Conduir (Benzina)

Hi ha una pau, fins i tot diria que una mística de la conducció, que surt en molts anuncis però que és absolutament real i certa. Us agrada conduir? A mi molt. No tinc cotxe, ni mai no n’he tingut. És possible que no n’arribi a tenir mai –els meus gustos són caríssims. Però m’agrada conduir. Si pot ser per carreteres que conegui  i a determinades hores del dia: o molt d’hora o molt tard, o a l’hora que tothom dina o sopa. L’important és que la circulació no sigui espessa i que el cotxe tingui espai per lliscar a cor que vols.

Si el viatge és fluid, els pensaments també flueixen. No us penseu que sóc un Fitipaldi. Sempre vaig a la velocitat que diu la llei. I ara que els ecologistes l’han restringit, encara vaig més còmode. L’altre dia estava al País Valencià. Els dirigents del sud no es preocupen tant per les persones com a Catalunya i la gent circula esperitada. Vaig tornar tranquil de veure que, a còpia de multes i radars, aquí hem fet un salt endavant. Quin estrés, tanta pressa! Amb quina rapidesa ens avesem als bons costums! Sempre he cregut que la velocitat és per la patuleia que no té res al cap ni sap on va.

El moviment lent és el moviment civilitzat per excel·lència, i té la gràcia que ordena les idees. Fa que els pensaments aflorin, que s’agermanin o canviïn de parella i que, si no tenen consistència, pluf, s’extingeixin com una bombolleta de sabó. Hi ha un ritme en la conducció que afavoreix l’activitat cerebral. Si no tens res al cap és lògic que no el trobis ni el respectis -totxo!- i converteixis el moviment en un objectiu per si mateix –que guarneixis el cotxe com un gall d’indi, que t’agradi fer soroll amb el motor  i que corris com un boig. Quan m’aturo a una gasolinera sempre em fixo en aquests ionquis de l’asfalt que omplen el dipòsit com si es punxessin una dosi, amb els ulls vidriosos i desorbitats. Els tancaria a tots a la presó.

Com que tinc idees -ho sento-  conduir m’ordena el cap. Com que no tinc cotxe, però, i l’he de demanar, sovint recorro al remei peripatètic. Camino, camino i camino. M’agrada abandonar-me a la màgia del moviment. El cos es torna dòcil i deixa que l’ànima s’elevi sense protestar.  L’ànima necessita llibertat però és important que el cos no protesti o munti un drama. Per tenir el cos content cal ocupar-lo, si pot ser amb activitats senzilles, com ara conduir. El cos és com una dona, no en podem prescindir per viure i ens ha de durar molts anys, de manera que cal saber mimar-lo i  enganyar-lo, cal saber donar-li una mica de peixet. L’ànima és graciosa i diletant, viu en tensió perpètua amb l’infinit. El cos no està per òsties, és histèric i totalitari, tot ho vol ara mateix, cal domesticar-lo perquè no et lligui massa curt o et faci mal.

Si disposes de banda sonora dins del cotxe -a més de la matèria gris per treballar-, sovint trobaràs que el viatge se’t fa curt. A mi de vegades em passa que, després de tres o quatre hores conduint, em sap greu haver arribat a lloc i deixo passar uns quants aparcaments, igual que al llit deixo passar una estona abans de llevar-me. Avui dia el cotxe més senzill incorpora aparells de Mp3 i de CD. Els automòbils que jo puc prendre prestats, però, només tenen ràdiocassette, i és un detall empipador perquè la torturada geografia del país, i suposo que les males comunicacions, fan que molt sovint la sintonia es perdi en el millor moment. La meva emissora preferida és Rac 105. Fa uns anys la cadena va treure uns recopil·latoris d’èxits que jo considero el cànon del bon conductor. Per conduir és important que la música sigui banal i tranquila, que no t’obligui a fer cap esforç intel·lectual. Cal estar per la carretera. Cal estar una mica pel paisatge, si fa bon dia. I cal deixar explaiar-se els pensaments, escoltar la teva pròpia veu, aprofitar que el cos està distret per entrar en debats peluts i estèrils, o rememorar velles escenes.

