La loteria (Rac 1)

No voldria ofendre ningú, però em sembla molt més honorable estafar hisenda o prostituir-se o atracar un banc, que no pas fer-se ric amb la loteria. Fins i tot l’especulació immobiliaria, que és una activitat que celebro veure ensorrada, em sembla una manera menys miserable de guanyar diners. Aquesta demagògia dels nens orfenets i de la providència il·luminant un desgraciat, aquests espectacles d’eufòria flamenca que la televisió ens ofereix cada any amb gent que celebra que s’ha fet rica sense treballar, em fan molta pena. La loteria forma part de tota una col·lecció de rituals obscurantistes que em fereixen la sensibilitat, com ara els programes del cor, els judicis paral·lels, els toros o les processons de Setmana Santa. Què es pot esperar d’un home que deu la seva fortuna a la loteria i no se’n dóna vergonya? Si encara s’hagués trobat els diners passejant pel carrer es podria parlar de gràcia divina. Però la loteria només és una estafa de l’Estat. És com si un lladre t’organitza una festa a casa per poder robar les carteres dels convidats. Si a mi em toqués la loteria, em jugaria els quartos en un casino o amb els trilers de les rambles. Quan Carles III va inventar la loteria per espoliar els mexicans va tenir una gran idea, però eren altres temps. És increïble que el sistema de l’ase i la pastanga funcioni amb gent alfabetitzada. És la demostració que la gent prefereix deixar-se prendre el pèl, que aixecar el cul de la cadira.

Advertisements

13 pensaments sobre “La loteria (Rac 1)

  1. De tota manera, senyor Vila, l’economia de mercat, que és la menys dolenta que hi ha, justifica el benefici empresarial en la capacitat de previsió del futur que té l’emprenedor. Però algú ha deixat ben clar que ningú no pot realmente preveure el futur, encara que hi hagi una planificació perfecta, l’inversió d’avui dona rèdits demà i demà passat, per “sort”, també. I així no es diferencia gaire de la loteria.

    ***

    Però vaja… El sabíeu el conte d’aquell Capgròs que encoratjava els altres nans a dir-les ben grosses contra el nans xarnegos perquè els titllessin els nans catalans de xenòfobs i partidaris de l’exclusió? Els llops usaven les seves barbaritats per demostrar que els nans catalans eren poc menys que nazis, i en culpaven als nans catalans en general, excepte el Capgròs, a qui rebien a casa seva amb molta satisfacció. -Un pas més -devia pensar el Capgròs- i ja dic que estaba enganyat, que he vist la realitat del feixisme excloent català, i em donen lloc a las ràdios del nan principal.

  2. En fas un gra massa: la gent no compra loteria de Nadal per fer-se ric sense treballar-hi; Ara per ara és un costum més, com menjar torró o llagostins, o reunir-se amb la família: fas de l’anècdota categoria, i la loteria és, per naturalesa, anecdòtica: NO conec ningú, i ja porto 46 anys per aqui voltant, que li hagi tocat la rifa de Nadal, més enllà de pedrees insignificants. ¿Tu en coneixes cap?

  3. Estafa de l’Estat? No pas més estafa que qualsevol altre joc d’atzar, com el bingo o la ruleta. Qui compra loteria ho fa perquè vol, a diferència del pagament dels impostos. I precisament perquè qui juga sap el que fa, no és vàlida l’analogia amb la festa on els carteristes plomen els invitats desprevinguts. D’altra banda, entenc que quan dius “l’Estat” no et refereixes a Espanya: Catalunya té loteries pròpies, aprovades pel govern Pujol. Per acabar, si consultes la Wikipèdia veuràs que la loteria és molt més antiga que Carles III i està molt més estesa des de ben antic: http://en.wikipedia.org/wiki/Lottery

  4. S’escriu i es diu espoliar, no expoliar. Coi de periodistes (i historiadors, etc.), amb tan poca cura ortogràfica, a vegades, i tant que pontifiqueu. [Gràcies, gràcies, i dispensi, senyor guàrdia]

  5. La loteria, com tots els jocs d’atzar només s’entén com a superstició, perquè les probabilitats de guanyar-hi són remotíssimes, però a més s’hi afegeix la sordidesa de les administracions de loteria, la cantarella aquella que diu que el premi ha estat molt repartit, i l’espectacle arnat dels orfenets cantaires i els guanyadors que enceten ampolles de cava pel carrer.

