en aquest país els judicis paral·lels estan a l’ordre del dia, n’hi hauria prou amb una mica de sensacionalisme per produir un bon terrabastall. No sé si recorden el clima de ressentiment i d’autoodi que els mitjans de comunicació van alimentar. És cert que aquest any passarà a la història pels fracassos que els socialistes han patit en tots els intents que ha fet per instrumentalitzar la corrupció. Cada vegada que han mirat d’aprofitar un drap brut s’hi han acabat picant els dits. Aquest any jo el recordaré per això; com l’any en què la màquinària socialista va començar a fallar. Tot i així,  malgrat que el PSC s’ha fet un tip de disparar-se trets al peu, no m’extranyaria que el cas Millet encara donés una última sorpresa, una cosa així com uns focs artificials de final de temporada.  Amb raó o sense, una rebrotada del cas desgastaria Mas i donaria aire a Esquerra, a Iniciativa i al PP. A més, serviria per desviar el debat electoral dels temes que fan més mal al PSC. I qui ho té tot perdut, ja no té res a perdre.

Anuncis

Un pensament sobre “L’última carta (Rac 1)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s