Món Montilla

Pressumpció d’innocència segons la guàrdia civil//Periodisme segons El Periódico// Informació, segons Maika Navarro:

www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=657238

Advertisements

12 pensaments sobre “Món Montilla

  1. I quan surtin com a no imputats, qui els rescabalarà de tot això?. De moment són innocents, fins que no es demostri que són culpables. De que?. Potser per haver fet coses legals, però no lícites. Aquest gran marge que tenen el jutges d’interpretar les lleis i que la ratlla que separa els bons dels dolents son els dos carrils del mig d’una calçada de quatre carrils, fa que et puguin encolomar qualsevol cosa a tu, i en canvi a d’altres no.

  2. Em sembla que més que la pressumpció d’innocència existeix la de culpabilitat. Havent no engarjolat un culpable confès com Millet, no entenc com donen aquest tracte a unes persones de les quals encara no se n’ha demostrat la culpabilitat.

  3. D’acord, però aquest és el puto tracte que se li dona a tots els detinguts. La pressumpció d’inocència existeix però si vols assegurar que els pressumptes inocents passin a disposició judicial els has de retenir i el màxim són 72 hores. A mi no m’agrada, no m’agrada gens i mai hagués pensat que la merda arribés a ofegar-me fins al punt de sentir-me avergonyit per certes bromes de mal gust que he escrit i recony hauria de pensar una mica més abans de dir imbecilitats. Però aquesta és la manera com es retenen els detinguts per evitar la fuga. És una gran marranada però aquest és el tracte que se li dóna a tothom. I la llei preveu l’Havaes corpus, és a dir, la figura d ela detenció il.legal. Sí, són floritures si qui et processa és l’Auduiència nacional i les ordres de detenció provenen de Garzón. Només espero que no hagin comès cap delicte perquè la cosa pinta molt però que molt malament. [RESPOSTA: Estimat Noctas, no és només la Guàrdia Civil, és el ressentiment, home. Dormir en un matalàs pot arribar a passar. He penjat l’article pel ressentiment, per les ganes de rebaixar la dignitat dels detinguts, per la complicitat policia-periodista, per la pudor de comissaria franquista que fa tot plegat. Vull que es vegi fins a quin punt es busca activar el clavagueram humà, que és de l’única manera com un estaquirot estil Montilla pot treure vots a Catalunya. Abraçdes, Noctas, bonic]

  4. Vergonya, vergonya i més vergonya, que l’Audiéncia Nacional existeixi es una vergonya i ens hauría de caure a tots la cara de vergonya…és un Tribunal creat per lluitar contra el terrorisme i , per aixó permet que unilateralment i sense haber de donar explicacions a ningú, s’apliqui als criteris del “Torquemada” de torn a tort i a dret. Mentres ens roben des.de 1714 a cara descoberta ,nosaltres hem d’accceptar aixó ? Es la Inquisició que ens ha tocat patir….ens tracten com a terroristes i a sobre tenim qui escriu llufes com aquesta, vergonya Enric, sento molta vergonya….

  5. Sí sí Enric i ahir quasi se’m queien les llàgrimes al veure aquells furgons de color blanc i verd -la guardia civil- i aquella sordidesa de carretera solitària dessota les faroles amb la llum atoranjada i aturats en aquell blog de formigó tan uniforme, tan cuadrat. Vaig veure Polonia després i la mofa als detinguts i se’m queia la cara de vergonya de ser català i de viure en un pais plegat d’imbècils. He recordat la novel.la de Simenon ” la Neu era bruta” perquè Simenon era un sabi i la novel.la recrea com eren les cel.les nazis a la França ocupada, cal llegir-lo a Simenon. També Maquiavel, però Simenon sempre em ressitua. I després la recerca del ressentiment, la descripció de la merda per encabritar les masses. En fi espero que tot quedi en res i tornin a casa el més aviat possible. Abraçades Enric. [Simenon és molt bo, a mi també m’agrada molt]

  6. Trobo incomprensible el tractament que han rebut els subjectes investigats en aquest cas si ho comparem amb el tractament que han rebut els Srs Millet i Muntull: arrest, detencio, privacio de llibertat, incomunicacio etc.

    Es veu que el tractament que es dona a sospitosos en casos d’investigacions penals depen de cada jutge, els quals entenc que tenen un alt marge de discrecionalitat (o hauriem de dir “arbitrarietat”?).

    Si al final de la investigacio TOTS els investigats son imputats per algun delicte, estic disposat a acceptar que el Jutge Garzon pugui convencer-me que les drastiques mesures adoptades han estat justificades. Pero per la gravetat de les mesures i la diferent manera com s’han tractat casos semblants, sera dificil que em convenci.

