Una segona oportunitat (Rac 1)

Ja ho he dit alguna vegada i no dec ser l’únic -perquè hi ha d’altres persones intel·ligents, en aquest país, tot i que no tantes com caldria: la crisi ha vingut a salvar-nos l’ànima, a donar-nos una segona oportunitat. Aquests nanos esgarriats que ara tornen a l’escola després d’haver deixat els estudis per treballar en una feina de merda qualsevol són només un exemple de fins a quin punt cal celebrar la crisi. Visca la crisi! Jo ja començava a tenir por de veure Catalunya convertida en un país de paletes i de nou rics. Sempre hem estat una mica ignorantots, però entre el franquisme i la comèdia dels últims 30 anys la cosa començava a passar de mida. Jo veig la crisi actual com el final de la solució materialista nascuda dels drames del segle XX. Per consolar-nos i per no enfrontar-nos als nostres monstres hem portat el materialisme fins al paroxisme. El cotxe i el crèdit, però, cada cop serviran menys per tapar els forats espirituals. Entrem en una època de recerca moral, o sigui que val més que els nanos estudiïn i que aprenguin a fer servir el cervell. Si el vostre fill és ruc, parleu-li del meu exemple; tots els rucs necessiten una segona oportunitat. Quan jo era jove no aspirava a d’altra cosa que a tenir un cotxe i una noia de pits grossos, ben fruitals, que mirés amb mi les telesèries. Va ser perquè vaig tenir una segona oportunitat que vaig descobrir el poder màgic de l’esforç i que, avui, fins i tot em deixen parlar a la ràdio.

Anuncis

6 pensaments sobre “Una segona oportunitat (Rac 1)

  1. No sé si ets tonto o et fas el tonto! el canvi del cotxe i la noia per un esforç de pa sucat amb oli espero que sigui ironia, perquè sinó sí que ets tonto, però tonto!

  2. Amic Vila,
    N’hi ha que no entenen el mèrit d’intentar escriure sense filtres d’autolimitació.
    Quan al tema de què parles: totes les crisis, és a dir, tots els moviments que ens condueixen cap a algun moment de disciplina, les superem per força… vull dir que ningú canvia per gust de canviar.
    Tot i així, el meu escepticisme i la meva poca fe en els comportaments gregaris em diuen que la nostra memòria de peix abaratirà qualsevol forma d’aprenentatge. Quan als diaris diguin que ja es tornen a vendre cotxes (sigui o no sigui veritat), s’haurà tancat el breu parèntesi de realitat.
    Salut.

  3. I no tens àvia, m’imagino. En les primeres dues ratlles t’autodefineixes com a intel.ligent en contraposició a la majoria d’aquest país, i al final equipares que et deixin parlar per la ràdio a gran triomf espritual…el que et cal és una mica més d’ambició i d’exigència.

  4. acció, l’únic que cal es acció, el que em fastigueja dels mossèns es que ens diueu quina direcció es la bona, abans mamelles i xalets i ara en els moments de depressió poesía i penediment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s