Entre la prehistòria i el nazisme (Catalunya Oberta)

He llegit Història d’un alemany, de Sebastian Haffner. Recorda les Meditacions en el desert de Gaziel, pel que fa a la crònica de l’esfondrament d’un món, però té molta més grandesa. Per començar, Haffner no justifica la seva posició i fa autocrítica. L’anàlisi dels mecanismes psicològics que expliquen el daltabaix és més matisada i profunda. M’agrada com mostra la superficialitat de l’alegria dels anys bons de la República Weimar. I com relaciona la sobtada afició per l’esport amb el posterior esclat del militarisme. Diu que la majoria d’alemanys no tenien prou cultura per saber què fer amb la llibertat,  i explica per què la pau demana més consistència espiritual que no pas la guerra. Segons Haffner, la democràcia feia el buit tan gros que molts republicans van rebre alleujats el retorn als conflictes socials i a la l’autoritarisme. Algunes coses que explica d’Alemanya recorden Catalunya, sobretot la barreja d’inseguretat i de sentimentalisme que provoca les nostres oscil·lacions i els nostres atacs de ràbia. També descriu com la desmoralització silencia majories, perquè és impossible desmarcar-se del mal sense combatre’l, i la deshumanització que es produeix quan s’abusa del llenguatge vulgar i s’eliminen les distàncies entre els homes.

Llegint-lo pensava en Ian Kershaw. En el llibre Hitler, the Germans and the Final Solution, l’historiador anglès diu que el nazisme queda tan lluny de la nostra vida quotidiana que cal fer un esforç suprem d’empatia per poder-hi aprofundir i orientar-s’hi. Hi ha un moment que amplia l’exemple a l’stalinisme, al feixisme Italià i al franquisme. Em preguntava què en pensarien els nostres historiadors, tan donats a les fórmules tancades, del concepte d’empatia. Kershaw el posa al centre del problema de la “historització” i en fa un ús permanent. No és un concepte nou. Al segle XVIII, a la Siencia Nuova, Giambatista Vico ja parlava de la relació entre el coneixement i la imaginació. L’article ha de ser curt i no puc allargar-me. Jo penso que el nazisme, pel cas extrem que representa, facilita l’acostament als fenòmens menys explícits del segle XX europeu, a més d’obligar les ciències socials a espavilar-se. Però haver après tantes coses de Catalunya llegint sobre el nazisme m’ha deixat trist i sorprès, amb la impressió que aquí vivim a la lluna o a la prehistòria. M’ha recordat fins a quin punt acostar-se al passat amb por empobreix el pensament -i el disfressa de pedanteria.

Advertisements

6 pensaments sobre “Entre la prehistòria i el nazisme (Catalunya Oberta)