  6. Jo no veig la diferència entre la loteria, els casinos o l’especulació a la borsa. I si es tracta de que per especular s’ha de pensar més llavors podem fer travesses de futbol.

  7. Jo no veig gaire diferència entre la loteria, els casinos o l’especulació a la borsa. Només canvia l’estafador. I si es tracta de que per especular s’ha de pensar més també s’ha de fer a les travesses de futbol.

  8. A mi m’agradaria que em toqués la loteria espiritual, nadar en l’abundància de les relacions harmonioses, plenes de comunicació i comprensió. La majoria dels mortals ens guanyem la vida per anar fent. N’hi ha que se’n surten molt millor fruit del seu talent i esforç, de la sort, o la “caradura”, or the combination thereof. En el pla espiritual crec que funciona igual. N’hi ha que tenen més mà esquerra i que s’hi esforcen, d’altres que tenen la sort d’estar rodejats de persones bones, n’hi ha que són uns manipuladors pocavergonyes, i uns quants que són una barreja de l’anterior.

  9. Una dels passos imprescindibles per deslligar-nos d’Espanya és no jugar ni un duro a la loteria. Hi hauria d’haver una apagada general. Des de TV1 dirien, “en Barcelona no se ha jugado ni un duro”…. Els comentaristes del Mundo i el Pais farien Editorials en contra nostra. Tot l’espectacle muntat, les unitats mòbils, el xampany, és llastimós. La connexió nens orfes i sort, sembla tret d’una pel.licula de por. En fi. Jo fa tres anys que no jugo ni cinc, i estic mot content de l’estalvi.

    L’altre idea, poder és la de fer també una apagada del Reis, costum compartida amb els sud-americans. Aquest engany neurotitza als nens ja de ben petits, els hi fa creure amb el realisme màgic; tan estès pel continent sud-americà.

    L’altre apagada seria fer uns horaris europeus. Aquesta maleïda costum de dinar a les 3. A on és vist? Quina ferum. Els nostres pagesos no dinaven a quarts d’una? Per què hem de fer horaris de funcionaris del Ministeri? Vinga home…

    L’última apagada seria la cultura popular, la cultura de la gent que llegeix poc (perquè no en té ganes), fos en Català. L’imaginari ha estat envaït per Antonio Machines, per Fumando Espero al hombre que yo quiero, per prometo o juro ante dios que no volveré a pasar hambre…No hi ha frases màgiques en Català…. Per això és l’últim bastió que deixaran anar.

    Aquestes quatre apagades són bàsiques per trencar la soga que ens penja del coll.

  10. I la loto sis quaranta-nou també et sembla una estafa “de l’Estat”? I els correbous, la mona de Pasqua i les caramelles, la Passió d’Olesa, tradicions típiques de la Setmana Santa catalana i tots ells “rituals oscurantistas”, també “fereixen la teva sensibilitat”? I la Dansa de la Mort de Verges? I el culte al foc i a la mort, tan arrelat en l’obscurantisme i primitivisme patri, de la Patum de Berga també et semblen una aixecada de camisa o ho consideres “actes lúdics i de reafirmació de la identitat nacional”? [L’estètica de la loto és una mica millor que de la loteria i no deixa de ser una còpia de la loto de l’estat. Si fóssim independents l’aboliria, de moment serveix per recaptar diners. El rituals que m’esmentes em semblen, com molt bé has dit, obscurantistes i primitius, tot i que els espanyols m’ho semblen més, perquè conserven un punt de fanatisme que aquí s’ha perdut. ]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s