Low cost (Rac 1)

Jo trobo que les rebaixes i la loteria són dues institucions que espatllen i envileixen el Nadal. De la loteria ja en vaig parlar. Prefereixo anar al bingo o apostar a les curses de gossos que ajudar l’Estat a explotar els orfenets de San Ildefonso. Pel que fa a les rebaixes, comprenc que són una bona estratègia comercial. No m’agrada l’ambient que generen a les botigues, ni les passions que desencadenen entre els venedors i els clients. Tampoc no m’agrada la cultura del low cost que promouen, perquè a còpia de posar l’èmfasi en el preu, es produeix la paradoxa que acabem vivint més pendents que mai dels diners i, alhora, més desinformats que mai sobre el preu real de les coses. Les rebaixes em recorden els supermercats de menjar barat i els basars de tot a cent, que ensenyen a comprar a l’engròs i que porten la competència en un terreny fangós que penalitza el detallisme i la creativitat. Tot i així, entenc que les rebaixes ajuden a buidar les carteres i els magatzems, i entenc que un parell de cops l’any s’han de fer. El que no entenc és perquè es fan just després de Reis. Abans, les rebaixes d’hivern es feien a finals de temporada. Ara la gent compra els regals de Nadal amb un ull posat al gener i algú que, per amor, fa l’esforç de fer un bon regal, ha de passar per la humiliació de pensar que quatre dies després el mateix producte valdrà la meitat.

Clica aquí!

Anuncis

Un pensament sobre “Low cost (Rac 1)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s