Vulgaritat (Rac 1)

Si expliqués el seguit de rituals i d’autoenganys que necessito per agafar un avió tranquil els oients es farien un tip de riure. No m’agrada volar. Dubto que un curs d’aquests que ofereixen les companyies em resolgués el problema perquè no són els aspectes tècnics de l’avió els que m’inquieten. El que desperta els meus atavismes d’animal terrestre i em fa desconfiar és que sigui possible agafar un vol per quatre duros. Això contradiu totes les lògiques del meu sentit comú. El misteri d’un màquina que pesa tonelades enlairant-se em sembla un afer menor al costat de les tarifes que tenen avui els vols. Aquesta és la part del miracle que no em crec, i la que trobo que explica millor l’agitació permanent en què viu el món de l’aviació comercial. Em fa l’efecte que tothom hi vol fer massa negoci amb els avions. ¿No és sospitós que el vertiginós augment que el tràfic aeri ha experimentat els últims anys hagi augmentat tant la precarietat laboral del sector? Alguna cosa bàsica deu fallar quan un augment de la demanda genera tantes vagues i problemes. El govern espanyol parla de cridar els militars per garantir el tràfic aeri en comptes de preocupar-se per la seguretat. Els controladors fan vaga d’amagatotis i en ple estiu. L’actitud de totes dues parts dibuixa perfectament el clima moral del sector, fins a quin punt això volar s’ha tornat una vulgaritat.

Anuncis

4 pensaments sobre “Vulgaritat (Rac 1)

  1. No es pot comparar la seguretat d’un avió, que passa revisions d’experts en la matèria, de físics i mecànics i etcètera, amb les condicions laborals de quatre arreplegats. Semblantment a com pot passar amb un parc d’atraccions municipal, que passa totes les revisions i etc.

  2. Sí, abans (no fa gaire) volar tenia un puntet sofisticat i ara és com anar en autocar. A mi em fa por. Havia volat i força però ara fa un temps que no vull fer-ho… Espero que em passi. Però també penso que se n’ha fet un gra massa i que s’ha de tornar a la sofistificació que inclou més seguretat.

  3. Als avions, jo m’hi passo la major part del temps dormint, i manys mal perque sino em caldria canviar de feina. Pel que fa al preu, en el mateix avio s’hi pot viatjar en classe turista per un preu moderat o en primera pagant fins a deu deu vegades mes. Com l’avió es el mateix, no crec que la tarifa sigui un indicador de la seguretat. Els ordinadors d’avui son cent vegades mes potents i mil vegades mes baratos que els de fa vint anys. No veig perque els avions no es poden beneficiar del mateix fenòmen.
    Pel que fa als control·ladors, no comparteixo la tradicional fòbia catalana a tot el que tingui a veure amb els militars. Vaig fer la mili en temps del Caudillo, fins i tot tenia grau (escala de complement) el que em permetia viure a les residencies d’oficials i tractar-los de tu. No vaig veure mes inutils, borratxos o puteros al exercit que entre els comercials de qualsevol empresa de les que vaig coneixer desprès, per posar un exemple tan català.No crec que un control·lador militar ho faci necessariament pitjor que un de civil.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s