Más madera!! (Catalunya Oberta)

Estimat Luis,

He llegit el teu article i està molt bé, per ser el primer. És clar i ordenat, no es nota que el vas escriure a la blackberry tot venint amb el Talgo de Madrid. Com vas trobar els espanyols? Se’ls ha encongit una mica la camisa? Encara que la memòria no sigui el seu fort, ni tampoc el sentit del ridícul, se’n recorden de quan anaven donant lliçons d’economia per Europa? Que lluny que es veuen ara els anys del pavito Aznar i del pavito Zapatero, eh? Fa un any ja va sortir un article a Le Monde que els retreia haver estat més pendents de lluir-se que d’aprofitar els temps de vaques grasses. Es titulava La fiesta cest fini, i avançava el diagnòstic que ara donen amb tanta alarma Paul Krugman i Nouriel Roubini. El recordo perquè la indignació de l’articulista em va fer pensar en allò que deia el nostre metge d’Oxford, el doctor Trueta, que un espanyol és un senyor que obre un llibre, llegeix quatre pàgines i es posa a donar lliçons a tort i a dret.

Del teu article se’n desprèn una idea que m’agrada, i és que la base d’una economia no són els diners sinó la capacitat de generar-los. Com tu dius, citant un gran liberal madrileny, Espanya es trobaria igualment en una situació difícil sense la crisi mundial. Has vist Els germans Marx a l’Oest? Hi ha una escena molt famosa. Groucho i família s’enfilen a un tren i el fan córrer utilitzant la fusta dels vagons com a combustible. Esclar: quan la fusta s’acaba la locomotora s’atura. A Espanya li ha passat això. En comptes d’aprofitar la democràcia i aquests 20 anys daurats per crear riquesa, ha viscut del patrimoni i de les aparences, exactament com sempre. Les privatitzacions, les subvencions europees, l’especulació immobiliària i l’expoli fiscal dels territoris vençuts el 1714: heus aquí la fórmula màgica del miracle espanyol. Conclòs el procés polític, quan ha sigut l’hora de demostrar la importància de la Transició, s’ha vist que l’Estat democràtic era més fruit del context que no pas una superació de la història per mitjà de la intel·ligència.

Estic d’acord amb tu que l’economia espanyola necessita “reformes estructurals”. També estic d’acord que “el marc institucional determina el creixement econòmic”. La contundència amb què ho reconeixes en l’article contrasta amb la contundència amb què sols negar-me el paper dels Estats en la creació de riquesa i l’organització de la felicitat. Ni tant sols la llibertat no és un absolut, estimat Luis, també necessita un marc; val la pena recordar-ho per evitar el dogmatisme, fins i tot el dogmatisme liberal. Per tant, estic d’acord que cal adaptar el marc institucional al nou concert mundial i que sense una política a llarg termini l’economia d’un país no va enlloc. Ara, a partir d’aquí, trobo que navegues. Sembla que et faci por rematar el toro. Em fas pensar en la proposta que ara Convergència ha fet a Zapatero. Per què Mas ofereix ajut a un president mentider que li ha pres el pèl i ha demostrat tanta frivolitat en els pactes i la gestió dels problemes polítics?

En l’article compares el cas d’Espanya amb el d’Irlanda, Hongria, Letonia o Grècia. El fet que es produeixi una certa coincidència de números vols dir que és tan significatiu? No havíem quedat que la crisi espanyola era d’ordre intern. Per què no defineixes les reformes estructurals que demanes? Quin marc institucional creus que afavoriria el creixement econòmic? No podria ser que Barcelona i Madrid s’anul·lin mútuament? Quin bé li pot fer a Madrid que des de Barcelona es recolzi un president mentider? Quin bé li pot fer a Barcelona haver de donar explicacions de cada decisió que pren aquí el govern votat democràticament? Una relació de competència oberta entre totes dues ciutats no afavoriria l’economia més que l’actual relació de submissió? Amb Catalunya fora d’Espanya, Andalusia o Extremadura no s’espavilarien? És culpa només dels catalans que Barcelona tingui una projecció tan feble al mediterrani? Si la indústria patriotera que genera la mala convivència la poguéssim convertir en treball productiu no ens aniria millor a tots plegats? No trobes que Barcelona i Madrid tenen més entitat i més recorregut que Sofia, Vilna, Atenes i fins i tot Dublin?

Jo crec que el cas d’Espanya s’assembla al de la Gran Bretanya. Segons les últimes enquestes més del 40 per cent dels britànics emigraria, si pogués. Els anglesos s’han adormit, i el que els despertarà serà la independència d’Escòcia, haver de competir amb els escocesos. Eliminat el perill de guerres internes, creada la carcassa comuna europea, els grans estats centralistes a la francesa han perdut sentit. És la competència interna, com a substitut de les antigues guerres, el que retornarà la força a la vella Europa. Els grans estats-nació són instruments propagandístics i burocràtics massa cars i redundants; treballen contra la geografia econòmica i maten la vitalitat. En el fons, França i la Gran Bretanya no estan gaire millor que Espanya. Les seves crítiques contra Espanya són igual d’interessades que els antics elogis, i amaguen el mateix fons de paternalisme. Per continuar amb la metafora el tren, es pot dir que, per raons històriques, França i la Gran Bretanya tenen més fusta per cremar i, per tant, més mitjans per recuperar-se, però tampoc no són un exemple gaire edificant. No creus que una aliança d’iguals entre Madrid i Barcelona tindria més força davant de París i Londres que l’actual? Jo crec que, justament per això, França i Anglaterra han estat sempre grans defensores de la unitat d’Espanya -de la unitat de pandereta. L’han defensat i se n’han beneficiat juntament amb l’immens cos de funcionaris de l’Estat i els petits judes catalans.

Si et ve de gust, pensa en tot això, i no tinguis por de donar-me la raó ni de portar-me la contrària. M’han dit que era el teu aniversari, per molts anys.

Enric

Anuncis

5 pensaments sobre “Más madera!! (Catalunya Oberta)

  1. Gran comparació la que fa amb la pel·lícula dels Germans Marx. Faig meu el “meme” en qüestió. Estic força d’acord amb la resta però… potser no soc tant optimista:
    – No sé si Europa suporta més independències, per civilitzades que siguin.
    – No sé si som a temps d’entendre i fer entendre que, com diu Luis Torras, a la base de tot hi trobem la capacitat de fer diners.

  2. Retroenllaç: Carta resposta a Enric Vila « Enjoy capitalism

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s