Hi havia una vegada (Rac 1)

El paquet de mesures que ha anunciat el govern per continuar traient suc de l’escandalós cas Millet, lluny de restablir la confiança dels catalans en les institucions, jo crec que l’afeblirà encara més. Un dels factors que més ha desgastat la política els últims anys, ha estat la fe del tripartit en la propaganda. La política s’ha de notar; anunciar-la tant és contraproduent. Quan les paraules fan més soroll que els fets el que tens és un efecte Unió Soviètica o Plaza de Oriente, un teatre abjecte i desmoralitzant. Tothom sap que, en el cas Millet, no ha fallat la llei, sinó el sistema de complicitats. Tothom sap que amb un altre context polític i la mateixa llei, Millet s’hauria picat els dits amb el primer joc de mans. S’imaginen un lladre de gua blanc dissenyant el sistema de seguretat d’una joieria? Doncs això em suggereix tota aquesta prosopopeia sobre el finançament dels partits. El problema de Catalunya no és la llei, sinó la manca de poder polític i la misèria moral amb què s’exerceix el poc que es té. És una dita popular que l’única cosa que corromp més que el poder és la manca de poder. Si els polítics volen realment restablir la nostra confiança, que deixin de tractar-nos com criatures. De veritat que, per menjar-me la sopa, jo ja fa anys que no necessito que em facin l’avió. Una vegada vaig llegir un conte sobre el meu ofici que feia així: Hi havia una vegada un escriptor -que escrivia. Doncs bé: hi havia una vegada un govern -que governava.

Anuncis

12 pensaments sobre “Hi havia una vegada (Rac 1)

  1. Si, un dels elements que mes enrareixen la vida politica catalana es la manca de poder real, el voler i no poder. Volen representar allo que no son devant el poble i fan el ridicul, perque ve en Zapatero o qui sigui i els calla la boca.
    Si fossim simplement una provincia , sense més aspiracions, (en portem cami) això no passaria, però es un continuu vull i no puc, per una limitació autoimposada, sobre la qual, ni tan sols son capaços de seguir el seu propi joc. Es penós tot plegat.

  2. Enric, no em convences. Barreges lord Acton (el poder corromp) amb Giulio Andreotti (el poder desgasta a qui no el té) i la salsa no lliga. Com no lliga la teva referència al cas Millet en aquest context: tens tres entitats, dues de privades i una de semipública. El 90% del desviament de fons es produeix en les dues entitats privades, sense participació de l’Administració. Què hi té a veure el poder polític? I més encara quan Millet va delinquir tant sota l’administració convergent com sota l’administració tripartita. Millet ha estat prou astut per no admetre que havia tocat els diners semipúblics, de manera que no li imputessin el delicte de malversació de cabals públics, més greu que el d’apropiació indeguda. El cas Millet no és un problema de poder polític, sinó de delinqüència de guant blanc amb complicitats en la vida pública, exactament igual que el cas dels Albertos, però en versió de butxaca: els Albertos van robar 50 milions d’euros, el doble que Millet, i tampoc no han passat ni un dia a la presó, no s’han picat els dits, i això que el seu context polític també és diferent; ara, si compares la reacció ciutadana en el cas dels Albertos i el cas Millet, aquí sí que es nota que som provincians. No, el focus de l’actuació política no és el Palau, sinó Pretòria, una bonica ciutat sud-africana amb carrers vorejats de jacarandes i un monument a Paul Kruger que qualsevol dia retiraran; res a veure amb Santa Coloma. [No em surtis amb Lord Acton i Andreoti, tu ara, que es molt mes senzill. Be, un altre dia sera]

  3. Noi, dec estar espès, però sincerament no crec que la misèria moral dels nostres polítics sigui conseqüència de la manca de poder polític, perquè si el raonament és aquest, llavors allí on hi ha un veritable poder polític no hi ha tanta misèria moral. Dit altrament, els polítics del centre de poder espanyol (poder veritable) serien menys miserables moralment que els polítics nostrats (poder il·lusori). O traslladem-ho a un altre ordre de coses, a Sud-àfrica: els dictadors d’opereta dels bantustans del règim de l’apartheid eren més miserables moralment que els polítics blancs que havien dissenyat, construït i implementat el règim? És evident que la fi del règim sud-africà va alliberar la classe política de la misèria moral derivada de la situació, però aquestes catarsis són puntuals, i després es pot incórrer altra vegada en la vella, coneguda olor: mira, per exemple, qui és l’actual president de Sud-àfrica: http://en.wikipedia.org/wiki/Jacob_Zuma [Be, jo crec que els politics catalans son mes miserables que els espanyols, que hi ha coses que no es venen ni negocien]

