L’alçament

Sempre he dit que hi ha dos articles de Joan Maragall que es poden recitar en veu alta: un és la ciutat del perdó, aquella crítica tan sentida als carallots de Pedralbes que es pensen que n’hi ha prou de fer trafic d’influències a Madrid per liderar el país; l’altre és l’Alçament. És un article preciós: “Solidaritat és la terra, ho sents? és la terra que s’alça en els seus homes. No has sentit mai dir allò de: “si tal cosa succeís, fins les pedres s’alçarien”? Doncs ara som en això: que les pedres s’alcen; que cada home és un tros de terra nadiua amb cara i ulls i esperit i braç…” L’Uriel Bertran va començar el seu parlament recitant aquest fragment, ahir, en la presentació de la nova Solidaritat Catalana. Normalment és molt senzill ridiculitzar les grans paraules, per això també és tan fàcil saber quan són autèntiques.

Ahir, a la facultat d’econòmiques, les grans paraules prenien el vol com un estel. No s’esmicolaven, no es desfeien, sonaven tan naturals com els consells dels pares i les mares. L’auditori estava pleníssim. Feia molta xafogor, la sala semblava una llauna de conserva al bany maria. La major part de la gent escoltava dreta. Era el mateix personal que havia anat a la manifestació, una representació exacte d’aquella multitud, vull dir. Gent de tota mena, polida i educada, neta, no només en el sentit que anava dutxada i ben vestida, sinó en el sentit que tenia una cultura i, per tant, era poc donada a fer el ridícul o a deixar-se impressionar pel Rei d’Espanya. Hi havia els catalans que han mantingut el país amb tanta paciència; els catalans que saben que és l’honor i no la fama allò que distingeix els cavallers i que fa anys que esperen un senyal d’aquesta gent tan important i tan xerraire que es pensa que és algú.

Després del senyor Bertran, va parlar l’Alfons López Tena. Va començar dient que la votació del Parlament per prohibir els toros ha sigut una gran gran farsa. Diu que tots els parlamentaris han sabut sempre que la tombaran a Madrid demà mateix. També va parlar de com ha estat aniquilada la oligarquia vasca de Madrid, aquella que havia tingut ministres amb Franco i figurava tan integrada en les estructures de l’estat. Va convidar la gent a comparar els càrrecs pels serveis prestats que reben els catalans que treballen per Madrid amb els càrrecs que reben els espanyols. No va caldre que comparés Narcís Serra amb qualsevol polític extremeny de segona perquè s’entengués. “Hi ha catalans i vascos que es pensen que són blancs i quan van a Madrid s’adonen que són negres”. Més o menys aquesta era la frase. Va dir que a Madrid tenen clar que Roma no paga traïdors.

Finalment va sortir Joan Laporta. Mai no l’havia vist parlar. El veig de vegades esmorzant al Pippers i sempre m’ha fet l’efecte que és un home accelerat, hiperactiu, amb una força descomunal, una mena de Sarkozy. Els homes es distingeixen per la seva capacitat de contenir-se en els moments importants; no es distingeixen per la seva capacitat de viure sempre continguts, això ho fan els capats, que és una espècie molt abundant aquí, mercès a la llarga ocupació; la virilitat és la capacitat de canalitzar la força, quan toca, en la direcció adequada. Al Pippers, Laporta sempre surt disparat, amb dues secretàries darrera que prou feina tenen per seguir-lo sense perdre els papers i les carpetes. Ahir va parlar com un gran home. Perdoneu el pes de la paraula, però em va fer aquesta impressió. Parlava lent, tranquil, repartint joc, recollint parts del discurs del senyor Bertran i del senyor López Tena i ampliant-les, passant dels aspectes generals als aspectes més concrets. Va venir a dir que una democràcia consisteix a donar a les persones la capacitat de decidir quin futur volen pels seus fills. Va explicar els aventatges de la independència amb molta senzillesa i alhora molta precisió. Es nota que aquest home és una esponja. Es nota que aquest senyor té molt més sentit de l’honor que tots aquells que s’hi han pixat damunt. Dominava l’escenari. Tenia la calidesa de Felipe González i una convicció que em va fer pensar en Pujol -vull dir en el Pujol jove, el que va escriure des dels Turons a l’altre banda del riu.

Em va fer l’efecte que Laporta, López Tena i l’Uriel Bertran s’entenien i s’entendran bé. Tots tres han hagut de sobreviure als difamadors, a la maquinària tenebrosa de la por que en aquest país s’activa com un rellotge tan bon punt algú apunta maneres d’home lliure. Aquesta cadena de la por, en la qual el que ha rebut sempre acaba repartint llenya per fomentar la ràbia dels petits, s’està a punt de trencar. No ho sé, tot plegat és molt precipitat però n’estic molt segur. Ho diré amb unes paraules que vaig aprendre del meu amic Salvador Sostres: No tingueu por. NO TINGUEU POR. Sostres: deixa de fer palles al palmero d’Alcampell i vine amb nosaltres. És el teu poble, el que s’ha alçat i s’ha posat en marxa.

