L’alçament (Catalunya Oberta)

Estimats Lluís i Macià,

Quina alegria de saber que heu pogut sortir de la presó! Ahir vam anar al pub amb uns amics i no cal que us digui a la salut de qui vam beure -i a qui vam dedicar l’últim pipinot. Heu passat un novembre horripilant però aquest Nadal serà bonic. Hi ha molta gent que us estima, suposo que hores d’ara ja ho heu sabeu.

Aquests dies tan absurds no he deixat de rumiar per què el misteriós sentit de la justícia de Madrid us ha volgut donar tanta importància, per què us ha lligat tan fortament a la història del país. Des de Londres, Catalunya sembla una olla de grills, però jo no sóc gens pessimista. Fa dies que no deixo de pensar en aquell article de Joan Maragall que es diuL’alçament. L’heu llegit mai, L’alçament? Jo em sé de memòria un trosset que diu: “Solidaritat és la terra, ho sents? És la terra que s’alça en els seus homes. No has sentit mai dir allò de “si tal cosa succeís, fins les pedres s’alçarien?” Doncs som en això: que fins les pedres s’alcen. Que cada home és un tros de terra nadiua amb cara i ulls i esperit i braç; i la terra no és carlina, ni republicana, ni monàrquica, sinó que és ella mateixa, que crida, que vol son esperit propi per a regir-se…”

Sembla mentida que l’article tingui 100 anys i que es conservi tan jove. Avui, quin diríeu que és “el partit de la conveniència” que “s’escandalitza” perquè una onada d’optimisme recorre el país? Si no esteu d’humor, deixeu-ho córrer, deveu estar baldats. Però si teniu esma us recomano que llegiu l’article i, aquest diumenge, visiteu algun dels pobles que han convocat consulta popular. És el vostre país el que s’ha posat en marxa, és la felicitat que heu preservat la que s’escampa, és gràcies a l’amor que heu posat en la vostra feina que la història continua i la paraula encara és viva, malgrat els “màusers espanyols” dels que parla Maragall. És gràcies a l’Estatut que vas redactar, Macià, i als teus Mossos, i al teu sistema de finançament, i és gràcies a la tele, Lluís, i al suport que vas donar a Pujol durant el cas Banca Catalana que a Catalunya tanta gent s’ha organitzat i s’ha posat a treballar com feia anys que no passava. Hi ha peluts que no entenen, encara, que sou estrofes del mateix poema.

Després hi ha també molts catalans plens de complexos que, com que se senten una merda, perquè el seu pare era estraperlista o militar o vés a saber què, viuen penjats buscant absoluts de perfecció que els alliberin del seu drama personal. Però la justícia humana sempre és un context. Per això els països han de ser lliures, per poder jutjar els seus ciutadans amb el mateix diccionari que l’experiència els ha anat confegint. La mateixa paraula alçament, no trobeu que sona diferent en català que en espanyol? Els països han de ser lliures. Si no, topen amb la retòrica dels barruts que viuen de furgar ferides alienes i, amb l’excusa de fer el bé, empastifen els altres amb les seves misèries.

Lluís i Macià: espero que sigueu els últims representants d’aquesta tradició de catalans que han fet mans i mànigues per encaixar Catalunya dins d’Espanya d’una manera intel·ligent; que han buscat el pacte, que han buscat la convivència i la educació i, de premi, han rebut la infàmia. La llista és llarga, i no és casualitat que tants catalans que a Catalunya són considerats il·lustres hagin passat pels tribunals o la presó. Tampoc no m’estranya gens que el senyor Millet estigui més tranquil que vosaltres perquè, quan el tabú és la llibertat, robar es perdona més que afavorir la intel·ligència.

L’altre dia vaig veure una ministra escocesa defensant la independència del seu país a la BBC1. Quin debat! Quan no s’insulta o s’amenaça, el nivell de les discussions puja increïblement. Però esclar, a la Gran Bretanya, si algú negués que Escòcia és una nació i que té dret a separar-se seria pres per un feixista o per un boig. Quina xauxa ser escocès! I com sempre és només qüestió de diccionaris. A Espanya, quan els diaris de Barcelona publiquen una editorial defensant l’Estatut, a Madrid surten catedràtics de dret constitucional demanant que es processi els autors del text. Per això el periodista més famós de Londres és Jeremy Paxman i el de Madrid és el Losantos.

