Referèndum

Hi ha una relació entre els turistes que infesten de pixats la Barcelona medieval i la prepotència dels empresaris del cinema. Igual que hi ha una relació entre la preminència asfixiant del castellà als cinemes i el fet que els catalans, a diferència dels italians, els francesos o els alemanys, no veiessin executats en el seu moment uns quants feixistes. Potser és una mica bèstia recordar aquestes coses però és que tot això no és broma. Amb quina barra apel·la aquest Camilo Tarrazón al “pacto de Caballeros” que, segons ell, tenia amb la Generalitat. Aquí es parla molt democràcia i dels problemes reals de la gent però després la paret sempre és al mateix lloc. Si un Parlament no et pot garantir ni una tarda de cinema de què serveix votar? Si el Parlament no pot amb aquests senyors què podrà fer per pal·liar la crisi? Hi ha una relació entre la manca de poder polític i el descrèdit de les institucions. Igual que hi ha una relació entre l’expoli fiscal i la força xantatgista que tenen determinats grups d’interessos a Catalunya. Si els nostres polítics volen conservar la feina, si no volen entregar definitivament el país a virreis i especuladors que es pensen que aquí es pot fer fortuna com si això és el far west, val més que no es deixin intimidar. Si els empresaris del cinema tenen algun problema amb la llei aprovada pel Parlament que promoguin un referèndum; aviam si s’hi atreveixen.

Advertisements