Els bons marxen (Rac 1)

El govern ha corregut a destacar, davant les dades tan eloqüents que dóna l’informe sobre educació de la OCDE, que l’Estat espanyol està per damunt de la mitjana en termes d’inversió per habitant. El problema és que les deficiències que patim no tenen tant a veure amb els diners com amb el control del coneixement i el poc prestigi que té l’esforç i la formació. És difícil que els joves posin esperances en l’escola si els nostres líders són els primers que presenten currículums de pa sucat amb oli. És lògic que els universitaris no trobin feines qualificades si el model econòmic afavoreix els negocis fàcils i és tant curterminista com la política. En aquest país, les persones amb paciència i sensibilitat passen per idealistes que no saben com va el món. El sentit que solem donar a la paraula talent, ja ens dóna una pista del problema. Es parla del talent com d’una capacitat sobrenatural que ve donada pels déus; però el talent té a veure amb la insistència, amb l’esforç i el temps que un és capaç de dedicar a desenvolupar una capacitat. Ja podem posar ordinadors a les escoles. Mentre el sectarisme i els drets adquirits passin per davant dels mèrits no arreglarem res. El primer que cal fer és donar eines a l’individu per defensar-se de les castes. Si les persones qualificades no haguessin de marxar a l’estranger tindríem la base del problema resolt, perquè  l’ambient canviaria. Però a Catalunya els bons que marxen cada dia són més.

Advertisements

15 pensaments sobre “Els bons marxen (Rac 1)

  1. Vaig aprovar unes oposicions. Examen escrit i exposició oral. Un tribunal de mestres que no havia vist mai. Era la prova més justa per valorar les capacitats, el talent. Ara comencem a mesurar el talent d’altres maneres. L’entrevista personal subjectiva. Però quan dos mestres opten a la tutoria de la mateixa classe, qui decideix el qui té preferència? Segons la llei, el director. En funció dels “criteris pedagògics”, no pas del mèrit (els dos tenen la mateixa titolació). I quins són aquests criteris? L’amistat. En una escola privada seria l’habilitat del director de triar els millors enfunció del seu criteri (el sectarisme pur i dur, també com a la pública). Però en el fons, quan apartem criteris objectius, queda l’amiguisme. No ens parlis de sectarisme ni drets adquirits si no tens ni idea de com funciona una escola per dins. Com és possible que sempre es miri l’escola des de l’òptica de la fàbrica? De l’encareregat? Aquest tripartit ha fet molt de mal a l’escola del país, perquè ha aplicat exactament la mateixa política que hauria aplicat CIU en cas de governar. I sinó, ja veureu quines mesures de les que ha adoptat seran derrogades quan governi CIU. Ni que tingui la majoria. Al temps, el temps. [No parlava només de les escoles, sinó del clima general que envolta la cultura i el coneixement: per què sou tan hipersensibles els mestres d’escola?]

      • A tots aquests que estan obsessionats amb els mestres i especialment amb les vacances que tenen, els preguntaria que perquè en el seu moment no es van fer mestres.

      • Al Sala: potser perquè ens toca el voraviu haver de pagar les seves vacances amb els nostres impostos. I no, encara que et costi d’entendre, no tenim cap mena d’interès en viure a costa del treball i l’esforç dels nostres conciutadans, com fan totes les llagastes de la cosa pública.

      • Nens i nenes, de mestres i professors n’hi ha de bons i de dolents, de treballadors i de ganduls. Però voslatres feu demagògia barata amb tot això de les vacances –que no tenen: els cursos s’han de preparar. Perquè aviam, on treballo jo (multinacional, tots universitaris) també hi ha de tot i ningú regala ni un sol dia de vacances i la ganduleria i incompetencia tambe es veuen sense haver de buscar gaire. Que bé que va tenir algú per carregar-li el mort, eh? Però el cas és que si els nens surten abominables és perquè els pares els eduquen aixi –o perque directament renuncien a educar-los. I a banda de tot això, l’article no anava dels mestres em fa l’efecte.