  1. Et demano que ampliis la relació que veus amb l’alemanya pre-hitleriana i la Catalunya d’avui. Jo intueixo per on vas però m’agradaria veure contrastada la meva intuició. Crec que els primers propagandístic massius han estat sempre els Espanyols. Gobbels és un aprenent enfront la propaganda Espanyola. Exemples clars i tranversals és trobem en tots els àmbits. Intereconomia aquest diari fastigós, ignora tota activitat economica positiva provinent de Catalunya. Llegint el diari hom pensa que Catalunya és un desert econòmic i sense iniciatives importants. El diari Marca, les televisions Antena3, Telecinco, el Plus, creen i veuen uns partits de futbol inexistents. Com a comentaristes del Barça em fan vomitar. La tentativa no és anar en contra el Barça descaradament, és pitjor volen crear una realitat, fan inferencies de futur cada minut relatat del partit per imposar la seva visió de món. Això es molt pitjor que posar-se de banda de l’altra equip que juga en contra del barça. A TV1 no apareix ni per error un frase en Català. Oculten i disminueixen la Realitat. La reecritura de la història pero de forma descarada. Ja ni esperen passar 100 o 200 anys. Volen reescriure la puta transició, el puto franquisme, etc. La Guerra Civil, va ser un esclat a on es van alçar uns contra la legalitat vigent. Aquí a Barcelona es van apaivagar, però després va haver el terror anarquista, el terror comunista. Finalment es va aprofitar la guerrra per fer una neteja étnica dissimulada de tot el que Olorés a Català. Deportació i moviment massiu de població (inmigració). Imposició de llengua,etc. El que tampoc es comenta i és molt important pero molt, és la desindustrialització de Catalunya. Totes les grans infraestructures, tot el que van ser després el INI (Instituto Nacional de Industria, éss una expropiació de iniciatives privades Catalanes) Amb això s’ha que creat les seves utilities . Bé en fi. Ara que sembla que poblacionalment van gunayant, no els fan vergonya que això té l’arrel en un acte etnocida. Els hi dona el mateix. Com el resultat final ja els va bé, la Eliminació del Català, a pendre pel Cul. En realitat l’últim govern d’Aznar, el de la majoria absoluta, és un acte de xuleria, una afirmació a lo gran de nosaltres podem viure sense aquesta merda Catalana, eliminem-los. D’aqui sorgeix la planificació del gran Madrid, amb una deute insostenible, 8000 millions. La deute insostenible del Real Madrid 800 Millios. Tota la oligarquía,madrilenya al palco del Bernabeu, aquest Zombiee economic dit Reial Madrid. Aquest palco està compossat per grans empresaris , (quin fart de riure), gent que es mou bé dins l’IBEX 35, cartelera d’empresses amb cap interes. Empresses amb cap valor afegit internacional. Empresses que expansionen a la segona Africa, o sia Sudamerica. Empresses que no poden competir en un mercat internacional no colonial. Per que no tenen valor afegit. Empreses que depenen que el Evo Morales es tiri un pet o que el Gorila rojo no expropii no se quin pou. La llibertat nacional no l’adquirirem amb proclames de botifarrada i vi for del priorat d’ERC, es constriurà amb dues linees: la primera feta per gent de lletres, retirant el vel de la mentida, ajudant a construir un pensament desesclavitzat, la segona pota ha de ésser economica, fet un tipus d’entremat empresarial que no puguin intervindre el poder, el puto poder espanyol. Les empresses han de competir als mercats asiatics i nordamerica i també a les zones emergents, olvidar per complert zones imposibles (Sudamerica), embrutades pel Catolicisme i el Castellanisme (el mateix), poblades de idees economiques totalment equivocades, zones contraries a la llibertat. Profundament socialistes, en el sentit de control mental que imposa el catolicisme. En realitat un enemic permanent del Català ha estat el Vaticà, aliat de Castella. El Vaticà ha ajudat a eliminar tot el llegat cultural originariament Català i que s’en fa creure que es Castellà. El Vaticà no dona mai el Urbi et Orbi,en Català, curiós no?. Aquest combat religiós també es va produir a la guerra civil. Catalunya ha esdevingut sempre acollidora o terra de heterodixies varies de diferents cismes del Vaticà. Un grups d’aquest pàries son els Càtars van anar a para massivament aquí. Sempre ha estat una terra sospitosa de mals catòlics o de cristians rarets. Això ho vaig sentir jo per Navarra i vaig quedar sorprés. En fi la independència no ens la durà ERC, ni reagrupament ni la mare que els va parir. Ens la durà el pensament treient el vel de la propaganda (homes de lletres) i la iniciativa econòmica dedicant-nos a una economia radicalment diferent de la que es fa i es dicta des de el palco del Reial Madrid. Per últim, l’espera vergonyosa de la tribunal constitucional, és simptomàtica i descomunal. Primer no accepten el procés democràtic i es posarien en evidència. Volen allargar el procés per contaminar. Volen aprofitar la setencia per reescriure la puta transció i posar-se en posicions pre-constitucionals. Es curiós per una altra part que el tribunal pugui escirure lleis….(això no passa enlloc). El tribunal només pot tornar el text i dir quins articles no són (a criteri d’ells constitucionals), i el procés democràtic (les corts, etc.tornar-li el text amb els cannvis. El tribunal no pot tatxar, ni moure cap coma, mai. En fi.

    • Escolta podries haver posat algun punt i apart.

      També crec que ells saben molt bé establir aliances que reforcen el poder, el vaticà com has dit. Tant sels fot ni la religió ni el poble ni res, tot es al servei del poder. Aqui es que ens perd l’estètica com deia Ortega, i per tant ja ens va bé ser esclaus. O pot-ser com que som esclaus ens hem de comformar amb l’estètica.