Anuncis

14 pensaments sobre “L’alçament

  1. La veritat es que en Maragall sempre m’ha semblat un element tèrbol, un d’aquells que cantava una cançó aqui i una de ben diferent a Madrid, on es prou apreciat i segur que per bones raons. El tio ja m’acaba de caure com una puntada de peu quan miro la seva descendencia, una generació de franquistes la primera i una altra d’espanyolistes vergonyants del PSOE la segona. Sempre he cregut alló de que “de tal palo tal astilla”, i vistes les “astilles” em resulta dificil tenir una bona opinio del “palo”.

  2. Potser si que vol fer de Sarkozy. Però te l’esquena contra el riu, al flanc dret l’inmobilisme espanyol i a l’esquerra (?) l’inmobilisme català. Enfront… el Gambit de Dama, jugant amb la “Prudència” i el “Seny”. No tindrà les cames tan boniques com la gavatxa sociata, però és molt més intel.ligent. Anibal es perdrà altre cop a Capua. M’hi jugo unes birres.! Salut!

  3. Laporta té acollonit a l’establishment espanyolista. És un dels nostres i li hem de donar el màxim suport. Ha triat mol bona companyia. A casa els votarem.

  4. Segurament l’acte d’ahir va fer molta patxoca. Ara, que no resulti ser com aquells que feia en Landelino Lavilla, que també èren plens de gom a gom. Amb els convençuts no n’hi ha prou, si es vol fer política. I caldrà veure com s’ajusta tot el que grinyola en aquest projecte en dos mesos!
    Els/us desitjo la millor de les sorts. Però avui, a més de la independència el que cal és que no hagi un tercer tripartit. Això depèn de nosaltres solets, més que de l’enemic exterior.

  5. Si , com bé diu en Jaume S en Laporta es un dels nostres , i hem de donar.li suport , el mateix pasa amb en López-Tena , es un home eminentment técnic , rigurós , exacte , pero per damunt de tot , catalá i coherent , d’en Uriel no en puc parlar perque no el conec , peró crec que si aconsegueixen anar junts amb Reagrupament , dels 15 diputats no baixen…estem vivint moments histórics, gaudim.ne….

  6. Benvolgut Dessmond,

    Penso que val la pena apostar per aquesta Solidaritat. S’ha fet amb presses i segur que té molts defectes, però si es fan les coses bé, amb rigor, serietat i generositat, podem aconseguir que al Parlament hi hagi una nova força que impedeixi el tercer tripartit i que empenyi CiU i E cap a la independència. Vam fracassar amb Reagrupament però s’ha de tornar a intentar. I si al final resulta que això no funciona, foc nou.

  7. La referència ben vulgar al Sostres sobrava. Em sembla que no n’has tingut prou amb les repassades que t’ha donat els darrers dies. Una retirada a temps és una victòria. No busquis novament la provocació. En qualsevol cas, ell fa més “nosaltres” amb el Laporta que el que tu mai ni arribaràs a albirar, encara que continui amb CiU i tu et posis a l’ombra del Laporta. [Això de posar-se a l’ombra deu ser el que tu faries, si vols comentar res a la pàgina mira que no se t’enganxi l’estil difamatori. Vés que no sembli que ets un d’aquests “tarats” que diu el Sostres i que, en el fons, el tenen tan traumatitzat. Segur que tu també ets d’aquest que per una bossa de patates ets capaç de matar algú. Vés a la seva pàgina a escopir verí, que ja està pensada per això. ]

  8. Marc: Col.laborar? donar-li diners als tres mosqueters? home Reagrupatis ha caigut. Ara hem d’esperar que aquests espadatxins fracassin, per cagar-nos també en la mare que els va parir? això de la money deu ser en conya, no? Quina barra demanar calers! Per cert, aquesta gent no han descobert la sopa d’all. Que jo sàpiga, Erc porta mooolts anys defensant la independència obertament. Es que us reuniu, veieu molta gent, i ja us penseu que això és la revolució de les roses de sant Jordi. Tot i que està molt bé, molt bé….

  9. Mira, no t’ho prenguis malament però jo no publico els comentaris que el Sostres us rebutja. Això és cosa vostra i seva. Semblaria que us necessito per insultar-lo i quedaria lleig. Si vols publica un text sobre l’afer dels toros, això sí que ho pots fer.

  10. Mira, NOCTAS, ESQUERDA EX- REPUBLICANA I EX DE CATALUNYA, porta molts anys xumant de la mamella. Per això ha fet seure a la cadira de la Generalitat José Montilla, minyona del PSOE. no saben ni qu`és ser d’esquerres. Són del cibader ben ple.

  11. Enric,

    Ahir entre cafè i cafè algú em comentava que anaves al vaixell d’en Lapota i no m’ho podia creure. Que puguis escriure un llibre com el “Companys…”, que coneguis fil per randa la trencadissa dels anys trenta, i tot i així donguis suport als Dencàs d’avui em revolta. Ara, que comparis el Julien Laporta Sorel amb el Pujol de “Dels turons…” no sé com prendre-m’ho. Dubto entre riure’t la bromma o fotre’m a cridar.

    Et llegeixo i et respecto però em temo que la set d’èpica t’està jugant una mala passada.

    Una abraçada,
    Marc Arza

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s