Llàtzer de Tormos (Catalunya Oberta)

http://www.catalunyaoberta.cat/index.php/continguts/view/opinio/5276

Advertisements

10 pensaments sobre “Llàtzer de Tormos (Catalunya Oberta)

    • qualsevol diria que contractes comentaristes perquè il·lustrin el que dius, enric. vostè deu tenir molts estudis, oi, agulla dels trons? [Hombre usted por aquí. I wish you have read this version, not the old in Fundation’s web, as I corrected the article with cruel hand yesterday night, thinking about you and your delicated sense for language. I am only a poor monkey that barely speaks and your are my catalan fuhrer, gusiluz of my heart]

      • com que jo per aquí?!?? però si et sóc devota! ets com una doneta insatisfeta, que sempre vol més i més i més. no només t’hauré de llegir i dir-te que m’agrada el que dius sinó que també hauré d’ensabonar-te? com les fans burrotes que tens? l’admiració que ens tenen cofoïtza, només ajuda la que busquem i la que nosaltres tenim pels més grans. i mira, és que he llegit el comentari d’aquest imbècil (quin imbècil, eh?) i no me n’he pogut estar. a casa som tribals, ja ho saps. petons vietnamites. ICH HABE EIN BUCH ÜBER JOSEP PLA GESCHRIEBEN. HEIL!

    • La lliçó, estimat Die, sempre és la mateixa: hi ha coses que no es poden explicar perquè hi hagut algú que ho ha fet impossible. Aquells que no els interessa cap veritat.

  1. Bilbeny, tingui raó o no (el temps ho dirà), ha tingut l’encert de posar sobre el tauler una pregunta fonamental, que mai dels mais, cap intel·lectual ni professor universitari d’aquests que tan bé qualifica el Dr Vila, ha gosat ni tans sols formular (ni tan sols l’enyorat Antoni Comas, no diem ja Martí de Riquer, Antoni Vilanova o el comunista Molas i els seus epígons “moletes”): com és possible que una Literatura capaç de produir el millor poeta europeu del seu moment, Ausiàs March, estigui en decadència al cap de només 70 anys?
    Fins avui, cap de les tesis proposades explica aquest fenomen de forma convincent. Bilbeny ha posat el dit a la nafra i assenyala qui és el camí filològic i historiogràfic que cal emprendre, quan abans millor.

  2. Estic d’acord en el que dius, i com a exercici intel·lectual em sembla perfecte. Si es demostrés seria una gran troballa, però començo a estar fart que ens emocionem tant amb aquest tipus de possibilitats, que si Colom era català, que si ho era Cervantes, que si el Lazarillo. Estem permanentment mirant de deconstruir els veïns enlloc de construir el que realment hem de construir. Manca d’autoestima o simplement incapacitat?

  3. Jo vaig més enllà. Segons estudis de genètica, fent un estudi de l’ADN mitocondrial, el que no es barreja amb el pare i així podem fer un arbre geneològic, estirar el fil i trobar les mares de les mares, conclou que la població Catalana i la Basca són les més autóctones de la península. Els Andalussos ténen paradoxalment un index de barreja amb àrabs i jueus baix. En canvi la població més barrejada és la Gallega i la Castellana. Això en dona una idea lingüística derivada. El llati i les llengües derivades ténen una riquesa de vocals alta, o obertes, tancades, etc. El llatí crec que tenia 10 vocals. El català té 8 fonemes i depèn de les varietats. Si veien el mapa grau d’obertura punt d’articulació de les cinc vocals conformes un triangle quasi perfecte. En canvi, les vocals del català i del francés, i altres llengües tenen un mapa vocàlic més orgànic. Dit això, penso que l’Andalús és la veritable evolució del llatí, amb les seves obertures i tancament de vocals. També té una profunditat lèxica molt més gran que el Castellà. El Castellà per mi esdevé una proposta de estàndar peninsular, un batua, fet a semblança de les vocals semítiques, vull dir que s’apropa més a les 3 que a les 10 vocals originàries. Aquest estàndard és una intervenció o una idea un sol regne una sola llengua. Crec que fins i tot van fer l’encàrreg a un tal Nebrija. La població Castellana com a ponent i part interessada és va baixar els pantalons. Ivan Illich diu que aquesta inicitiva, és inèdita en els païssos perquè és el primer cop que el poder tracta d’entrar a la vida privada de les persones per imposar ‘com s’ha de parlar’. Doncs bé Catalunya aquest desori, amb una tradició literària bona fins el moment no veu la necessitat de passar-se al batua. Els hi deuria fer un fart de riure impressionant. Després ja tot és lògic, la invenció d’una tradició literària, un texte innovador estilisticament com el Quixot, ells en diuen estilo Italiano per no dir Català. L’odi als que no van renunciar a la seva evolució orgànica tradicional i natural ‘LOS CATALANES’. M’agradaria si tinc temps de revisar la història oficial de la llengua Castellana i com expliquen les transicions del llatí al Castellà. Un repàs també al corpus de la llengua Castellana, publicat a la Web, es pot veure sopresses molt bones. Estadísticament es veuen tres periodes abans del segle XV, el segle XV i XVI, i l’última etapa. Hi ha discontinuitat sorprenents, en l’aparició i desaparició de paraules.

  4. Estic amb RS. De fet, tan és que el Lazarillo o Colom fossin menorquins, jueus o bulgaresos. Res no canviarà, es inútil. L’interpretació de la historia no depèn d’aquestes coses. Em sembla un trist consol de perdedors que reflexa la impotència per construir la nostra propia historia.

  5. Molt bon text senyor Vila. I és que últimament estem força inspirats. Em crida l’atenció aquest tall: Per això a Catalunya, que és un país ocupat, prolifera aquesta espècie de fals perfeccionista, de torracollons cofoi i llepafils que, en comptes d’atrevir-se a desenvolupar els seus punts de vista, viu d’assenyalar comes mal posades i d’atiar discussions estèrils.
    I ara permeti’m una confessió senyor Vila: sóc torracollons i llepafils, especialment… amb vostè. Vull dir que vostè em desperta una certa irritació i això m’instiga a provocar-lo. No m’entengui malament, no li vull cap mal, de fet em cau bé i a més a més el valoro com a escriptor, investigador i polemista. Només que no sé per quin motiu hi ha alguna cosa en vostè que em fa desitjar tocar-li els collons, fer-lo emprenyar. Una mica com aquell germà gran que fa boletes de molles de pa i les bufa per un canutet contra el caganiu de la casa pel gust de fer-lo enrabiar
    Segur que de petit, a la seva classe, hi havia algun nano que era l’ase dels cops, algun repel·lent que tothom el prenia per cap d’esquila només perquè el nano tenia un no-sé-què que feia emprenyar. Doncs bé, amb vostè em passa quelcom semblant.
    El comentari del mestretites que li remarcava que Quimono s’escriu amb Q era meu. Espero que el vagi sulfurar aquell comentari, car és el que buscava.
    En fi, no hi donem més voltes. Insisteixo, el tinc en alt concepte, valoro molt sincerament la feina que vostè fa pel país i li’n dono les gràcies, de veritat. Aquest comentari d’avui està fet de manera completament amistosa tot i que sóc conscient que potser em clavarà algun moc. O m’ignorarà. Hi té tot el dret.
    PS. El seu llibre sobre Companys està exahurit. Espero que es torni a reeditar.
    Cordialment.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s