      A aquestes altures a molts tan s’ens en fum l’estatut i tant s’ens en fumen totes les institucions i lleis del pais. Això no funciona i estariem disposats a recolzar al primer que prometi sang, suor i llagrimes.

  2. Señor jvalls, me llama la atención que usted califique la propaganda política española como de superior en calidad a la de Goebbels, habiendo sido España hasta hace poco un país de gañanes y sotanas. Aún así, yo no creo que usted sea culpa de España.

    En TV1 no sólo aparecen frases en catalán, sino que aparecen subtítulos en castellano cuando alguien que habla lo hace en catalán. Por lo general, jugadores de fútbol, entrenadores y políticos en campaña. Procure estar más atento a la pantalla.

    Todas las desdichas que trajo el franquismo no han podido acabar con el catalán, que es ahora la lengua vehicular de la enseñanza en Cataluña, donde se editan anualmente cientos y cientos de libros escritos en esa lengua, de calidad desigual, y donde están al alcance de cualquiera decenas y decenas de blogs en catalán, la mayoría pésimos. Hay un buen puñado de televisiones que emiten en catalán, no sé cuántas emisoras de radio, y desde luego que poquísimos periódicos de calidad, aunque sin embargo hay un número incomprensiblemente alto de revistas semanales y mensuales en catalán, que no sé de qué pueden vivir. Si alguno vez hubo un plan de exterminio del catalán, fracasó. Yo no afirmaría que el catalán esté extinguiéndose, si bien me parece que está ultrasubvencionado. Pero digamos que este aspecto pertenece a la esfera de la justicia poética.

    Del Vaticano no puedo comentar gran cosa. Es cierto que no contribuirá a traer la independencia a Cataluña, y que tradicionalmente se muestra reluctante a dar el Urbi et Orbi en catalán, pero ¿por qué tendría la Santa Sede que embarcarse en una empresa de ese tamaño, con la de problemas acuciantes que ha de atender en su día a día? Para el Vaticano, los feligreses catalanes están muy lejos de requerir una atención especial o individualizada, porque no son subnormales. Y si me permite un consejo, a los cátaros ni los mencione delante del Vaticano.

    Yo no estoy totalmente de acuerdo con usted en que vayan a ser los hombres de letras los que contribuyan como puntas de lanza a derribar el muro de la pertenencia de Cataluña a España. La gente hoy en día no le hace ningún caso a los hombres de letras, y además con toda la razón. ¿Qué se puede esperar de alguien que se pasa el día escribiendo y que por lo tanto sólo produce textos, lo que algunos de ellos llaman petulantemente ideas? El mundo empresarial por otra parte, lo que usted denomina la otra pata, si se define ecuménicamente por alguna cosa, es por la de no hacerle ascos a la obtención de beneficios, vengan de donde vengan y así se tengan que aliar hasta con el diablo para ello. Y si provienen esos beneficios del Tercer Mundo o de los mundos colonizados, son todavía mejor bienvenidos. Yo no veo de qué manera podría estar dispuesto lo que queda del tejido empresarial catalán a desvincularse del español, de tan imbricados como están. Pregúntele a ellos, para salir de dudas.

    El Tribunal Constitucional es un desastre, para qué le voy a decir lo contrario. Yo a veces pienso que están rabiosos por no poder ponerse a la altura de aquel inacabable episodio que desembocó en la aprobación del Estatut en referéndum.

  3. Sra. Berta.

    1- El negacionisme de la neteja étnica aprofitant la guerra és una cosa certa. Que no ho pogués fer completament, no vol dir que no ho intentés. Donis una volta amb alguna familia catalana per Castella i notara les mirades clavades perdonant-te la vida, la increpació, l’atac, el “aquí no hi ha pa”, per dir no servim els catalans. És un odi que ells ja no saben dir d’on bé. Ni s’ensenya a les escoles. Es un fet com ser ros, o maricón.

