Madurar (Catalunya Oberta)

L’altre dia, a la biblioteca pública, va venir un senyor molt simpàtic i em va dir, picant-me l’ullet: “Em sembla que en aquest diari parlen de vostè”. Jo vaig pensar: “Com és que, a mesura que els diaris importants perden lectors, els meus articles es llegeixen cada dia més?” Suposo que, d’una banda, deu tenir alguna cosa a veure amb la veritat -la veritat sempre ens desperta per omplir-nos de neguit, però té la gràcia que ens ajuda a créixer- i de l’altre, evidentment, hi ha una qüestió de sort, d’haver arribat quan tocava: també Europa es troba ara en un procés llargament anhelat. Els canvis de paradigma demanen condicions militars propícies. Els idealistes que creien que Europa s’unificaria a través de l’economia o de la cultura no van tenir mai prou en compte el factor militar. Van caldre dues guerres mundials i una llarga guerra freda perquè la integració europea que tants idealistes havien somiat -i plorat- finalment comencés a ser un fet.

Crec que a Catalunya estem vivint un procés semblant. La retòrica i les perspectives comercials estan condicionades per les dèries dels exèrcits. Els moviments dels tancs modifiquen les oportunitats de progressar i de guanyar-se la vida de la gent; especialment quan fixen l’atenció en una altra banda, transfomen la cultura i les relacions socials de les persones, fins al punt que això crea normalitats noves que la política recull i acaba convertint en llei. Com diu l’economista madrileny Lorenzo B. de Quirós: “Parece improbable que un Estado democrático en un entorno como el europeo sea capaz o esté dispuesto a recurrir a una suspensión del autogobierno de una región o de una comunidad autónoma o a una intervención militar para evitar la secesión de una parte de su territorio. Es más, la amenaza de usar esas dos armas tiene un escaso poder disuasorio”.

Heus aquí la pedra de toc, la veritat inconfesada que fa bullir la política catalana i explica la seva gran fragmentació: la porta és oberta i els discursos per a menors d’edat han perdut la seva força persuasiva. Mentre Madrid tenia força per amenaçar el país, la necessitat de recórrer a ambigüitats i sublimacions de tota mena donava al catalanisme un aire de capritx sentimental, de moble vell i emprenyador, que només convencia els convençuts i encara gràcies. En aquell context, el catalanisme va arribar a ser una aigua del carme que ho curava tot i no costava res. El PSC podia utilitzar la immigració com una arma xantatgista i CiU podia utilitzar-la com a excusa, i tothom quedava ben tranquil. Així ens hem anat relaxant i hem anat baixant el llistó fins a tenir un president que la millor idea que ha tingut a la seva vida és venir a Catalunya.

I bé: m’agradaria que algú m’expliqués per què quan es tracta d’ETA la democràcia no pot cedir al xantatge de la violència i quan es tracta de Catalunya es pretén que una part dels catalans rebaixin els seus objectius polítics per garantir la convivència. Qui no vulgui la independència, que ho digui i avall. Si és possible i té arguments, que miri de justificar els aventatges de quedar-se a Espanya, però no anirem enlloc si continuem pensant en els mateixos termes que quan vivíem vigilats. No està escrit enlloc que l’auge de l’independentisme no pugui donar profunditat al debat polític i millorar la cohesió social, en comptes de trencar el país. El que fa un país no és la unitat sinó no la importància i la tensió dels seus debats. És comprensible que faci por -i mandra- enfrontar-nos altre cop als vells fantasmes. Però si fem com si la situació de fons no hagués canviat i agafem el rave per les fulles en comptes d’aprofitar el moment per afrontar els problemes, ho acabarem pagant.

Anuncis

Un pensament sobre “Madurar (Catalunya Oberta)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s