La solitud d’Israel (FCO)

http://www.catalunyaoberta.cat/index.php/continguts/view/opinio/5108

Anuncis

7 pensaments sobre “La solitud d’Israel (FCO)

  1. Que Turquia miri altre cop cap al món musulmà pot canviar molts equilibris… La hipotètica imatge de perses, àrabs i turcs barallant-se pel lideratge de la Umma mundial de l’islam fa verdadera feredat.

    Només un apunt: al penúltim paràgraf, a la darrera frase, no deuries pas voler dir “Hamàs” en lloc de “Hezbol·là”?

    Salut i benvingut a Catalunya! [No, no, ho ha ofert a Hezbollah]

  2. La seguretat d’Israel no va unida a la del mon cristià, en l’improbable cas de que això existeixi, sinó als USA i només als USA. Per cert, quina es la crisi moral de les democràcies europees que els jueus han pagat?

  3. si mai entres als fòrums americans on es comenta l’acomiadament de la teva amiga comentarista i blogera helen thomas per criticar israel, veuràs que 9 de cada 10 comentaris són, en síntesi, del tipus “…fart de la garrapata israeliana que ens xucla la sang i els dòlars, i que està a punt d’arrosegar-nos cap a una tercera guerra mundial”…

    és curiós com fins i tot els nord-americans ho han entès.
    tots veuen que les antigues víctimes s’estan convertint en botxins.
    fins i tot la socialdemocràcia i els liberals jueus ho diuen per escrit.
    tothom, menys els fundacions de la menjadora ciuvergent.

    defensant l’extrema dreta, us quedareu més sols, no que (una part d’) israel, no.
    més sols que els germans fidel i raul castro. [Et felicito estàs aprenent a escriure com una persona i no com una bèstia. Dit això: El que fot als nordamericans és que es pensaven que s’havien guanyat turquia, que els ha donat pel cul amb les sancions a Iran. Es caguen amb Israel pel mateix motiu que els marines que envien a l’Afganistan són negres i sudamericans pobres. Els vells cowboys s’han engreixat, i volen mantenir l’imperi sense pagar el preu. A la guerra els arrossega l’islamisme. PErò aleshores caldrà agafar els jueus i dur-los cap a Europa, majorment cap a Alemanya i França: tria territori]

  4. La divisió i la radicalització religiosa són trets també característics de l’evolució política d’Israel des de fa anys. Israel té una població no gaire més elevada que Catalunya; doncs bé, a la Knesset hi ha representants de 12 partits polítics i coalicions (en el pitjor dels casos, a Catalunya, comptant per separat coalicions com CDC i UDC, Verds, EUiA i IC, CpC i PSC, me’n surten 9). El Shas, partit polític integrista jueu que forma part de la coalició governant a Israel, defensa l’aplicació de l’halacà a la legislació israeliana en tots els àmbits amb el mateix fervor que els integristes islàmics defensen l’aplicació totalitària de l’Alcorà. De fet, els partits religiosos israelians han format part de la majoria de governs de coalició que han ocupat el poder a Israel en els últims desennis. Això no vol dir, és clar, que els partits oficialment laics no hagin tingut mai tirada pel totalitarisme, encara que no del tipus religió: el primer ministre del Likud i Nobel de la Pau (ha!) Begin era un dirigent destacat del Herut, partit que Albert Einstein i Hannah Arendt, entre altres, consideraven l’any 1948 que “per la seva organització, mètodes, filosofia política i orientació social està estretament emparentat amb els partits nazi i feixista”. Crec sincerament que l’única solució al conflicte Israel-Palestina passa per desactivar la bomba etnoreligiosa; dit altrament, Israel hauria de deixar de definir-se com un “Estat democràtic jueu” i
    consagrar-se com un “Estat democràtic”, ras i curt, amb fronteres segures des del Sinaí fins al Líban, del Mediterrani al Jordà, i una comunitat àrab i una altra de jueva plenament integrades en un sol Estat, amb igualtat de drets i deures, llibertat religiosa i respecte absolut per les minories. Capital: Jerusalem. Nom oficial: Israel en alfabets llatí i hebreu i فلسطين‎ (Filistin) en àrab, persa i urdu (abans que algú m’acusi de fer trampes amb els noms, recordo que Egipte, originalment “terra de l’ànima de Ptah”, és el nom internacional d’un país que en àrab es diu Misr, “terra de la frontera”). No és un model tan dolent: és el melting pot nord-americà, el model sud-africà o fins i tot el model indi (certament, de cap manera el model pakistanès). Inviable? No pas més que el monstruós gueto de Gaza i el formatge de gruyère de Cisjordània.

  5. El dia que els palestins valorin la vida dels seus fills per sobre de l’odi que senten per la dels israelians, potser la cosa començarà a canviar. Per altra banda, sembla que aquest sigui l’únic problema que realment preocupa els “solidaris” del nostre país. Quantes manifestacions es van fer per aturar la destrucció de Txetxènia? Quantes pel genocidi del Sudan?

  6. No entenc perque insisteixes a escriure sobre un tema del qual no en saps gairebé res. Com t’atreveixes a escriure el que escrius sense haver parlat mai amb gent que visqui a Israel, al West Bank o a Gaza? Quina falta fa que pontifiquis sobre el seu conflicte? I després us queixeu dels corresponsals estrangers que viuen a Madrid i que pontifiquen sobre lo aberrants que som els catalans que volem seguir-ho sent, sense haver parlat mai amb cap de nosaltres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s