Aquesta cultura de la intimidació i d’aviam qui crida més, ens ha esmolat l’enginy i potser ens ha fet més tolerants. Però quant temps feia que el país no aplegava tanta força i tanta generositat darrera una il·lusió? Les consultes són la prova de vitalitat més important que Catalunya ha donat des de la victòria inesperada de Pujol el 1980. És el mateix país de sempre carregat de raó: el que el 1975 va optar per anar tirant, per no encabritar feixistes i comunistes. El que vosaltres vau fer progressar carregant-vos de paciència. El de 1714 i el de l’article de Maragall. Per això, quan a Londres em pregunten per les consultes, els dic que si ens ajuden tots hi sortirem guanyant.

Catalunya és l’únic país del sud que podria arribar a funcionar com els del nord, heus aquí perquè alguns grans estats ens miren amb desconfiança (medalla!). Però, això a banda, les consultes són importants perquè són una cosa viva, i l’aire que corre per Europa comença a fer una ferum esgarrifosa de moribund voltat de corbs. Des de la II Guerra Mundial, Europa s’ha anat construint obsessivament de dalt a baix. La por d’una altra guerra, ha anat matant el debat públic i la competència entre les nacions. Els honorables ciutadans s’han adormit i els polítics s’han quedat sols… amb els buròcrates, els banquers i els periodistes. Sabíeu que hi ha un fotimer de càrrecs de la BBC que cobren més que el Primer Ministre? A Catalunya sovint hem sentit a dir que la gent no seguiria els polítics. Doncs mira: ara resulta que la gent els ha passat davant. Trobo que estaria bé aprofitar-ho per fer política, ni que fos per refrescar l’ambient.

Ups!, però ja tallo, que us foto el cap com un timbal. Reposeu i animeu-vos. Penseu que tot serà a fi de bé i que molts remarem perquè així sigui. Espero impacient l’hora d’abraçar-vos.

Enric

.

(Aquest nadal, cuinar a casa no cal: podeu encarregar els àpats a la boqueria o al telèfon 93 412 30 30)

Escudella “de Nadal” –Galets, cigrons, botifarra– 5,90€
Canelons “Especial Nadal” terrina fang 6 unitats 5,60€
Canelons “Especial Nadal”; 24 unitats 19,80€
Pollastre pagès farcit (salsitxa, prunes i pinyons) (3,6 kg. aprox) 38,00€
Ànec “Mut” amb peres (1 ànec)Ànec “Mut” a la taronja (1 ànec) 24,50€24,50€
Cuixetes de Pollastre “a la Menorquina” (5 racions) 18,00€
Cuixetes de Pollastre amb gambes (5 racions) 19,00€
Rodó pollastre farcit de gambes, pinya i pernil (5 rac) 16,50€
Rodó pollastre farcit de carn, prunes i pinyons (5 rac) 15,90€
Rodó pollastre farcit de pernil dolç i formatge (5 rac) 15,90€
Rodó de pava al forn “amb suquet” (5 rac) 12,50€
Gall dindi farcit “amb guarnició” (6 rac, aprox. 4kg) 39,50€
Cuixa d’Ànec Confitada (1 unitat) 3,90€
Anuncis

4 pensaments sobre “L’alçament (Catalunya Oberta)

  1. M’alegro que els teus amics estiguin de nou a casa.
    Després de la lectura principal de la famosa editorial (mira que bons minyons que som), una altra lectura seria que el quart poder de la Barcelona sociovergent no es refia ni un pèl de la nostra classe política i en Juliana, que coneix als de Madrid, tot acollonit, es va avançar i liderar aquesta editorial intentant així representar a Catalunya, vista la manca de lideratge del Montilla i companyia davant les tensions estatutet vs. constitució, i les consultes populars.
    El què passa és que avui al sr Juliana se li ha pujat el cava al cap: “Por lo tanto, desde Madrid y con conocimiento de causa, un encarecido consejo a los señeristas del 13-D: sobre todo, no hacer el ridículo.” Senyors periodistes de la Belle Époque, conteniu-vos una mica que el poble parla per si sol (evidentment això no va per la nostra estrella d’aquest blog).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s