La música només ha d’acompanyar. Si de tant en tant pots descarregar l’adrenalina que genera la tensió de pensar i de conduir cantant una cançó, n’hi ha ben bé prou. Algunes persones posen la música com si estiguessin al cinema o la volguessin compartir amb el cotxe del costat; són els animals que condueixen com si fugissin de la policia. Com he dit, jo no corro mai. Prefereixo el clima d’intimitat que es crea quan no has de posar tota l’energia al volant. Quan era petit em sabia de memòria tots els models d’automòbils del mercat i jugava amb el meu avi a encertar-los. Ara que m’he fet gran dels cotxes només m’interessa la càlida bombolla que crea una bona conducció, i arribar a lloc, naturalment. Conduir m’agrada, sobretot, perquè acostumo a sortir del cotxe més amic de mi mateix.

Advertisements

8 pensaments sobre “Conduir (Benzina)

  1. jo només vull dir q és normal q no tinguis ganes de córrer si l’automòbil amb q vas és del tipus radiocassete xd i també, q crec q no és el mateix agafar el cotxe ocasionalment com dius tu q fas, q quan has de fer el mateix trajecte 1000 vegades. aleshores veure sempre el mateix paisatge ja no t’inspira gens. q consti q jo no corro molt. salutacions!

  2. Catalans, ara sí que ho tindré tot pagat amb els royalties de la patent del següent invent. L’Enric, com a sponsor de la publicació, té dret a un 50%.

    ALGORITHM FOR INTERPRETING LITERARY TEXTS BASED ON POPULAR SEMANTICS

    The present invention relates to a method of interpreting literary texts according to democratic objectivity.

    Writing is one of the oldest activities of civilization. Democratization is on the other hand a newer event. Democratization is known to begin with increasing the sharing of powers in the governance of a community, but it was rapidly applied to the access to basic human needs such as quality food (read Sostres and his democratization of the protein), or art like pop-art and the degenerating reality-show competitions.

    Literary writing, as opposed to scientific writing, tends to use plenty of metaphoric style, imply lots of meanings that are sometimes contradictory, contrary, if not incompatible, and uses undecipherable terms and pseudo-names. Worse, some writers may suggest different messages for different audiences, leaving the readers confused, not knowing who the beneficiary is. This is though not surprising, the main objective of literary writers is not to explain things clearly and in a systematic or stalinistic manner. Their main objective is to arouse feelings and sensations out of their readers, and they can be highly effective in doing so.

    At any point in time, each literary writer is confronted with incomprehension by his/her readers. Nowadays, with the extensive use of Internet and blogs, this incomprehension phenomenon is directly illustrated by the readers’ comments. Readers include, without being limited to, occasional readers, loyal followers, friends, family members, other writers, the same writer reading his readers’ comments, ideological enemies, enemies per se, fans, lovers, platonic lovers, ex-lovers, groupies, “frikies”, and a combination thereof.

    This incomprehension may amount to a higher incidence of depressions in the writers’ cohort, sometimes with fatal consequences.

    In an effort to minimize controversies between writers and readers, in order to diminish conflicts between lovers, ex-lovers, platonic lovers and the writer, in an effort to aid the task of the critics or to unmask incompetent critics, or in an attempt to decrease the number of depressive disorders within the highly sensible writers (sorry shrinks), the following method is provided.

    The present invention relates to a method for the interpretation of literary texts, said method comprising:
    1. providing a literary text and the readers’ comments;
    2. automatically disregarding the comments made by groupies and “frikies” (for obvious reasons);
    3. disregarding the comments by the mothers (too subjective for their unconditional love), lovers (too biased by the pheromones), ideological enemies (too full of ideas but no logic);
    4. from the group of occasional readers, loyal followers, friends, fans, and platonic lovers, disregard those who are too subjective by the friendship or non-material/spiritual love;
    5. keep the comments made by enemies per se and ex-lovers (for different reasons, they know you best), and other writers (they have got criteria for interpretation);
    6. on the remaining comments, a) if more than 50 % interpret the text in line with the writer’s own interpretation, then the text was clear, b) if 50% or less interpret the text differently to the writer’s own interpretation, then the text was unclear, c) if no objective comments were left, the result is inconclusive.

  3. A casa, nosaltres no hem tingut mai cotxe, i en explicar-ho molta gent no ho entén “Com has pogut viure sense cotxe?”. Per segons on visquis, el cotxe és imprescindible, però per anar per Barcelona, més que una comoditat, és una nosa.

  4. Personalment m’estimo més pixar-me que no pas “fer-me pipí”. [jo, que soc molt infantil. Pixar-se es per homenarros que la tenen llarga i pixen cervesa als lavabos bruts dels bars]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s