    2- El Català, està subvencionadissim si senyor i què?. També ho estan els medis Castellans, tots però tots els periodics de gran tirada reben diners públics. També m’agradaria veure la llista i la quantitat total de les subvencions que reb el Castellà, la multitud estesa per tot el planeta de seu del Institut Cervantes i la seva rendabilitat.

    3. Si això de la llengua vehicular és un problema. Si hem de respectar la llengua familiar, gran part de la població parla en Castellà degut a la repoblació massiva. Ara compte, igual et vindran els àrabs i ens faran ensenyar l’àrab acadèmic o l’Urdú. Ells són 100000 i encara que pocs tenen el seu dret. El mateix que vos. Particularment si jo tingués fills els portaria a un escola que no fos ni en Castellà ni en Català. El liceo francés és una bona opció tenen un nivell científic elevadissim. O el col.legi Germànic. Una opció bonissima fora el Japonés si no fos per lo exòtic de la seva cultura. Ara això si, paga gust i ganes. Si vull col.legi a mida a pagar. Si vull públic aprendre les llengües oficials de la Comunitat o País o Regió o el que sigui d’on visc. Així al acabar el cecle sabrien 5 llengúes o més.

    4- Aquest visió del Català com a llengua vehicular com una trepitjada de drets, és curiosa. Més aviat és veu com una infecció feta als infants Castellano parlants o un terror a que no faran rés a la vida amb aquesta llengua. I les dades confirmen tot el contrari, allà a on hi ha el Castellà hi ha per llogar-hi cadires. També se subestima la capacitat de apendre una altra llengua amb tronc comú.

    5. La meva posició seria més liberal. A més bona part de la població és contrària al Català i per tant és una perdúa de temps i de diners. Donem-los el Castellà i que és quedim monolingües. La sindrome del Sancho-Panza.

    6. Jo dic i vosté no ho interpreta bé, és que els negocis a Sudamèrica son “pan para hoy y hambre para mañana”. La seva estructura social, la poca honestatat, les seves idees delirants fan que tot capital posat allà sigui un capital d’alt risc. És fàcil entrar-hi per la llengua etcera, pero es com jugar un partit fals.

    5. La intrincació de la economia i empresses catalanes amb les Espanyoles és un fet, però no tan ampli, com la propanga Espanyola vol fer-nos creure. El 30% per cent de les exportacions espanyoles son iniciativa Catalana. El mercat intern es va debilitant. Jo treballo i sempre he treballat en empreses de serveis i a vegades les multinacionals ens absorveixen perque aixi creuen que tindran un gran mercat Ibèric. Es troben amb la sorpresa de que no. Si la empresa es nascuda a Catalunya mai ven a dins. Això es bó, perquè ens permet espavilar-nos i ser més competitius a lloc de veritat.

  4. 6. Tota els medis de comunicació espanyols tendeixen a ocultar o menysprear el Català. A treure’l com menys millor. Només ho fan quan és inevitable. Un cop vaig llegir una entrevista fenomenal al ‘País’.

    S’entrevistava a George Steiner, i es demanava l’opinió del Català com a llengua Vehicular. I ell que és premi Princep d’Astúries, va dir: em sembla molt valuós, perquè té una literatura prodigiosa. George Steiner és un dels millors crític literaris del món. Aquella entrevistadora és del mateix to o tarannà que vós, es quedà palplantada.

    7. La histèria i distorsió a tot el que faci olor a Català, a vegades arriba a límits delirants. Aquest estiu vaig anar a un petit museu de poble a prop de le s runes de Numància. Hi havia un mapa de tota la peninsula ibèrica i a on es senyalava regió per regió tots els pobles i ètnies pre-romàniques. Hi havia però un buit que cantava com una almeja. No hi havia ni rastre dels ibèrics. Poble s’extenia desde Narbona fins a Almeria, seguint una franja costera que seria Catalunya, part del Sud de França, València, Múrcia fins a Almeria. Cullons quina coincidència!. També he llegit a vegades escrit de la UAM de Madrid a on esté els ibèrics per tota la península. La dades científiques seguint el criteri de les esteles funeraries, aquestes només es troben curiosament en la franja citada. Ells però volen desdibuixar tota possibilitat d’un poble pre-romà coincident amb tot el que fes olor a Català. Per altra part la existència d’aquest poble pre-romà no vol dir res de posteriors cultures ni res. La posibilitat del fet, de que es pugui relacionar el fet els posa els pels de punta i tendeixen a extorsionar el relat.