    Cal tenir present tambe que el sol fet d’haver estat detinguts, privats de llibertat, escortats enmanillats a l’Audiencia Nacional de Madrid (en fi, tractats com delinquents convictes), davant de “l’opinio publica” aquests senyors ja han estat condemnats, i la seva imatge publica ha estat malmesa per sempre mes.

    Fins que el Sr Jutge Garzon no demostri el contrari, per a mi les mesures adoptades en relacio als Srs Alavedra, Prenafeta et al son innecessaries, desproporciondes, injustes, i humiliants.

    En aquest sentit, no es descartable que aquestes mesures tan drastiques puguin causar en algun dels investigats un dany emocional i/o fisic important, a consequencia de la humiliacio a la qual se’ls ha sotmes.

    Si algun dels ara investigats i privats de llibertat no es imputat (o si es demostra que les mesures adoptades no eren ni necessaries ni proporcionals per a la investigacio), desitjaria que algu consideres la possibilitat de recorrer legalment aquestes mesures.

    S’ha manifestat al respecte d’elles el Tribunal Constitucional? Si algu en te referencia, m’interessaria llegir la jurisprudencia.

    D’altra banda, seria interessant examinar si les mesures adoptades son conformes a la jurisprudencia del Tribunal Europeu de Drets Humans pel que fa al dret a la llibertat i al dret a un judici equitatiu (garantis pels Article 5 i 6 de la Convencio Europea de Drets Humans).

    I en el suposit que hi hagin hagut traumes fisics o emocionals, seria interessant, tambe, veure si ls mesures aplicades poden considerar-se com a “tractament degradant”, contrari a la prohibicio de la tortura que estableix l’Article 3 de la mateixa Convencio. Aixo pot semblar exagerat, pero des d’un punt de vista legal crec que te sentit.

    Finalment, mes en termes politics: fins que no es demostri el contrari, jo no considero l’Operacio Pretoria un atac (per part d’Espanya, o del Jutge en concret) a Catalunya i a les nostres aspiracions sobiranistes. Penso que, en aquests moments, fer aquesta argumentacio seria demagogic, victimista i, gairebe, paranoic.

    Aixo no vol dir, pero, que no ens pugui doldre (com ens dol) que sigui la “justicia espanyola” la que vingui a sanejar-nos la vida politica de la mes que probable corrupcio existent en el nostre pais.

    Penso que segurament, de corrupcio, n’existeix, i molta, a Catalunya. Pero m’agradaria que ens la netegessim nosaltres mateixos. Es en certa manera humiliant que vingui el Poder Judicial espanyol a fer-ho.

    Tanmateix, i d’altra banda, existint com existeix un sistema juridico-penal espanyol, i faltant-nos com ens falta una Justicia Ctalana, en el cas que es donin casos de corrupcio penal, es d’una innocencia suprema pretendre que no es persegueixin penalment.

    Dit aixo, i mentres no es demostri la seva culpabilitat, voldria deixar pales el dolor que em causa veure en Prenafeta i l’Alavedra essent tractats com a vulgars criminals. No els conec personalment, pero sempre he cregut que eren patriotes importants per al pais.

    Per als seus amics, ha de ser molt dur veure’ls tractats com a criminals. En una manera diferent, comparteixo la seva tristor.

    Aquest cas (acabi com acabi) ha fet molt mal a la linia de flotacio d’una part (i una part molt important) del nostre pais. Esperem que sapiguem raparar la nau i continuar navegant cap a la nostra plenitud i llibertat. [El que fa mal al país és aquest llepafilisme vanitós teu, Albert. És molt més simple tot plegat: llegeix El crist de nou cruxificat, parla de l’ocupació d’un poblet grec per part dels turcs. Busques puresa on només pot haver merda. Ets com un soldat demanant el curriculum vitae dels enemics abans de disparar; parles com si en tinguessis prou de no mossegar la poma macada per salvar-te. Si vols sortir net i pur del camp no en sortiràs, perquè ja estàs brut pel sol fet de ser-hi: això és el que no entens. Només creus en el que veus i per això no veus res. Però tan li fa, és la meva opinió]

  7. El primer que hem de fer és sortir de la gàbia (urgentment), cosa que no ens garantirà uns polítics nets, però gradualment ens anirem traient de sobre aquest franquisme sociològic que ens impregna. I després, ja ben dutxats, canviar aquest model podrit i fer com els anglesos, que no es fien dels polítics i per això els tenen ben collats.

    Qui proposa això, més o menys?

  8. A mi, gairebé em va passar com ens relata el meu amic Noctas. Les llàgrimes van estar a punt de caure al veure aquella puta imatge dels furgons policials. No hi ha dret.Una abraçada Noctas.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s