      • UYYYYYYY han de preparar les classes!!! Eiiiii han de preparar les classes…jujujuju a mi em sembla que sou uns comediants els qui en comptes de dir -Sí, tinc més vacances jajajaja, elis elis, elis, elis- poseu excuses de tota mena… Sou unes nenes, no heu evolucionat, us heu quedat a l’edat del baberu, colla de comediantes!

      • en fi, el que deia de la demagògia. A banda de que jo no soc ni mestre ni professor i que suprimiria dema mateix tot el funcionariat del pais. Pero posats a fer demagogia, el que si es de nenes es queixar-se de que aquell li donen mes vacances que a mi: doncs si el que vols son vacances, fes-te profe xaval, i deixa de plorar.

    • Jo no em queixo de res company. Jo només dic amb una mica de sornegueria que l’excés de vacances és el que fa que els profes siguin tan hipersensibles. Res més. Després dic que els mestres haurien de reconèixer amb orgull aquesta sort de tenir més vacances i no aquest posar excuses que si això i allò. Res més! Si jo fos profe, anda que no em posaria morat de repassar-li als meus amics que tinc unes super-vacances….salud!

  2. Aviam, que els universitaris marxin fora un temps a acabar de formar-se (postdocs etc) està molt bé (de fet és absolutament necessari) sempre i quan després recuperem aquesta gent i poguem donar-los oportunitats decents. Això ha millorat clarament en els darrers anys (des del Mas-Colell), però encara queda molt per fer.
    Totalment d’acord amb la qüestió de les mancances de l’escola catalana: 1 ordinador per nen, pissarres electròniques i molta mandanga però després als nens no se’ls exigeix aprendre res, tenen el curs aprovat ja d’entrada, i evidentment, els nens -que no són burros- ja ho saben i no foten ni brot. I cada cop més els pares d’aquests nens ja són individus educats en aquest model que elimina l’esforç i la dificultat de les coses i per tant els seus fills reben el mateix missatge de les dues bandes (família i escola): no fotis brot i fes-te funcionari.

  3. Jo diria que el tema de les vacances dels professors està molt exagerat per gent que se li exigeix una productivitat que consisteix a valorar els temps de permanència en un lloc de la feina amb la productivitat. Aquesta relació (feina i temps) no és unívoca. Per altra banda la relació personal d’un infant amb un adult requereix menys perllongació i més concentració a nivell psíquic i també físic. Aquesta qüestió és comprovable en qualsevol circumstància. A més, no seria desitjable que qualsevol persona treballadora tingués unes condicions semblants a les del professor pel que fa a dies de descans? Aleshores, per què no anar cap aquesta situació?

  4. Monsenyor, no hi ha manera de lluitar contra les castes. Aqui, tothom es considera brahmin. Només cal que la familia tingui uns calerons, sovint rampinyats en el temps de l’estraperlo. Ja coneixeu la dita: Qui té padrins, es bateja. I qui té Papà va per a Bisbe sense passar per escolanet. L’escola? L’universitat? Tramits. Be, jo deserto, ja ho sabeu… “De vegades la vida té la delicadesa d’empentar-te pel darrere i estalviar-te així la molèstia de dubtar. ” com diu molt be l’Àstrid. Salut.

  5. La majoria de mestres que conec, la majoria dels que han estudiat magisteri i prou, mostren una ignorància enciclopèdica. No són tots. Però sí la majoria.

    Altra cosa són els que, tenint una feina o una carrera, a més han volgut ser mestres. Tenen una altra visió de la vida. Entenen que hi ha coses, dins de la feina de mestre, que són culpa dels mestres.

    Són aquests, precisament, els que diuen que un bon mestre controla, fins i tot, la classe més díscola, i que el secret tan sols és un: Despertar l’interès per la classe. Per aconseguir-ho hi ha molts més mitjans que els simplement pedagògics.

    Ah! podríem abolir tota la colla de gent de Rosa Insensat i companyia?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s