L’exemple de Flandes (Catalunya Oberta)

El meu enyorat amic Martí Bonet, que viu a Gant des de fa ja molts anys, m’ha escrit aquesta carta, que reprodueixo:

“Hola Enric,

Quatre coses a raó de la discussió sobre el català a la universitat. No cal que ens inventem un debat nou ni que traguem les coses de mare: una sotragada més forta ja la van tenir a Flandes a finals dels anys seixanta, quan els estudiants de la Universitat Catòlica de Lovaina van exigir la docència en neerlandès -fins aleshores en francès. Va caure un govern pel tema lingüístic, es va crear una nova universitat en francès (la Louvain-La-Neuve), la valuosa biblioteca es va partir entre les dues universitats i no es va pas ensorrar el món.  El reglament de la Universitat de Gant (link http://www.ugent.be/nl/onderwijs/administratie/regelgeving/oer20102011.pdf) prescriu que l’ensenyament universitari és en neerlandès, amb excepcions similars a les recollides pel nostre projecte de decret.  La llengua d’investigació és l’anglès (art 46).

Llegint el nostre projecte de decret veig que es fan les degudes excepcions amb els professors visitants i emèrits i també, molt important, amb aquells professors que les universitats privades dictaminin. S’ha tingut una cura escrupulosa amb la iniciativa privada, com ha de ser. Una altra cosa és l’enfocament de la llei: jo no vull que els professors m’acreditin que saben català, vull que donin les classes en català. Però, esclar, quan predomina la barra i la desconfiança, la burocràcia és inevitable; en el país de la picaresca, necessitem certificats.

Dit això, la reacció dels docents la trobo trista: o bé són uns mantes o bé no tenen gens de respecte pel català. Se suposa que són intel·ligents i que estan acostumats a estudiar, per ells l’examen de nivell C hauria de ser una passejada. També crec que cal desmuntar la fal·làcia que com més català, més provincians: que l’idioma principal sigui el català no exclou d’altres idiomes. Per evitar el provincianisme, més aviat hauríem de començar a situar el castellà al lloc que li correspon en el context mundial. El segon idioma dels catalans hauria de ser l’anglès, i després hi ha el francès i l’alemany (molt més importants a Europa que el castellà), i també xinès.

Segons el meu parer en Xavier Sala i Martin s’ha equivocat.  A qui representa que hem de caure simpàtics? I com dimoni es mesura aquesta simpatia?  Em sorprèn que ell, que sempre publica articles ben referenciats amb dades, surti ara apel·lant a les emocions. Li aporto dades: Bèlgica és el tercer país més exportador per càpita del món, després de Singapur i de Hong Kong. Comptant només la regió de Flandes, crec que estaria en segon o en primer lloc. Més: l’educació a Flandes és en neerlandès des de primària fins a la Universitat i mira: les Universitats flamenques estan en les top 200 en un total de 15.000 (Shangai Ranking, Times Ranking, Leiden Ranking). La primera planta transgènica es va preparar a la Universitat de Gant; són punters en la tecnologia de cèl.lules mare; la multinacional número 1 del món en salut, la Johnson & Johnson, deu els seus beneficis farmacèutics a la filial flamenca Janssen Pharmaceutica, que va comprar els anys 60.

Flandes i per extensió Bèlgica no han tingut mai la simpatia de la premsa anglesa; sempre n’han rebut crítiques i menyspreus ferotges. Però si els haguessin fet cas, no serien pas on són. Fins i tot un historiador com el Tony Judt, que tu citaves l’altre dia, té un assaig en el llibre Reappraisals tractant el tema lingüístic de Flandes amb paternalisme, aïllant-lo, com si la cultura, la política i l’economia fossin móns desconnectats. Els flamencs també porten molts segles avesats a la dominació estrangera de torn: hi ha passat tothom (romans, merovingis, carolingis, burgondis, habsburgs i castellans, austríacs, francesos, alemanys). El que passa és que aquí no són gaire impressionables i, sobretot, no són rucs. Per això et parlaran moltíssims idiomes però, sempre, tenint cura del flamenc. Saben molt millor que nosaltres que amb els valors de casa no s’hi juga perquè són els que garanteixen les condicions per crèixer.

He vist que t’han dedicat un article al full parroquial. Fa gràcia que determinats columnistes parlin del fracàs dels socialistes en tercera persona.

La setmana que ve et va bé dinar? (a Barcelona, esclar).

Martí”.



Anuncis

3 pensaments sobre “L’exemple de Flandes (Catalunya Oberta)

  1. Casualment he estat a Flandes i també he pensat que ens hi hauríem de reflectir, no sols en el tema linguïstic. Crec que la solució -ni que siguiun primer pas- a la belga podria anar molt bé. Allà estan en igualtat valons i flamencs, exceptuant que allà també, el sur -francoparlant- està subvencionat.
    Ara tinc penjada la segona part de la crònica, que potser us interessarà i us convido a llegir. Gràcies.

  2. Retroenllaç: Anormals, això és el que som. Sobre l’acreditació de coneixement lingüístic del professorat universitari. « En defensa pròpia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s