El toro català (Rac 1)

A mi els toros no m’agraden i a més em semblen una salvatjada. Un país és un sentit del gust i els toros, tal com Espanya els interpreta, els trobo grotescos i estrangers. Potser si els toreros es vestissin d’una altra manera, potser si el toreig s’estalviés la mort del toro, com fan a Portugal,  potser si el meu ideal de virilitat fos un altre i el conjunt estètic no em recordés aquell passatge dels segadors que diu “endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba”, digeriria millor l’espectacle. Els toros no m’agraden, però això sol no em portaria pas a desitjar-ne la prohibició. Fins i tot el fet que perjudiquin la imatge internacional de Catalunya i, per tant, la seva economia ho trobo tolerable. A mi el que em fa més il·lusió de tot plegat és tornar la bufetada. Els arguments dels animalistes em fan gràcia perquè surten de la mateixa esquerra sublimatòria que tants cops ha servit a les polítiques colonialistes de l’Estat. Tants anys de fer sentir culpable un país perquè parla una altra llengua, perquè té uns altres costums, perquè vol governar-se i gestionar els seus diners; tants anys d’estovar el caràcter de la gent i de promoure la moral d’esclau han donat un fruit. Avui la majoria de catalans se senten més identificats amb el patiment del toro que amb les pretensions artístiques del torero. Que els arguments dels animalistes són falaços? Tan falaços com els de la solidaritat, el bilingüisme, el no nacionalisme, el multiculturalisme i tota la demagògia humanitarista que ens hem hagut d’empassar aquí per no posar en perill la sagrada unitat d’Espanya. És trist, però si alguna cosa legitimita la prohibició dels toros i la fa políticament necessària és l’acte de sobirania. Tornar la bufetada.

Advertisements

8 pensaments sobre “El toro català (Rac 1)

  1. Si, i construir la identitat propia “contra” es un xic trist, perque es de perdedors i dominats. També ho fan al Llenguadoc, defensant els toros “contra” els de Paris.
    Però sàpigues que les 180.000 signatures d’on ha surtit l’iniciativa eren la seva major part “d’animalistes”. Després s’hi ha barrejat el que diuen el “debate identitario”, i finalment, el PP i la seva maquina demagogica, que ho acaba d’emmerdar tot.
    Si no m’equivoco, això es el que ferà posar “la puntilla” als toros a Catalunya, es clar que als del PP tan s’els hi fot els toros i tan s’els hi fot res.

  2. Abans se’ns deia ecologistes i ara animalistes. Tant li fa, el cas és que alguns amb un parell de criadilles han aconseguit fer que el Parlament discuteixi d’aquest tema i es plantegi un canvi important. Tant li fa, doncs l’ús polític que uns i d’altres en voleu fer. Simplement és una de tantes salvatjades que cal anar abolint poc a poc, i me n’alegro.

  3. Hi ha un problema i és que defensar els bous i les corrides és una cosa molt diferent. Jo sóc de les Terres de l’Ebre i aquí de bous en fem sempre. De bous al carrer, a la plaça, embolats, capllaçats… i per damunt de tot està el respecte a l’animal. No hi ha cap plaça a les Terres de l’Ebre on vegis un torero fent una corrida perquè no n’hi ha. Així doncs, no mesclem bous en corrides.

    Visca els bous a les Terres de l’Ebre!

    • Sincerament, no veig perquè és diferent. Si els torura i mata un tipus que es diu Manolete és diferent de si ho fa un colega que es diu Nil i una colla d’amics que s’autoanomenin la “penya dels cornuts”?

      Però certament no tinc ganes d’entrar en discusions que no duen enlloc.

      • El problema és aquest! Que es diu tortura a uns bous que corren al darrere d’unes persones. Llavors també hem d’evitar granges i explotacions marines ja que les condicions de vida de l’animal són dolentes. Home no fotem!!

        A part de reivindicar-te la catalanitat dels bous t’estic dient, que en territori ebrenc, no es maten ni torturen bous. Només es maten i torturen en places de bous. És a dir, a Catalunya, només a la Monumental de Barcelona.

  4. Ah, i del que dieu que ara que s’hi ha posat el PP sembla que ho ha acabat d’emmerdar tot, hi estic d’acord però vull recordar que tant CiU com ERC estan a favor de mantindre aquesta tradició tant viva a la meua terra.

  5. Com sempre, aquestes discussions barregen naps amb cols, i ara diria que fins i tot espàrrecs. Per una part, si la cosa és art, tradició o el que sigui, per una altra banda si els animals tenen drets com els humans, i per una tercera banda, si un poder polític com un parlament té prou sobirania per decidir democràticament el que vulgui. Tres debats barrejats. I a un l’hi pot semblar més vàlid un debat que l’altre o el tercer: els que hi veuen art, els animalistes, i els que hi veuen política. Jo hi veig 1) que és una salvatjada, 2) que els animals tenen el dret a no ser torturats sempre que un bé superior com un possible avenç mèdic no ho justifiqui, 3) que el parlament de Catalunya hauria de tenir la sobirania de decidir això i el que li donés la santíssima gana, dins un marc europeu. També m’alegro que de pas, fem que alguns no puguin dormir gaire bé unes quantes nits: no sempre hem de ser els mateixos els emprenyats. La nostra via no és anar contra alguna cosa, és anar a la nostra i de pas inevitablement contrariem a tots aquests que ens diuen com hem de cagar i a més els hi hem de pagar per l’ordre, per sancionar-ho, i publicar-ho.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s