    8. Podria seguir i seguir. Un últim exemple de reescritura de la Història: el sociòleg espanyol Armando de Miguel diu que el Català estava pràcticament mor a finals del segle 19 i es va refivar artificialment perquè ja de per si tendia a mesclar-se amb l’espanyol. La normalització de Pompeu es relata com un intent de purificació artificial. Doncs bé jo tinc 4 avis tots ells nascuts al llindar del canvi de segle, i puc dir que no tenien cap influéncia Castellana i tenia un llengua maca, rica, flexible, fonèticament bellisima. Per tant o ells eren d’una élit cultural o el que ens explica tal sociòleg és propaganda. També una àvia meva va vindre de Castella als anys 20 i deia que aquí no es parlava en Castellà.
    Per tant això de la llengua comú és pura propaganda.

  5. Señor jvalls, le agradezco sus comentarios. Usar el sintagma “limpieza étnica” en el contexto que usted lo hace, y no digamos la palabra negacionismo, es algo parecido a lo que en catalán se denomina estirabot, y creo que es una exageración por su parte usar esas palabras tan alegremente. Me recuerdan las de Saramago diciendo que los palestinos viven igual o peor que lo judíos bajo el nazismo.

    Yo cuando puedo viajo por España, no siempre por Castilla, y nunca he percibido miradas aviesas por parte de nadie. Será por mi acento neutro o porque he tenido suerte. Ahora, si un castellano me dice cualquier cosa rara por mi procedencia, lo mando a tomar por el culo. Disculpe el exabrupto.

    Al igual que usted, yo tampoco tengo hijos, de modo que la lengua vehicular de la enseñanza en Cataluña no es un problema para mí. De haberlos tenido, tampoco lo sería. Como aprenderían el castellano en casa y el catalán enTV3, al igual que usted yo lo que hubiera hecho habría sido llevarlos a la escuela más estrictamente británica donde hubiera podido matricularlos. Por suerte eso ya no va a suceder, porque tiene usted toda la razón en que supone un gastazo.

    Todo dinero público que se vierta en la promoción y defensa de las lenguas, a esta comentarista le parecerá siempre bien, por malgastado que sea. El dinero está para gastarlo. Nuestro anfitrión el señor Vila ha podido disfrutar de las ventajas del Instituto Cervantes de Londres, según nos hacía saber hace poco a través de su Dietari, y aunque nos decía que no lo consideraba su casa, no salió huyendo de él y acongojado por su falta de rentabilidad. En realidad, el Cervantes no tiene por qué ser rentable. No creo que pueda serlo, a tenor de los edificios que ocupa. Su cometido es otro.

    En un aspecto, usted apunta sin embargo acertadamente. A este paso Cataluña se verá infinitamente fragmentada en lenguas que de momento no tienen gran arraigo en el país, como el urdu y el japonés. Al tiempo. En la estación de tren de Southall, al oeste de Londres, los letreros se pueden leer desde hace años en inglés y también en panyabí, al ser Southall un barrio habitado en su mayor parte por ciudadanos que tienen esa lengua como la suya materna. Imagínese una cosa parecida en las estaciones de Rodalies. Le he de confesar que no todos mis amigos londinenses ven esa iniciativa con buenos ojos, si bien he de admitir que a ninguno de ellos se le ocurre ir a la estación a arrancarlos.

    Por último, el señor Steiner dice lo que usted o yo podríamos afirmar, ¿por qué piensa usted que yo me podría quedar palplantada ante semejante obviedad? Mr. Steiner lleva mucho tiempo paseándose por el mundo a bordo de su pequeña empresa unipersonal y diciendo obviedades, recompensadas con mucho más de lo que se merecen semejantes declaraciones, que son de sentido común.

    Y si para finalizar me permite un consejo, al señor Amando (me parece que se llama Amando) de Miguel, no le haga ni puñetero caso. Ha estado siempre como una chota.

    No creo que nunca nos pusiéramos de acuerdo, pero ha sido un placer debatir con usted.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s