  4. “S’imaginen un lladre de gua blanc dissenyant el sistema de seguretat d’una joieria”

    Precisament són ells els qui ajuden en el disseny dels sistemes de seguretat, perquè són els que millor saben trencar sistemes de seguretat. Has sentit parlar del Hacking Ètic? [Si home si, l’exemple podria ser millor pero el que vull dir s’enten perfectament]

  5. “És una dita popular que l’única cosa que corromp més que el poder és la manca de poder.”

    No es tracta d’una dita popular sino de Giulio Andreotti, i no diu exactament això sino el següent: Hi ha una cosa que desgasta més que l’exercici del poder i és la manca del poder.

    El que possiblemnet sigui una dita que, al cap i la fi ha esdevingut popular, es la següent: el poder corromp però el poder absolut corromp absolutament. [que has llegit totes les enciclopedies, tu?, que vols que faci pindoles amb notes a peu de pagina?]

    • De fet, la frase és del polític estatunidenc Adlai Ewing Stevenson i diu axí: “El poder corromp, però la falta de poder corromp absolutament.”

      Si és popular o no, no ho sé. El que sembla clar és que és veritat, com ho demostra aquest país nostre.

      Jo no m’he llegit totes les enciclopèdies però a estonetes em dedico a arramassar citacions i frases cèlebres. Aprofito l’ocasió per promocionar el raconet on les publico: http://diccitionari.blogspot.com

      L’última que hi he penjat és del Pla:

      “Estar en el corrent vol dir, només, viure pels altres. Impressionant comèdia! Els altres viuen de l’opinió que nosaltres en tenim (si és que en tenim cap), i nosaltres, de l’opinió d’ells (si és que la poden formular). L’espectacle és d’un grotesc considerable.”

      Font: Vista a l’article “L’art de viure” (1957). A: ‘Articles amb cua’ (Edicions Destino, 1992, p. 559-560).

  6. Fer més lleis, o més ben dit, reglamants, és la manera de rentar-se les mans els corruptes i sobretot la còrrua d’aprofitats, llepes, panxacontents, benpensants, etc. que els volten.
    No cal cercar massa culpables ni per acció ni molt menys per omissió. La culpa era que mancava aquella llei o aquell reglamentet o aquell paràgraf.
    Els cabdills o líders , resten absolts gratis i poden seguir fent el manefle dintre i fora del partit com si res no hagués passat.
    Ara tinc la sensació que això ja ho havia escrit.Perdonin.

  7. STANDARD OPERATING PROCEDURE NO. FP-001 versió 1 [ET DEC UN CORREU PERO VAIG DE CUUUUUL!]

    PROTOCOL PER A LA SELECCIÓ DE PERSONAL PER A LA GESTIÓ DE PODERS PÚBLICS CONFLICTIUS

    Objectiu: dissenyar una estratègia de màrqueting eficaç amb vàries finalitats: a) hipnotitzar i entendrir la població que ja està prou afeblida i “atontada”; b) desactivar l’oposició i qualsevol mena de discussió; c) desviar els focus de la premsa dels escàndols polítics cap a històries banals.

    Protocol:
    1. Identificar una cartera conflictiva de la cosa pública com per ex. el Ministeri de Defensa, o l’Ajuntament de Sta. Coloma
    2. Seleccionar com a cap d’aquesta cartera conflictiva una persona amb els següents requisits:
    a. Dona entre 30 i 40 anys, atractiva (però no ens passem que es notaria massa la intenció), i amb cara de no haver trencat cap plat;
    b. Preferiblement amb un cognom que acabi amb “ón”;
    c. Si està embarassada o té intencions d’embarassar-se millor que així entendrirem encara més a la població;
    d. Amb estudis universitaris, i que hagi dissertat sobre algun tema simpàtic relacionat amb la llibertat, com per ex. el Quebec o en Rawls, per donar l’aparença de liberal: aparença perquè esclar, ser liberal i funcionària del PSC a la vegada no potser, cosa que fa pensar que o bé l’educació a Catalunya està tan malament com diuen, o aquestes senyores no han assimilat el que han llegit i repetit.
    3. Anunciar la persona seleccionada a tota la mass-mèdia.
    4. Acusar a l’oposició i detractors, a la mínima que diguin alguna cosa, de sexistes, i així acabem aviat la discussió.
    5. Deixar la gestió de la cartera a persones que s’hi entenguin una mica més, cosa que no costa gaire.

  8. Suposo que ja has anat a trobar el Sostres i n’has parlat amb ell, suposo que ja us heu fotut un tiveri per oblidar penes com jo faig amb els meus amics, o potser unes rondes al Tirsa, però crec que els que et llegim, ens mereixem un article aqui que parli del tema………..no?

  9. No estaria malament començar per desenmascarar la figura de Tarradellas, l´ùnic que va gossar de fer-ho fou Josep Benet, a qui tots se li van llençar al damunt, ningù més ha gossat, i mentrestant l´expresident amb nom de pizza, és lloat constantment als altars de la patria, quan en realitat era un poca vergonya, molt cobdicios, i un inmens mentider. hem de començar per escriure la nostra historia sense romanticismes, si no explicant el que realment va passar; wie ist eigentlich gewessen.

  10. Un Barbeta llençat va dir això, que per escaient, avanço. Demolidor.
    “Existe un modus operandi consensuado entre todos los partidos, sean de derechas…o partidarios del internacionalismo proletario que se basa en ordeñar al màximo la hacienda pública. Aparte de subvenciones, organizan buena parte de su funcionamiento a cargo de las instituciones: hinchan sin pudor la nòmina pública con paràsitos correligionarios,contratan informes inútiles, acaparan ayuda para organizaciones afines y endosan facturas disponibles”. Barbeta acaba suplicant “…que s’oblidin de crear més Tribunals i Sindicatures de control, ja que les formen ex-polítics, costaran un ronyó, no serviran de res i quan més n’hi hagin mes aspirants a cobrar la mordida”.

  11. La política ha de ser útil (Lliga, Solidaritat, Macià, Pujol) o serà apte només per muntar consells comarcals, que és el que sembla la Generalitat hores d’ara. I què fa un govern que no governa? Doncs fer veure que governa. I com es du a terme aquesta simulació? Doncs fent moltes reglamentacions, la majoria amb vocació d’incompliment i muntant institucions decoratives, espectacle grotesc, consellcomarcalització de la política, governants que no governen i no es preocupen pel preu dels cigrons, mestres de protocol que vetllen el cadàver exquisit de la política catalana. A tots els experts en tacticisme recreatiu els diré que tota quanta miscel•lània de frases cèlebres de famosos estadistes queda convertida en cendra davant un sol acte de poder i que així com el moviment es demostra andandu, el poder es demostra passant imatges d’exconsellers emmanillats al telenotícies del migdia. M’explico? I mentre tant la Generalitat que fa? Dir que faran una regulació que deixi clar que robar és una cosa molt lletja. Ara entenc perquè els peixos es comencen a podrir pel cap. Governar no és fer de gestor o fer veure que fas de gestor, encara pitjor, que això ja sembla el planeta dels simis, tal com s’explica en aquest gran article de l’Enric. Però que ens passa? Tan fora de joc i tan xarbotat tenim el cervell que no sabem ni veure les coses elementals? És absolutament imprescindible que algú te recordi les coses elementals. Gràcies Enric, una abraçada, noi. Fer una política autèntica i real, que no sigui un castell de cartes. Del contrari s’escamparan el descrèdit, la frustració i la ràbia. Vosaltres amables lectors del blog llegiu l’article del planeta dels simis i pareu d’escriure no sé què de l’Andreotti, que ho dic de bon rotllo, no en teniu ni idea. I la Generalitat, que comenci pel preu dels cigrons i per fer que la Guàrdia Civil saludi als governants de Catalunya en lloc d’emmanillar-los, collons.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s